Societat

JOAN NOGUÉ

DIRECTOR DE L'OBSERVATORI DEL PAISATGE DE CATALUNYA

“Les mentalitats estan canviant”

“Cal que siguem capaços de viure sense eliminar els valors que ens han donat identitat al llarg dels segles”

“No ho salvarem tot amb el turisme. El territori ha de ser productiu i les sortides, múltiples”

Nogué és el director de l'observatori des que es va crear. El consorci assessora l'administració i consciencia sobre el valor del paisatge. Ha dividit el país en 135 paisatges diferenciats, dels quals s'ha fet una diagnosi i propostes de millora amb participació ciutadana.

Creat el 2004, l'Observatori del Paisatge és un consorci públic i privat, que agrupa 30 institucions.

Quins són els valors del paisatge del Priorat?
Molts. És un paisatge agrícola amb arrels històriques molt llunyanes, però és viu perquè és productiu. I manté un equilibri molt delicat amb la intervenció humana.
És únic al Mediterrani?
No, però és escàs. A França i Itàlia l'equilibri entre l'agricultura productiva, el bosc i l'estructura de poblament s'ha abandonat a molts llocs. A partir dels anys seixanta, el declivi de l'agricultura tradicional hi va comportar l'emigració cap a la ciutat. Al Priorat no sols ha perviscut, sinó que s'ha refet. La Terra Alta i la Conca de Barberà també tenen valors similars, però el Priorat és un conjunt ben equilibrat de mosaic. I sobretot, al Priorat els diferencia la voluntat de ser. Hi ha hagut un procés de conscienciació local sobre el capital extraordinari que és el seu paisatge.
Valorem prou el nostre paisatge?
Encara no. Però, vist en perspectiva, les mentalitats estan canviant. S'evidencia en el sorgiment d'iniciatives locals, que impliquen diferents sectors socials i l'administració. Es comença a entendre que el consum i l'especulació del territori van ser una bogeria. Sols per citar-ne algunes: al Penedès han creat el Centre d'Estudis del Paisatge i a l'Empordà, el Consorci dels Aspres.
La raó és que es veu el paisatge rendible econòmicament?
No, perquè la rendibilitat no és immediata. Les zones rurals han de tenir solucions múltiples. No ho salvarem tot amb el turisme. Com al Priorat, un territori ha de ser productiu, si no es converteix en un paisatge de cartó pedra. Si és el turisme que ho valora, millor, perquè contribuirà a mantenir-lo. És lògic que, a un ajuntament o territori, li calguin noves formes de finançament, però aquest procés no és igual a l'immobiliari. Som en una època de transició cultural, amb un retorn als valors lligats a la identitat i la proximitat. El paisatge se'n beneficia.
S'ha de posar límit a la protecció?
El repte no és la protecció, excepte en els casos del risc de desaparició, que ja acostumen a estar protegits. Els riscos són quotidians: agrícoles, urbans, de gestió del bosc, la banalització i homogeneïtzació del paisatge... Com a societat, hem de ser capaços de viure sense eliminar els valors que ens han donat identitat al llarg dels segles.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia