Ofensiva valenciana per al transvasament

El govern valencià, liderat per Francisco Camps (PP), continua utilitzant el transvasament de l'Ebre com a arma electoral. Així, a les portes de les eleccions municipals, ha pagat 700.000 euros a la Fundació Aigua i Progrés, creada el 2005 amb el suport ideològic i econòmic del govern popular de Camps poc després de la derogació del transvasament de l'Ebre pel primer govern de Zapatero, per dur a terme una campanya publicitària a favor de recuperar aquest transvasament i mantenir el del Tajo-Segura. El govern valencià, segons el diari Levante, ha encarregat a aquesta fundació la propaganda hídrica després que Mariano Rajoy haja exclòs del seu programa referències explícites als transvasaments. Segons l'anunci de la Fundació Aigua i Progrés, emès durant el mes de març per les principals emissores del País Valencià, la construcció del derogat transvasament de l'Ebre generaria un total de 500.000 llocs de treball tant directes com indirectes –actualment al País Valencià hi ha 526.440 desocupats– i el manteniment del Tajo-Segura en generaria 180.000 més. “L'aigua sobrant que el riu Ebre aboca al mar” suposa la creació de 500.000 llocs de treball, segons l'anunci.

La campanya ha generat recel, però no sorpresa a les Terres de l'Ebre, on, des de fa anys, la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) alerta que el canal Xerta-Sénia acabarà servint per portar aigua de l'Ebre al País Valencià, ja que no hi ha regants interessats en el projecte, tal com tampoc no es cansa de recordar la Unió de Pagesos. També s'ha pronunciat sobre aquest tema el nou president del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT), Antoni Húber, que veu amb inquietud que el PP valencià torni a agitar el fantasma del pla hidrològic i el transvasament de l'Ebre. “Això podria afectar molt negativament el riu, i provoca preocupació al territori”, afirma Húber. L'altre regadiu que representa una amenaça per al tram final de l'Ebre és el Segarra-Garrigues, que, segons la PDE, servirà per portar aigua del Segre a Barcelona. Sobre aquesta altra qüestió s'ha pronunciat el catedràtic d'ecologia de la UB Narcís Prat, que diu que, per garantir el cabal ambiental de l'Ebre, no es poden fer més detraccions riu amunt, incloent-hi les del Segre.