medi ambient
La temperatura pot pujar 3,7 graus el 2100 a l’àrea de Barcelona
Ho indica un estudi europeu presentat per l’AMB que també conclou que hi haurà 20 dies més de calor extrema a l’any
Aquest estiu l’ens incrementarà un 31% els espais habilitats com a refugis climàtics aquest estiu
La temperatura als municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona s’estima que pujarà entre 1,7 i 3,7 graus el 2100. Ho calcula el projecte ICARIA, una iniciativa europea amb què s’avaluen els riscos associats al canvi climàtic. Segons els resultats exposats avui per l’AMB, hi haurà 20,5 dies més de calor extrema al cap de l’any, 74 nits tropicals més i 47,2 nits tòrrides addicionals. També hi haurà quatre onades de calor més cada any i seran més llargues. “Són valors molt per sobre de les recomanacions de l’Acord de París del 2015”, ha avisat el conseller delegat d’Acció Climàtica de l’AMB, Guille López. Aquest estiu l’ens incrementa un 31% els refugis climàtics per oferir espais segurs a la ciutadania els dies més càlids.
Segons el projecte ICARIA, amb participació de la FIC (Fundació per a la Investigació del Clima), d’aquí a 75 anys es preveuen dades “substancialment més pessimistes” que les previsions fetes el 2015 a París. En aquest sentit, López ha recordat que s’estimava que les temperatures pujarien un màxim de 2 graus, si bé la recomanació era que l’increment fos d’1,5.
Ara, l’estudi indica que l’escenari més probable és que a l’àrea metropolitana pugin entre 1,7 i 3,7 graus. Si no s’actua, el mateix informe avisa que l’increment seria d’entre 1,7 i 4,5 graus. “I cal tenir en compte que a determinades zones amb molta concentració urbana hi ha un increment afegit de 5 graus”, ha assegurat López.
Continuant amb la comparativa de l’Acord de París, el 2015 s’estimava que el 2100 hi hauria cada any addicionalment 40 dies càlids (+30 graus) però ICARIA en preveu 70,2. Els dies tòrrids (+35 graus) se n’estimaven 40 addicionals i ara se’n preveuen 70,2. En el cas de les nits tropicals (+20 graus), el càlcul a París eren 50 jornades més i ara se n’estimen 74, mentre que en el cas de les nits tòrrides (+25 graus), la previsió era de 20 casos més cada any i ara la previsió és de 47,2 nits. “També serà molt més habitual viure diverses nits d’estiu per sobre dels 30 graus, considerades nits roents, o ’infernals’ en l’argot científic castellà”, ha dit López, que també ha indicat que es multiplicaran les onades de calor. “Si ara n’hi ha una cada dos anys, passarem a patir-ne tres o quatre anualment”, ha detallat, tot afegint que “seran més duradores i intenses: passaran dels quatre dies actuals a durar-ne dinou”.
Des de l’AMB han recordat que aquest increment de temperatures “té un impacte directe a la població, a les infraestructures i a la planificació urbana”, i ha posat com a exemple la dilatació de les vies ferroviàries o el sobreescalfament de les bateries de les bicicletes elèctriques de lloguer. “Les crisis climàtiques no són una amenaça llunyana, sinó una realitat present”, ha subratllat López, alhora que ha volgut llençar un missatge “d’esperança” des de l’AMB, tot assegurant que “hi ha eines” per afrontar-ho.
244 refugis climàtics, un 31% més
Una de les eines de què presumeix l’AMB per respondre als riscos de l’augment de temperatures és la Xarxa Metropolitana de Refugis Climàtics (XMRC), que aquest estiu arriba a 244 punts. Són un 31% més que l’estiu passat, i ara la xarxa arriba a gairebé tots els municipis de l’AMB. Només Molins de Rei, Sant Climent de Llobregat i Gavà queden al marge de tenir espais acreditats com a refugi climàtic.
Dels 244 espais d’aquest estiu, 71 són parcs, 151 són equipaments públics i hi ha 22 piscines. Segons l’AMB, enguany es revisaran els horaris dels equipaments perquè almenys la meitat estiguin oberts els caps de setmana. L’ens estima que aquesta xarxa dona cobertura a més d’1,2 milions de persones, el 80,5% de la població, i garanteix que els habitants dels municipis participants tenen un espai a menys de 10 minuts de casa. Pel que fa a la població més vulnerable, el percentatge de cobertura és de 82,5%.
López ha assegurat que fer arribar els refugis climàtics a les zones amb més vulnerabilitat és la prioritat d’ara en endavant “més que no pas ampliar la xarxa en si”. Ha admès que “potser hi ha alguns barris on no cal aquest servei”, donada la possibilitat de disposar d’aires condicionats particulars, de manera que “ara cal focalitzar-los on la gent més ho necessita”.
Un dels municipis on més s’incrementen els refugis climàtics acreditats per l’AMB és al Prat de Llobregat, que passa de tenir un parc l’estiu passat a oferir fins a disset indrets on la ciutadania pot resguardar-se de la calor. L’alcaldessa, Alba Bou, ha celebrat que la fi de les restriccions de la sequera permeti donar impuls a moltes àrees com el Parc de la Solidaritat, on es recupera el llac i s’estrena un brollador d’aigua com a element refrescant. Bou també ha aprofitat per fer una crida a les administracions per “fer molt més” en l’aprofitament de l’aigua com a resposta a l’emergència climàtica. En aquest sentit, ha lamentat que “s’estigui anant tard” a l’hora d’aplicar mesures com l’ús d’aigua regenerada en les cisternes dels sanitaris, una acció que el Prat aplica en els barris de nova creació a través d’una doble xarxa d’abastiment d’aigua.
