Un equip de la URV troba la manera d'eliminar gairebé al 100% la radioactivitat de l'aigua

Han estat tres anys investigant i, al final, la comprovació dels resultats ha posat de manifest l'èxit de la iniciativa. David Cornadó és des de març de l'any passat un dels investigadors d'aquest projecte, que ha estat finançat per Enresa –l'empresa que gestiona els residus radioactius de les centrals espanyoles–, i explica que amb el material que ha descobert l'equip format per ell i per Francesc Medina, professor del departament d'enginyeria química i responsable del projecte, i la doctora Isabel Salla es garanteix l'eliminació «de pràcticament el 100% de la contaminació de l'aigua».

I és que precisament un dels problemes que tenen les centrals nuclears és el tractament de l'aigua amb components radioactius. En aquests moments s'apliquen sistemes que o bé són massa cars, o bé no eliminen del tot els residus. L'única solució viable, llavors, és la immobilització de l'aigua. Això provoca que el volum de residus generat durant el desmantellament sigui molt més gran. Aquests residus s'envien al magatzem de baixa i mitjana intensitat d'El Cabril.

S'ha partit d'un material, la silica fumed, que és innocu i similar a la sorra de platja i per tant molt comú. Sobre aquesta silica s'han dipositat nanopartícules de magnetita i sobre aquestes s'han introduït diferents agents orgànics que afavoreixen l'adsorció de la radioactivitat. Aquest nou material s'anomena «magmolècules». El material obtingut són uns granets de sorra de color vermell molt semblants a la sorra de platja. Aquestes «magmolècules» funcionen com un imant que, amb el pas de l'aigua contaminada, retenen les partícules radioactives. D'aquesta manera si es fa passar l'aigua radioactiva per un reactor que conté un llit d'aquesta sorra aquesta surt completament descontaminada.

Els avantatges d'aquest procés són infinits ja que s'aconsegueix reduir el volum dels residus fins a 10.000 vegades. A més, es permet tractar qualsevol tipus d'efluents estiguin molt o poc contaminants, tot i que s'ha demostrat que quan l'aigua està menys contaminada, per exemple, amb 100 becquerels/litre (el límit d'abocament de l'aigua és d'11 Bq/l, i el becquerel és la unitat de mesura de l'activitat radioactiva del sistema internacional) s'aconsegueix una adsorció superior al 99%.I quan l'aigua està molt contaminada (1.000 Bq/litre, per exemple) es descontamina al voltant d'un 90%. Tot i això aquesta aigua pot passar de nou per un reactor fins a aconseguir descontaminar-la totalment.

Els investigadors del projecte es reuneixen avui a Madrid amb Enresa i l'empresa Lainsa, especialitzada en el tractament de residus de les centrals nuclears, per estudiar el disseny d'una nova planta de mida industrial que utilitzaria aquesta tecnologia i serviria per al desmantellament de la central nuclear de Zorita, que es preveu que comenci a principis de l'any vinent. Medina, Salla i Cornadó, inventors de la patent, són conscients de la importància d'aquest descobriment. Ells tres pertanyen a AMIC (Aplicacions Medioambientals i Industrials de la Catàlisi), que és un centre d'innovació vinculat al grup de recerca del departament d'enginyeria química de la URV creat el 2003 i que actualment treballa amb empreses de diferents sectors. Està especialitzada en problemes ambientals. De totes maneres els drets d'explotació de la patent seran d'Enresa, que és l'empresa que ha finançat el projecte. El cost d'aquest procés no és elevat, i ho serà menys quan es faci de manera industrial. Treballant a petites proporcions Cornadó explica que costa uns 400 euros tractar dos metres cúbics d'aigua contaminada «però quan es faci el projecte a gran escala el cost es reduirà molt».