L'Estat sanciona la nuclear d'Ascó amb 15,4 milions per les fuites dels anys 2007 i 2008
La sanció és la suma de quatre infraccions greus i dues de lleus i és la multa més alta que haurà pagat mai una nuclear
El ministre d'Indústria, Turisme i Comerç, Miguel Sebastián, va signar ahir l'ordre ministerial que sanciona Endesa, l'empresa titular de la central nuclear Ascó I, amb una multa de gairebé 15,4 milions d'euros. Una sanció que l'Associació Nuclear Ascó-Vandellòs II encara no coneixia ahir oficialment, i que va preferir no valorar. Ja el mes d'agost passat, quan es va conèixer el contingut de l'expedient del CSN, Sebastián va anunciar que el govern actuaria amb «contundència» contra Ascó I, en considerar que les centrals nuclears «han de ser segures i això vol dir que no hi poden haver ni manipulacions ni ocultacions». De fet, en aquell moment ja es va anunciar que la multa podria oscil·lar entre els 9 i els 22 milions d'euros, unes xifres que l'organització ecologista Greenpeace van jutjar com a insuficients, a més de titllar-les de «multa ridícula». Finalment, la sanció aprovada per l'Estat ha estat de 15.390.000 euros. En concret, 7,5 milions els ha imposat Indústria per l'emissió de partícules radioactives a Ascó I des de finals del 2007 a principis del 2008. Unes emissions que van superar el límit anual de la dosi permesa per a membres del públic a l'interior de la central, i que es considera una infracció greu. A més, Indústria també ha multat la central per no haver establert un control de la contaminació externa del personal una vegada descoberta la contaminació interior, i per no haver senyalitzat i delimitat radiològicament les zones de lliure accés de la central. Això també es considera una infracció greu (3 milions d'euros). També cal afegir-hi 3 milions d'euros més per haver incomplert les recomanacions de senyalització; i una sanció d'1,8 milions per haver incomplert el Manual de protecció radiològica, per no haver fet constar als registres de vigilància la contaminació trobada a les zones de lliure accés.
Pel que fa a les infraccions lleus, s'ha sancionat amb 15.000 euros la no-emissió d'un informe d'un succés notificable, quan al novembre del 2007 es va produir una maniobra de vessament del contingut d'una aspiradora a una piscina combustible; i amb 75.000 euros més per no haver adoptat les mesures per minimitzar la probabilitat d'exposicions potencials, ja que va permetre la sortida d'un camió de ferralla que contenia partícules radioactives.
El diputat del PSC per Tarragona i portaveu del grup socialista a la ponència del CSN del Congrés, Francesc Vallès, va valorar molt positivament la sanció al titular de la nuclear d'Ascó, que va titllar d'«històrica». Segons Vallès, el CSN va actuar «amb independència, i ara al govern no li ha tremolat el pols, i ha actuat amb contundència». «És un toc d'atenció molt important a les nuclears, perquè sàpiguen que amb la seguretat no s'hi juga», va dir. A més, Vallès va remarcar que els socialistes continuaran exigint «les màximes garanties de seguretat i més inversions» a les centrals catalanes, tenint en compte que «cal continuar convivint amb les nuclears». A banda, Vallès va assenyalar que pressionaran perquè una part de la sanció «puga revertir» al territori, i en especial a la Ribera d'Ebre, per aconseguir una major millora econòmica. Un aspecte que, per la seua banda, l'alcalde d'Ascó, Rafel Vidal (CiU), va voler replicar. «És penós que s'hagin de demanar compensacions», va dir. «Això són mesures conjunturals i puntuals, i els municipis de les zones nuclears fa 30 anys que demanem mesures estratègiques per diversificar la nostra economia», va remarcar. Vidal va valorar que la sanció a la central hauria de servir perquè Ascó i la comarca recuperin «la tranquil·litat i la confiança en les empreses i les institucions».
Un dels incidents nuclears més greus
Roser RoyoL'incident d'Ascó I va ser un dels més greus de la indústria nuclear de l'Estat (tenint en compte la seva classificació de nivell 2 a l'escala INES, que va del 0 al 7). Arran de l'alarma social que es va generar i de les deficiències de comunicació (els alcaldes de la zona afectada per les centrals se'n van assabentar per la premsa) el Consell de Seguretat Nuclear (CSN) va enviar a Ascó un equip d'inspecció per esbrinar «totes les circumstàncies i elements relacionats amb l'origen i evolució del succés, incloses les accions del titular», l'Associació Nuclear Ascó-Vandellòs II (ANAV), que gestiona les nuclears catalanes que són propietat d'Endesa i Iberdrola. L'ANAV es va convertir en el blanc de totes les crítiques per haver donat al CSN i als alcaldes informació «deficient i incompleta» sobre la fuita. Cinc dies després el CSN havia de reconèixer que la fuita radioactiva havia estat cent cops superior a la declarada per la central.