medi ambient
Creix el nombre d’exemplars d’os bru al Pirineu català, en són 47
Els ossos del Pirineu català representen gairebé la meitat, un 49% del total, dels 96 que hi ha a la serralada
Segons dades de GSTOP de 2024, són 21 femelles i 25 mascles i 1 individu de sexe no identificat, que han criat 10 cadells, dos més que al 2023
La població d’os bru al Pirineu català és de 47 exemplars identificats, segons les dades recollides el 2024 pel Grup de Seguiment Transfronterer de l’Os Bru (GSTOP). El 2023 en van detectar 41, 6 exemplars menys que al 2024, i el 2022 en van ser 38. Es constata així que la xifra d’exemplars d’os bru va en augment. Dels 47 exemplars detectats al Pirineu català aquest 2024, 21 són femelles, 25 són mascles i només 1 individu de sexe no identificat.
Al GSTOP a més de Catalunya també hi estan integrats el Conselh Generau d’Aran i els governs d’Andorra i França, l’Aragó i Navarra. A tot el Pirineu la xifra és de 96 exemplars identificats: 47 femelles, 45 mascles i 4 individus de sexe no identificat. Aquesta xifra correspon al nombre mínim d’ossos detectats en un any i es revisa anualment. De fet en la revisió de 2023 s’havien identificat 83 exemplars, i durant el 2024 ha passat a ser de 90 exemplars.
Més naixements
Pel que fa als naixements, a Catalunya durant l’any 2024 van néixer 10 cadells (3 mascles, 6 femelles i 1 de sexe no identificat) de 6 ventrades (femelles) de 5 mascles reproductors diferents. Al conjunt de tots els Pirineus la xifra s’eleva a 22 cadells (8 mascles, 10 femelles i 4 de sexe no identificat), corresponents a 13 ventrades de 8 mascles reproductors diferents. Es tracta d’una xifra superior a l’any anterior, quan es van detectar un total de 16 cries, de les quals 8 es localitzaven a Catalunya.
Segons els càlculs elaborats pel GSTOP, des de l’any 1996, s’han reproduït 34 femelles i 21 mascles diferents als Pirineus. Aquest 2025 un mínim de 20 femelles es trobarien disponibles per tenir cadells.
Pel que fa a exemplars que es donen per morts o desapareguts durant l’any 2024, la xifra és de 5, la major part exemplars subadults. En aquest recompte de baixes, es comptabilitzen els espècimens dels quals es té evidència de la mort o bé no es té cap indici des de fa dos anys.
Així mateix, hi ha 13 exemplars que no s’han detectat el 2024, però que encara no es poden considerar oficialment com a desapareguts ja que l’any anterior si se’n van trobar indicis.
Pel que fa a l’àrea de total de distribució de l’os bru s’estima en uns 7.200 quilòmetres quadrats, fet que suposa un augment de 100 km² respecte al 2023 i de 1.500 km² respecte al 2022. A Catalunya, l’àrea de distribució és d’uns 1.800 quilòmetres quadrats. Des del 1996, la tendència general de la mida de l’àrea de distribució ha estat d’augment continuat, cosa que reflecteix àmpliament la tendència demogràfica de la població.
Com es fa el seguiment poblacional de l’os
El seguiment poblacional de l’os es fonamenta en dues metodologies de cerca d’indicis de presència d’exemplars: la primera oportunista (danys, observacions, petjades, rastres, excrements) i la segona sistemàtica (operacions programades).
A Catalunya, a excepció de la Vall d’Aran on se n’ocupa el Conselh Generau d’Aran, aquest seguiment el desenvolupa el Cos d’Agents Rurals, del Departament d’Interior i Seguretat Pública. L’àrea de mostreig aproximada és d’uns 2.000 km². En aquesta zona hi ha distribuïts una sèrie de paranys de pèls, una gran part associat a càmeres fotogràfiques, que són les que nodreixen la informació recollida en aquest seguiment sistemàtic o programat. En total hi ha 222 trampes de pèls repartides per les comarques del Pallars Sobirà, Alta Ribagorça, Pallars Jussà i Alt Urgell.
També s’han recollit i validat 250 dades oportunistes: 29 observacions, 26 rastres i petjades, 108 mostres de pèls, 6 depredacions, 58 excrements, 22 fotografies i 1 jaç.
En total s’han recollit més de 500 mostres de pèls d’os bru i 58 excrements, dels quals un cop triats i seleccionats se n’han enviat al laboratori 251 pel seu anàlisi genètic i identificació individual: 200 de pèls i 51 excrements. Aquestes mostres han permès identificar 37 animals diferents en aquestes 4 comarques esmentades.
Al global dels Pirineus, el 2024, s’han confirmat 2.022 indicis de presència a França (mostres de pèls: 32%; fotos i vídeos automàtics: 22%; depredacions sobre animals domèstics o ruscs: 16%; excrements: 15%; petjades i rastres: 8%; observacions visuals: 6,5%), 1.556 a Espanya (mostres de pèls: 43%; fotos i vídeos automàtic: 37%; observacions visuals: 3%; excrements: 6%; depredacions: 5%; petjades i rastres: 5%) i 48 indicis a Andorra.
Mesures preventives de coexistència amb la ramaderia
La Generalitat de Catalunya ja fa anys que desenvolupa tot un seguit de mesures preventives de coexistència amb la ramaderia que es fonamenten en l’agrupament i vigilància dels ramats durant el dia i tancament dels ramats amb la vigilància i protecció mitjançant gossos de protecció durant la nit. El programa de prevenció de danys pretén donar una resposta efectiva als ramaders locals propietaris d’oví i cabrum que estan ubicats en zones de presència de l’os, susceptibles de patir atacs i/o depredacions. L’objectiu és possibilitar la coexistència entre la ramaderia extensiva de muntanya i l’os i reduir les interaccions entre aquests.
L’any passat hi va haver agrupacions de ramats d’oví i cabrum en la zona de presència permanent de l’os, a Boldis-Àreu, Estaron-Tavascan i Isil. Les agrupacions compten amb la presència de pastors contractats mitjançant oferta i licitació pública, a través l’empresa pública Forestal Catalana SA, que s’encarreguen de la vigilància diürna. El Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica també es fa càrrec del trasllat dels queviures?moltes vegades en helicòpter del Grup de Suport Aeri del Cos d’Agents Rurals, la construcció, instal·lació i manteniments de les cabanes i la resta d’infraestructures. Durant el dia, el pastor surt a pasturar les ovelles i durant la nit les ovelles es tanquen en les pletes electrificades situades al costat del refugi on dorm el pastor. Així mateix, cada agrupació compta com a mínim amb la presència de dos gossos de protecció de ramats.
Les agrupacions tenen una durada d’entre 4 i 5 mesos i es custodien un total de 2.519 caps de bestiar. El Departament destina a aquestes mesures 82.850,22 euros.
Així mateix, fora de l’època dels agrupaments, quan el nombre d’animals a agrupar són menys de 600 o bé quan un ramader de la zona de presència permanent de l’os realitza les pastures d’estiu fora d’aquesta zona, s’apliquen mesures d’autoprotecció consistents sobretot en el tancament del bestiar a la nit. Aquestes mesures el 2024 van beneficiar 2.634 caps de bestiar.
També s’apliquen mesures d’autoprotecció als ramats que es troben en les zones d’expansió de l’os. L’any passat s’hi van acollir set explotacions amb 4.900 caps de bestiar en total.
El Departament ha destinat a aquestes mesures 27.880,14 euros a través de convenis d’autoprotecció amb els ramaders. Amb aquests convenis el Departament compensa econòmicament a les explotacions que s’hi vulguin acollir sota el compromís de tancar el bestiar durant la nit amb tancats electrificats o en infraestructures fixes que puguin prevenir els danys d’os bru.
A les explotacions ubicades en les zones de presència ocasional de l’os, el Departament ha cedit material de protecció, com ara malles electrificades i vailets a ramades, on participen més de vint explotacions.
En el cas de la ramaderia bovina i equina, el Departament aplica mesures com ara la contractació de vaquers per garantir-ne la vigilància, pletes ramaderes o la cessió de dispositius de geolocalització. Aquest 2024 se n’han cedit 128 i també s’han instal·lat 11 antenes per garantir la cobertura dels dispositius.
En l’àmbit de l’apicultura també es realitzen tancaments d’assentaments apícoles en zones amb presència de l’os. L’any passat es van adherir a aquest programa 49 assentaments al Pallars Sobirà i a l’Alta Ribagorça, corresponents a un total de 20 apicultors.
Pel que fa a les compensacions per atacs i depredacions a la ramaderia, el 2024 s’hi va destinar un total de 5.773,78 euros. El nombre d’atacs registrats va ser 17 amb un total de 31 animals morts i ferits, mentre que l’any anterior se’n van produir 13. Així mateix es van efectuar pagaments per danys apícoles per un valor de 4.160 euros.