medi ambient
Milloren els hàbitats d’espècies amenaçades com el gall fer i el mussol pirinenc a la Vall de Ribes
El Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica ha informat que aquest mes començaran les obres per millorar els hàbitats per a la fauna subalpina –sobretot per afavorir espècies amenaçades com el gall fer (Tetrao urogallus) i el mussol pirinenc (Aegolius funereus)– en diferents sectors de la Vall de Ribes. Els treballs, que tenen un pressupost de gairebé 622.000 euros (finançat amb Next Generation), duraran uns cinc mesos, en funció de les condicions meteorològiques i ambientals, i inclouran tractaments per optimitzar l’estructura i la diversitat forestal, la plantació de noves espècies i l’arranjament i regulació de la xarxa de camins.
Els sectors on s’actuarà són els boscos, majoritàriament de titularitat municipal, de la Tussa, Estremera i el Pla de la Serra, als municipis ripollesos de Toses, Ribes de Freser, Planoles, Queralbs i Campelles. El paratge d’Estremera forma part del Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser i els altres dos estan inclosos a l’espai d’interès natural (EIN) de la Serra de Montgrony.
Millorar l’estructura i la diversitat
A les zones boscoses, bàsicament de pi negre i pi roig, s’hi realitzaran tractaments per millorar l’estructura i la diversitat forestal. “Això permetrà que el sotabosc es desenvolupi millor, creant espais més aptes per a la fauna subalpina que necessita ambients tranquils, heterogenis i ben estructurats”, es remarca. Una de les actuacions més destacades serà la reducció de densitat en boscos joves, que afavorirà l’entrada de llum al bosc i estimularà la regeneració natural. A més, es preservaran arbres amb formes singulars, espècies frondoses i es generarà fusta morta, un recurs vital per a insectes, ocells i petits mamífers.
A més, el gall fer, ocell emblemàtic dels boscos subalpins, es veurà beneficiat per actuacions com l’obertura de clarianes i el manteniment d’espais oberts, que “milloren les condicions del seu hàbitat i n’afavoreixen l’alimentació i la reproducció”, destaca el departament. També s’ha previst la creació de punts d’aigua, molt escassos a la zona, per afavorir la fauna salvatge i els ramats domèstics.
Boscos més resilients
Des de la Generalitat també s’assenyala que, com que els hàbitats forestals en aquesta àrea presenten una escassa biodiversitat, per la composició de l’estrat arbori, bàsicament limitada a les coníferes i amb poques frondoses, s’han projectat plantacions que contribuiran a reduir aquest dèficit i alhora a incrementar la producció de fruits, una font d’aliment per a la fauna gràcies a una selecció d’espècies adequada.
Les intervencions de consolidació en zones de regeneració es faran seleccionant els millors plançons i deixant claps sense intervenció per garantir la diversificació estructural. “Aquest tipus de gestió busca replicar patrons naturals i incrementar la resiliència dels boscos davant de fenòmens climàtics extrems”, s’explica. En zones especialment danyades per temporals, s’hi farà una restauració activa dels hàbitats, retirant arbres trencats i mantenint-ne alguns com a fusta morta dreta, molt útil per espècies com el mussol pirinenc, que necessita cavitats per niar. A més, es col·locaran caixes-niu específiques per a aquesta espècie per incrementar la seva presència.
Accés motoritzat regulat
A més de les actuacions forestals, el projecte inclou millores en la xarxa de camins i pistes, sempre amb criteris de sostenibilitat i amb l’objectiu de facilitar la gestió forestal i l’accés controlat, tot evitant noves obertures innecessàries. També es preveu la col·locació de barreres per regular l’accés motoritzat a determinades zones. Per garantir una execució respectuosa amb la fauna, les obres s’han planificat amb molta cura, tenint en compte les èpoques de nidificació, hivernada i altres moments crítics. Així, el calendari de treball s’ha ajustat per evitar molèsties i minimitzar l’impacte sobre el medi natural.
