La platja de Malgrat de Mar estrena els nous espigons
Finalitza la regeneració del tram de costa malmès pels temporals i on s'hi han abocat 114.000 metres cúbics de sorra
Les estructures formen part d'una experiència pionera a Europa
La platja de Malgrat de Mar, al costat del delta de la Tordera, fa una altra cara. Els treballs de regeneració per resoldre els problemes de sorra que es van endur els temporals del passat mes de febrer ja s'han enllestit i ara hi ha uns quinze metres més d'amplada on deixar la tovallola. El Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient va donar per acabada l'actuació, la setmana passada, que ha representat una inversió d'1,1 milions d'euros i l'abocament a través d'un vaixell draga d'uns 114.000 m³ de sorra provinent del fons marí davant d'Arenys de Mar en un tram de 800 metres. A banda de l'arena, però, el que crida més l'atenció són els sis espigons curts de geotèxtil que s'endinsen a l'aigua i que s'han ubicat estratègicament per pal·liar els previsibles efectes de nous temporals, aturant la desaparició de la sorra i, alhora, allargant encara més la permanència de la nova platja creada. L'alcalde de Malgrat, Joan Mercader (PSC) es mostra satisfet amb els resultats obtinguts perquè han donat com a resultat una platja “com feia temps que no vèiem”.
“Els responsables del ministeri ens han comunicat que les feines principals ja s'han enllestit i que a finals de setembre els tècnics comprovaran si és necessari col·locar un espigó més”, apunta l'alcalde. En aquest cas, els responsables realitzaran una batimetria –una topografia del fons marí– per determinar si cal un nou espigó, però que en lloc d'estar perpendicular a la platja es posaria paral·lel a la sorra. “La mateixa cap de Costes, Maria Toledano, ens va explicar que caldrà fer un seguiment de l'efectivitat del nou sistema per veure com reacciona als temporals de tardor i hivern”, comenta Mercader.
Prova pionera
Els espigons que s'han instal·lat a Malgrat formen part d'una experiència pionera en les platges, tot i que ja s'utilitzen en enginyeria civil per recobrir marges i murs (com a funció d'armadura) i també per recobrir embassaments i canals (com a funció impermeabilitzadora).
Des del consistori malgratenc s'ha avançat que està prevista la instal·lació a la zona de cartells informatius on s'explicarà l'actuació feta i es demanarà als usuaris que tinguin cura dels espigons i que no els facin malbé, atès que es tracta d'estructures que no són dures. “Els banyistes han de ser conscients que la platja que s'ha recuperat ha costat molts diners i que s'ha de tractar amb cura per mantenir-la”, insisteix l'alcalde. En tot cas, en aquests dies de tanta calor, la gent que s'ha apropat a la platja regenerada ja ha trobat altres utilitats als espigons. En especial la canalla s'hi apuja i els utilitza com a trampolins per tirar-se a l'aigua.
LA FRASE
Una regeneració molt criticada
El benefici que ha representant per a Malgrat recuperar la platja que els temporals es van endur és interpretada com un autèntic atac ambiental per a nombroses veus de la comarca. L'actuació, que ha representat l'extracció del fons marí davant d'Arenys de Mar, de milers de metres cúbics de sorra va ser el detonant per a la creació ara fa poc de la plataforma Preservem el Litoral del Maresme. Integrada per entitats diverses i persones a títol individual, la plataforma reclama que abans de posar en marxa el pla ideat pel Madrid per regenerar el litoral maresmenc amb actuacions durant quinze anys se sotmeti a exposició pública, s'informi al territori i es garanteixi que hi haurà un estudi d'impacte ambiental. Les primeres accions de la plataforma seran, entre d'altres, presentar mocions als ajuntaments perquè donin suport a la creació d'una taula ciutadana que estudiï el projecte plantejat.
