Priorat, els paisatges de les sumes
Aspira al màxim reconeixement de la Unesco, patrimoni mundial
La comarca vol fixar i preservar un model de desenvolupament propi
Enfilar-se a la serra del Montsant una nit de lluna plena és una experiència que no s'oblida amb facilitat. Amb fal·lera, els ulls intenten abastar la complexitat del paisatge mediterrani del Priorat: un mosaic d'espadats i barrancs imponents de roques rosades, ocres i blanques; conreus de vinya, oliveres i avellaners, i petits pobles arrupits. A tocar, les muntanyes de Prades i, a l'altre extrem de la comarca, un altre gegant, la muralla marítima de la serra de Llaberia. Des del 2002, el Montsant és parc natural, i un 90% de la comarca disposa de figures de gestió i protecció. Però, fa dos anys, el Priorat va fer un pas endavant amb el naixement de la Carta del Paisatge, entesa com l'eina de preservació d'una terra, d'una manera de viure i de valorar-ne els productes. Ara la societat i les institucions locals impulsen el reconeixement d'aquest paisatge agrícola de muntanya com a patrimoni mundial de la Unesco.
Amb una orografia complicada, l'últim mig segle la història del Priorat ha estat marcada per la dificultat de treballar la terra i treure'n profit, en una època de crisi de l'agricultura tradicional. Any rere any, la comarca se situava en els nivells de renda i PIB més baixos del país i el jovent marxava cap a la ciutat. Fa dues dècades, alguns forasters van apostar per les velles vinyes per convertir el que era un desavantatge en un tret identitari. L'espurna va ajudar a crear un model de viticultura propi, d'alts costos i baixos rendiments, que ha revalorat la producció agrícola i ha contribuït a aturar la davallada demogràfica.
En plena consolidació d'aquest model, el 2008 des de la societat civil es va crear Prioritat, una entitat fundada per particulars, les dues denominacions d'origen, Unió de Pagesos, l'associació d'oleïcultors i la d'establiments turístics. Roser Vernet, una de les portaveus, explica: “Es va ajuntar la revifalla del vi –i, darrere, la del turisme rural i l'oli– amb projectes d'agressió al territori com ara parcs eòlics o Enron. Buscàvem parar la davallada i apostar per viure dignament, en lloc de sobreviure.” Prioritat és una de les impulsores de la candidatura de la Unesco i de la Carta del Paisatge. “En aquell moment es va fer evident que segons quin fos l'enfocament del model territorial, podia provocar un conflicte intern. Per superar-ho, vam triar el consens mitjançant el debat i el compromís amb propostes i objectius a llarg termini.”
En aquests anys, s'han sumat a la carta i la candidatura institucions i entitats locals de tot tipus, malgrat algunes reticències inicials. El coordinador comarcal d'UP, Joan S. Vernet, explica: “Quan vam començar a sentir això de la candidatura, molts pagesos van pensar en noves traves al conreu... Però hem fet la tasca d'explicar que no implica cap normativa nova.”
Compromís i acció
La Carta del Paisatge, lluny de ser solament una declaració d'intencions, és la suma dels compromisos de més d'un centenar d'entitats i administracions de fer accions i respectar onze objectius de qualitat paisatgística. Abracen aspectes com ara el treball de conscienciació a les escoles, les xarxes de camins, les pràctiques agrícoles, la preservació dels boscos i algunes recomanacions per rehabilitar els edificis.
Una comissió fa el seguiment dels compromisos adquirits, que es fan realitat en accions com ara la difusió del paisatge des de la DO Montsant o la reconversió de vies d'escalada per evitar-ne la massificació. “Estem convençuts que la carta i la candidatura ens ajudaran a ser més competitius i a assegurar la preservació de la qualitat dels productes propis”, assegura el president del Consell Comarcal, Joan Carles Garcia. I a fixar població. En aquesta comarca de 23 municipis i deu mil habitants, els últims anys l'emigració s'ha estabilitzat, però la població està envellida.
Si la candidatura té èxit, els del Priorat serien els primers vins i olis del món que podrien sumar a l'etiqueta el fet d'estar elaborats en una terra excepcional. “Volem preservar un model que ha funcionat, tot i saber que respectar els bancals i collir de forma quasi artesanal suposa uns costos de producció més alts. Els nostres vins no són ni millors ni pitjors que altres, però sí diferents. I això ho dóna la terra i les pràctiques agrícoles”, afirma Joan S. Vernet.
La candidatura defensa que el Priorat concentra la continuïtat i el testimoni històric d'un paisatge divers, on la interacció de l'home i la natura és encara viva. És un “trencaclosques de mosaics geològic, geogràfic, climàtic, agrícola i antròpic, produït amb la calma dels segles”. Roser Vernet remarca: “Aquí tot és petit i ben dimensionat, però fràgil. La garantia la dóna el sistema de gestió. Ara ja ningú vindrà de fora a imposar-nos res. El més important: tot depèn de nosaltres.”
“Ens ha aportat autoestima”
Aquesta tardor es preveu que la comissió de patrimoni històric espanyola decideixi si presenta a la Unesco la candidatura de patrimoni mundial del Priorat-Montsant i Siurana. El govern català la va aprovar fa mig any i, si Madrid la tira endavant, la Unesco es pronunciarà el juny del 2016. Es presenta com a “paisatge cultural agrícola de muntanya mediterrània”, una figura relativament nova en un catàleg ple de monuments.
El Priorat aspira al màxim reconeixement de la Unesco, la declaració de patrimoni mundial. Tot i el repte, són optimistes: “Hem de demostrar-ne l'autenticitat i la universalitat excepcional. No és una candidatura fàcil, perquè no tenim un sol valor, sinó una suma en un sol territori”, explica Roser Vernet. De cada valor, cal demostrar-ne els atributs. Per exemple, la nitidesa del paisatge que al Priorat “permet llegir-ne la història com en un llibre obert, enfront la confusió creixent d'altres indrets”. Sigui quina sigui la decisió de la Unesco, el procés ja serveix per fixar un “model alternatiu, aliant tradició i innovació”. “Hem descobert el nostre territori i hi hem guanyat en autoestima.”
