Tot i que en la retina de molts les canyes formen part del paisatge que envolta rius i rieres, l’espècie de la canya americana que hi prolifera, de nom científic Arundo donax, és invasora –provinent d’Àsia–, amb una capacitat molt elevada per reproduir-se i que s’adapta molt bé al terreny quan hi ha escassedat d’aigua. Amb els anys s’ha tornat tot un maldecap per a ajuntaments i la mateixa Agència Catalana de l’Aigua (ACA), que ha vist com ha anat proliferant afavorida per les errònies operacions de neteja de les lleres que les han deixat sense boscos de ribera i arbres autòctons, com podrien ser pollancres o oms, que servirien per regular-ne la proliferació en tapar-los la llum que necessiten per créixer.

Que ja no hi hagi pagesos que les tallin per fer-ne ús per construir tancats, per exemple, també ha afavorit que la canya, amb gran poder de resiliència i capacitat reproductora, hagi anat envaint les lleres i talussos de les rieres i s’hagi convertit en un problema. Els efectes de la dana al País Valencià, amb moltes imatges de canyes envaint els carrers plens de fang, han corroborat les conclusions dels estudis que certifiquen els efectes negatius que té en la capacitat hidràulica de rius i rieres. Per exemple el desenvolupat per Arnau Prats, del Centre de Recerca Aplicada en Hidrometeorologia de la UPC, a l’estació depuradora de Montornès del Vallès, que està gestionada pel Consorci Besòs Tordera, en què determina que la presència de canya augmenta el coeficient de rugositat dels rius fins a tres vegades més que un bosc de ribera. I això es tradueix en la reducció de la capacitat hidràulica d’un riu i l’increment del risc d’inundacions. L’estudi ha analitzat la densitat, alçària i diàmetre de la canya americana en zones com el riu Llobregat, a Cornellà de Llobregat, i també permetrà tenir models hidràulics més precisos i preveure amb més exactitud com es comportaran els rius en situacions de crescudes.

Aquesta és una de les línies d’actuació de l’ACA, col·laborant amb estudis acadèmics i firmant convenis i acords amb empreses relacionades amb el medi ambient o centres de recerca –el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya o l’empresa pública Forestal Catalana– per buscar tractaments alternatius per erradicar la canya americana, però també per treure un profit i un ús d’aquest material, explica el director de l’Àrea de Gestió Territorial, Diego Moxó. Com a actuació destacable, els propers anys l’ACA preveu una inversió de més de 7 milions d’euros al riu Llobregat, entre Martorell i la desembocadura, que inclou la retirada de l’excés de sediments i vegetació per afavorir la circulació de les aigües, amb una atenció especial en l’eliminació de la canya, per així millorar la funcionalitat hidràulica i biodiversitat de l’espai fluvial. Estarà finançada amb el Fons Climàtic, que es nodreix amb el 50% dels ingressos obtinguts amb la recaptació de l’impost sobre les emissions de CO2 dels vehicles de tracció mecànica i el 20% de l’impost sobre les instal·lacions que incideixen en el medi ambient.

El tractament amb desbrossades recurrents, però amb resultats efímers, era el més estès als municipis, però els darrers temps s’han anat afinant operacions per arrencar el rizoma –la massa d’arrels– i evitar així que torni a créixer la planta. En aquest procés s’hi ha incorporat una posterior fase que consisteix a tapar les zones amb lones de polietilè o mantes biodegradables que no deixen passar la llum i que eviten que rebrotin. Són experiències amb derivades que es plantegen a Cambrils i que s’han utilitzat a Sant Llorenç Savall o Terrassa, i que també tenen implantació similar en més de 75 quilòmetres i més de 13 municipis del Xúquer mitjançant el projecte Canya a la canya .