Un equip de la URV troba la manera d'eliminar gairebé al 100% la radioactivitat de l'aigua
Enresa té la patent d'explotació d'aquest sistema i s'estudia aplicar-lo ara en el desmantellament de la planta de Zorita
Han estat tres anys investigant i, al final, la comprovació dels resultats ha posat de manifest l'èxit de la iniciativa. David Cornadó és des de març de l'any passat un dels investigadors d'aquest projecte, que ha estat finançat per Enresa –l'empresa que gestiona els residus radioactius de les centrals espanyoles–, i explica que amb el material que ha descobert l'equip format per ell i per Francesc Medina, professor del departament d'enginyeria química i responsable del projecte, i la doctora Isabel Salla es garanteix l'eliminació «de pràcticament el 100% de la contaminació de l'aigua».
I és que precisament un dels problemes que tenen les centrals nuclears és el tractament de l'aigua amb components radioactius. En aquests moments s'apliquen sistemes que o bé són massa cars, o bé no eliminen del tot els residus. L'única solució viable, llavors, és la immobilització de l'aigua. Això provoca que el volum de residus generat durant el desmantellament sigui molt més gran. Aquests residus s'envien al magatzem de baixa i mitjana intensitat d'El Cabril.
S'ha partit d'un material, la silica fumed, que és innocu i similar a la sorra de platja i per tant molt comú. Sobre aquesta silica s'han dipositat nanopartícules de magnetita i sobre aquestes s'han introduït diferents agents orgànics que afavoreixen l'adsorció de la radioactivitat. Aquest nou material s'anomena «magmolècules». El material obtingut són uns granets de sorra de color vermell molt semblants a la sorra de platja. Aquestes «magmolècules» funcionen com un imant que, amb el pas de l'aigua contaminada, retenen les partícules radioactives. D'aquesta manera si es fa passar l'aigua radioactiva per un reactor que conté un llit d'aquesta sorra aquesta surt completament descontaminada.
Els avantatges d'aquest procés són infinits ja que s'aconsegueix reduir el volum dels residus fins a 10.000 vegades. A més, es permet tractar qualsevol tipus d'efluents estiguin molt o poc contaminants, tot i que s'ha demostrat que quan l'aigua està menys contaminada, per exemple, amb 100 becquerels/litre (el límit d'abocament de l'aigua és d'11 Bq/l, i el becquerel és la unitat de mesura de l'activitat radioactiva del sistema internacional) s'aconsegueix una adsorció superior al 99%.I quan l'aigua està molt contaminada (1.000 Bq/litre, per exemple) es descontamina al voltant d'un 90%. Tot i això aquesta aigua pot passar de nou per un reactor fins a aconseguir descontaminar-la totalment.
Els investigadors del projecte es reuneixen avui a Madrid amb Enresa i l'empresa Lainsa, especialitzada en el tractament de residus de les centrals nuclears, per estudiar el disseny d'una nova planta de mida industrial que utilitzaria aquesta tecnologia i serviria per al desmantellament de la central nuclear de Zorita, que es preveu que comenci a principis de l'any vinent. Medina, Salla i Cornadó, inventors de la patent, són conscients de la importància d'aquest descobriment. Ells tres pertanyen a AMIC (Aplicacions Medioambientals i Industrials de la Catàlisi), que és un centre d'innovació vinculat al grup de recerca del departament d'enginyeria química de la URV creat el 2003 i que actualment treballa amb empreses de diferents sectors. Està especialitzada en problemes ambientals. De totes maneres els drets d'explotació de la patent seran d'Enresa, que és l'empresa que ha finançat el projecte. El cost d'aquest procés no és elevat, i ho serà menys quan es faci de manera industrial. Treballant a petites proporcions Cornadó explica que costa uns 400 euros tractar dos metres cúbics d'aigua contaminada «però quan es faci el projecte a gran escala el cost es reduirà molt».
Proves en un petit reactor
El projecte va arrencar fa tres anys a partir d'un acord entre l'empresa semipública Enresa i el centre d'innovació AMIC, vinculat a la URV. La investigació que va començar a les instal·lacions de la universitat ha culminat amb un èxit que els mateixos investigadors qualifiquen «d'inesperat». Des del novembre l'equip treballa a Madrid, al Centre d'Investigacions Energètiques, Mediambientals i Tecnològiques (CIEMAT). Allí han pogut provar l'invent amb aigües radioactives reals: «Quan vam passar el primer m³ d'aigua i vam veure que s'absorbia el 99% de la radioactivitat inicial no ens ho acabaven de creure», diu Cornadó. De cada 1.000 publicacions que es treuen sobre recerques universitàries 100 donen lloc a patents i d'aquestes només 10 es converteixen en un producte real al mercat. De les 10, una té èxit i s'utilitza àmpliament. Els investigadors creuen que pel pressupost que s'ha invertit en la recerca, 60.000 euros/anuals, «els resultats són molt positius», ja que es va iniciar com una recerca bàsica i serà un producte que s'utilitzarà en el desmantellament d'una nuclear.
Enginyer químic a velocitat rècord
m.cEl tarragoní David Cornadó està involucrat en aquest projecte des de fa un any i mig i ha culminat la investigació amb només 22 anys, un fet gairebé insòlit ja que, si bé és habitual que es contractin becaris en projectes de recerca, no ho és tant que sigui una persona d'aquesta edat. «De fet, fa quinze dies que he acabat la carrera», deia ahir aquest jove que ha fet els quatre primers anys de la titulació d'enginyeria química a la URV –en són cinc: quatre més el projecte de final de carrera i les pràctiques d'empresa– amb tres cursos i mig, com aquell qui diu, per un error en la matriculació. I és que quan es va inscriure en les assignatures de tercer curs, sense adonar-se'n per les modificacions que va provocar l'adaptació al procés de Bolonya, es va matricular de matèries de tercer i d'algunes de quart, i per això va poder fer el quart curs en mig any, ja que algunes de les assignatures les havia fet el curs anterior. Durant aquest mig any va fer una beca Erasmus a Viena. Allí va conèixer una estudiant de doctorat que estava al grup de recerca vinculat a AMIC i ella, juntament amb el seu responsable, Francesc Medina, li van proposar d'entrar en el projecte d'Enresa. Ara Enresa li finançarà un doctorat per continuar investigant els propers quatre anys en aquest àmbit.