Es manté la conscienciació ciutadana de la sequera i s'estabilitza el consum d'aigua
L'estalvi a les comarques gironines és semblant al de l'any passat, i a l'Alt Empordà fins i tot ha augmentat
Les dades de subministrament en alta de què disposa l'ACA –o sigui, la distribució d'aigua a gran escala, abans de repartir-la a les xarxes locals– indiquen un estalvi menor que el de l'any passat, però la diferència és mínima, de tan sols 0,53 hm³ si se sumen els estalvis del Consorci de la Costa Brava, Aigües de Girona, Salt i Sarrià i Aigües de Figueres entre el gener i l'agost. Això equival al consum domèstic aproximat d'un mes a la ciutat de Girona. En canvi, si s'incorporen a les dades les xifres d'Aigües Ter-Llobregat –on ja s'inclou tot l'abastament a l'àrea metropolitana de Barcelona– l'estalvi és de 6 hm³ menys que el de l'any passat. En tot cas, es tracta de volums de consum molt inferiors als del període del 2005 al 2007. Segons el director territorial de Medi Ambient a Girona, Emili Santos, això demostra que la tendència a l'estalvi es manté tot i que durant els primers mesos d'aquest any no hi ha hagut la pressió generada per la sequera, que sí que hi va haver l'any passat: «La gent va agafar una gran conscienciació amb les campanyes de l'any passat, i per les dades sembla que ja han incorporat definitivament aquests hàbits.» Santos ha reconegut que cada vegada serà més difícil augmentar l'estalvi perquè l'any passat es va arribar a uns nivells molt elevats, però que la inversió en infraestructures per millorar la gestió i l'eficiència de l'aigua també pot ajudar a mantenir-los.
L'Alt Empordà baixa més
Destaca el cas de l'Alt Empordà, on tant a la zona nord com a Figueres el consum encara ha baixat més aquest any, un total de 0,3 hm³, segons les dades de subministrament en alta de l'ACA, i sobretot gràcies a Figueres.
El nivell dels pantans baixa
Lògicament, l'aigua reservada als pantans ha anat baixant els últims mesos, després d'arribar a nivells superiors al 90% a finals de primavera. Aquest estiu, però, està sent molt sec i gairebé no ha plogut, i això s'està notant en les reserves. A més, els mesos d'estiu és quan es deixa anar més aigua, per l'augment de població pel turisme i també perquè és la campanya de reg. Ahir, les conques internes de Catalunya estaven al 78%. Dels pantans gironins, el de Boadella és el que està més baix, al 43,7%. Aquesta, però, és una dada superior a la de l'any passat. Pel què fa als embassaments del Ter, Sau i Susqueda estaven ahir al 77,9% i al 80,7% respectivament, unes xifres bastant superiors a les d'aquesta època del 2008.
A Girona creix poc
Les dades d'Aigües de Girona, Salt i Sarrià –que s'abasten a través del Ter– indiquen un lleuger increment del consum el primer semestre del 2009 respecte al del 2008, però continuen per sota del dels anys 2007 i 2006. Així, i fins al mes de juny, s'havien gastat 3,87 hectòmetres cúbics, quan l'any passat van ser 3,83, i els dos anteriors la xifra s'aproximava als 4 hm³. Tot i aquest increment, la dada és positiva en el sentit que el consum domèstic ha continuat baixant, de manera que es demostra que els ciutadans han continuat estalviant aigua. El consum en aquest capítol ha estat inferior cada mes respecte a l'any passat, tret del gener. En canvi, el consum industrial ha augmentat cada mes a excepció precisament del gener, de manera que aquí sí que s'ha notat l'absència de restriccions. També ha pujat lleugerament el subministrament en alta, o sigui, l'aigua que es capta i que es posa a disposició dels operadors perquè la reparteixin a través de la xarxa local.
Igual a la Costa Brava
Les dades del Consorci de la Costa Brava –l'ens que subministra aigua a bona part dels municipis del litoral– es mantenen molt similars a les de l'any passat, amb variacions gairebé insignificants i que apunten fins i tot a un consum lleugerament inferior entre gener i juliol. En dades globals, s'ha passat dels 9,9 als 9,8 hm³, sumant les tres zones en què es divideix el Consorci. La Nord –que engloba municipis com Roses, Llançà o Empuriabrava– és la que ha tingut una reducció de consum més important, dels 3 als 2,8 hm³; mentre que la zona sud –Tossa i Lloret– s'ha mantingut igual, en 3,4 hm³ de consum els primers set mesos de l'any. La que ha augmentat és la zona centre, la que dóna servei a més municipis –Llagostera, Cassà, Sant Feliu de Guíxols, Castell-Platja d'Aro i Calonge, entre altres–, i que té un consum més elevat. En aquest cas s'ha pujat dels gairebé 3,5 hm³ als 3,6. En general, doncs, es mantenen les xifres del 2008.
Pla per les sequeres
El Departament de Medi Ambient i Habitatge està elaborant el pla de gestió de sequeres, a través del qual es planificaran les actuacions a emprendre en cas de futures situacions d'escassetat d'aigua, i que substituirà els decrets de sequera que s'aplicaven fins ara. El document encara s'ha de posar a informació pública, i es vol aprovar aquest mateix any. Una de les novetats del pla és també l'establiment dels llindars de sequera, que seran les quantitats de reserva dels pantans a partir de les quals entraran en vigor restriccions o es declararan les situacions d'excepcionalitat i emergència. Amb aquest pla el govern vol guanyar eficàcia per prevenir i actuar en cas de futures sequeres.
