Una alternativa més barata i més eficient

Les centrals nuclears utilitzen aigua abundant –per això han d'estar al costat del riu, com Ascó I i II, o del mar, com Vandellòs II– en tres circuits diferents. En el primari, l'aigua en principi «no surt mai a l'exterior», com subratllen fonts del Consell de Seguretat Nuclear (CSN). Es fa servir per refrigerar el nucli del reactor i com a element moderador dels neutrons que s'emeten en la fissió nuclear. Però, com constata un expert, aquesta aigua va perdent qualitats per fer la seva funció i s'ha de renovar periòdicament. La neteja de l'aigua del reactor s'acostuma a fer durant els treballs de recàrrega de combustible –Ascó I es troba en aquest procés rutinari– i a l'aigua recollida se li aplica un «tractament de residus radioactius líquids». El nou sistema descobert per un equip de la URV entraria en joc en aquest punt, on ara es fan servir mètodes d'evaporació de l'aigua neta o altres sistemes que a través de l'aplicació de resines o de mètodes com l'osmosi inversa –es fa passar l'aigua per unes membranes poroses que fan de filtre– redueixen la contaminació a un concentrat líquid però no eviten la generació encara d'un 15% del residu inicial.

En el cas de l'aigua altament radioactiva, l'única via, de moment, és la immobilització. Aleshores, quan es produeix el desmantellament d'una central nuclear, com actualment s'està fent a Zorita o en el seu dia es va fer a Vandellòs I, podria resultar especialment important tenir una alternativa per eliminar al màxim la radioactivitat dels efluents immobilitzats, però els responsables del projecte de la URV avisen que el nou sistema ha estat patentat fa només tres mesos, que l'estudi s'ha fet per tractar efluents sobretot de baixa intensitat i que seria prematur determinar si el sistema es podria aplicar també en el tractament dels molt contaminats.

Això sí, l'equip defensa l'innovador sistema en comparació dels que s'utilitzen actualment: la nova fórmula tindria un factor d'eliminació de la radioactivitat d'1:10.000, respecte a l'1:5 que aconseguirien altres (osmosi) actualment en funcionament. «Es farà la prova a Zorita i caldrà esperar a veure quines portes obre la seva aplicació industrial», comenta David Cornadó sobre el descobriment gestionat per la universitat tarragonina.

Aquest interrogant pot fonamentar tot just un dels retrets dels contraris a l'energia nuclear, en un moment d'especial efervescència del debat sobre l'energia atòmica: «Una cosa és fer proves en un laboratori i una altra veure quina aplicació real té i quina capacitat de retenció tenen aquestes magmolècules», es mostra escèptic Josep Puig, de l'associació de científics i tècnics per un futur no nuclear. La mateixa font recorda que l'aigua del circuit secundari de les centrals, en què es fa servir vapor a pressió per moure les turbines i generar corrent elèctric, també pot resultar contaminada, «per exemple si s'esquerden els tubs de l'intercanviador de calor entre els circuits primari i secundari». Tècnics del CSN també admeten que aquesta aigua, que després es refreda i es torna líquida en un condensador i «majoritàriament es torna a fer servir», pot tenir uns mínims de radioactivitat, però normalment de «valors fins i tot més petits que la ionització natural». Tota l'aigua de les centrals és objecte de comprovacions del grau de contaminació a través d'un sistema monitoritzat.

Finalment, tant en el cas del resultant de l'aigua tractada i mínimament neta, procedent del circuit primari, com la del secundari, les centrals tenen autorització per vessar al riu o al mar aigua poc contaminada, respectant les limitacions que permet el CSN (11 becquerels per litre) en la seva aplicació particular de la normativa actual.

D'altra banda, al marge dels sistemes de tractament d'aigua vigents i de l'aportació que poden fer les «magmolècules» concebudes per l'equip de la URV, és conegut en el món nuclear, segons diverses fonts, que sovint a l'aigua menys contaminada però que supera els límits permesos, en lloc d'aplicar-li tractaments més o menys costosos, es dilueix «entre dues i vint vegades», fins que es baixa dels límits i s'està en disposició d'abocar-la al medi ambient.