Els terratrèmols del segle XV d'Olot no van ser tan devastadors com es creia

Es va aprofitar per fer un canvi d'ubicació de la ciutat, cosa que permetia als olotins no haver de pagar tant d'impostos

No és que no es produïssin o que fossin una simple sotragada sense cap mena de conseqüències com ara els registrats els últims anys. No obstant això, els famosos terratrèmols d'Olot no van ser tan devastadors com s'havia dit fins ara i, encara més, l'exageració dels efectes va respondre més a la voluntat d'un canvi d'ubicació de les cases dels habitants de la ciutat d'aquell moment que no pas als efectes reals dels terratrèmols. Es tractava de pagar menys impostos i això s'aconseguia reconstruint les cases extramurs, fora de les muralles que tancaven la zona que anava des de la plaça del Palau fins al puig de Sant Esteve, on hi havia una església romànica.

Els documents de l'època demostren que fins i tot es va desplaçar una comissió amb representants de la ciutat i una altra de l'abat del monestir de Santa Maria de Ripoll fins a Nàpols, on era el rei. Els primers volien aconseguir la declaració de la ciutat vella com a zona catastròfica i obtenir el permís reial per fer la nova ciutat fora muralla i els segons pretenien evitar-ho. Se'n van sortir els primers.

Deixant la història a part, el cert és que la comarca de la Garrotxa és la demarcació que presenta en l'actualitat un dels riscos sísmics més elevats a Catalunya, juntament amb la Val d'Aran. I és que aquesta comarca està situada a sobre de la falla d'Amer-Brugent, que és la que li confereix aquest risc, juntament amb uns altres factors de tipus més tècnic. La falla d'Amer-Brugent està localitzada ben bé a sota de la muntanya de la Salut de Sant Feliu de Pallerols i també travessa la plana agrícola de la Vall d'en Bas. La falla pot provocar un moviment de plaques i, per tant, un terratrèmol.

LLORENÇ PLANAGUMÀ

«Estem en una zona de risc sísmic»

Aquest geòleg olotí, assessor del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i un dels responsables de l'empresa Tosca, que promou material pedagògic d'aquesta zona, explica amb una nova perspectiva els moviments sísmics històrics d'Olot.
–Així, els terratrèmols del segle XV no van ser tan devastadors?
–«No. No van ser més forts que els que es van produir en altres indrets, com ara Amer o Puigcerdà, per exemple. De fet, cal tenir en compte que estem en una zona de risc sísmic i que, al segle XV, es van produir una sèrie de terratrèmols, però que això és un fet extensiu a tot Catalunya. En un període de cent anys, es van produir diverses crisis sísmiques.»
–Com ara les d'Olot?
–«Sí. A Olot es van produir l'any 1427 i 1428. I, com he dit abans, no van resultar més forts que els d'altres llocs.»
–Després del desastre, la corruptela?
-«Doncs, sí. Hi havia interès en un canvi d'ubicació per pagar menys impostos. Sortir fora muralles significava pagar menys d'impostos i, per això, calia tenir permís reial per construir-hi.»
–I què van fer els olotins per aconseguir-ho?
–«Havien d'aconseguir que el rei declarés la ciutat de fins a muralles com a zona catastròfica. I ho van aconseguir. El rei els va atorgar els permisos pertinents per reconstruir la ciutat fora dels antics dominis de l'abat de Ripoll.»
–Com ha arribat a aquesta explicació?
–«Arran de les converses que he mantingut amb els col·legues geofísics, arran de diversos treballs sobre el risc sísmic a la comarca de la Garrotxa i també arran de les cròniques de l'època.»
–La Garrotxa, doncs, continua essent una zona de risc sísmic important?
–«Sí, és de les zones amb més risc de tot Catalunya.»
–A l'escala de Richter, de quins graus estaríem parlant si es produís un terratrèmol?
–«D'una intensitat d'entre 5 i 6 graus en aquesta escala.»
–És a dir, més o menys, com l'últim d'Itàlia?
–«Sí.»

La Garrotxa podria patir un terratrèmol com el d'Aquila

Els garrotxins no han de viure amb la por al cos, però sí que han de ser conscients que la zona està qualificada com a una de les de més risc del país. «El risc sísmic és important. No pas com en les zones tectònicament més actives, com ara el Japó, Nova Zelanda o l'Amèrica Central, però no és descartable un terratrèmol que podria arribar als 5 o 6 graus Richter», ha afirmat Llorenç Planagumà. A diferència d'altres riscos provinents de fenòmens naturals, els dels terratrèmols no es poden predir. Per això, és important que es pugui avançar en l'estudi de cada zona, sobretot amb l'observació sobre el terreny del comportament de les falles. A Catalunya, aquesta tasca la du a terme la xarxa sísmica de l'Institut Geològic de Catalunya, que té sismògrafs repartits pel país. A Olot, n'hi ha al Museu dels Volcans i un altre de nou a l'Alta Garrotxa. El d'Olot, però, serà substituït pels de la nova xarxa digital de sismògrafs, que enviaran dades en temps real al museu. A Olot, també hi ha un petit pla d'evacuació per catàstrofes sísmiques.

El Pirineu registra molta intensitat sismica

El Pirineu gironí és una de les zones més actives del país. Tot i que això podria situar-la entre les de més risc sísmic, en realitat no és pas així. I és que el fet que es produeixin petits terratrèmols a un ritme superior al de les altres zones fa que aquest risc disminueixi, perquè les plaques del terreny es van ressituant a un ritme poc traumàtic. És diferent del que passaria en el cas de la Garrotxa si hi hagués un hipotètic terratrèmol. A la Garrotxa, l'últim sisme que els ciutadans van percebre es va produir el 2000, amb una intensitat de 3,5 graus. Al Ripollès, també n'hi va haver tres, el 2004, amb l'epicentre entre Ribes, Ogassa i Pardines.

Pocs terratrèmols intensos a les comarques gironines

El terratrèmol de més intensitat que s'ha registrat des de principi d'any fins ara a Catalunya ha estat a l'Alt Urgell i ha tingut una magnitud de 2,6 graus a l'escala de Richter. Es va produir el dia 4 de gener. A les comarques gironines, el més intens es va produir el 10 de febrer, a la Selva, de 2,2 graus i amb l'epicentre prop de Llagostera. Els altres s'han produït al Baix Penedès, al Maresme i a la Val d'Aran. A les comarques gironines i quant als anys anteriors, cal destacar els terratrèmols registrats el juny i juliol del 2008 amb l'epicentre entre Santa Coloma de Farners i Sant Hilari de 3,8 i 3,1 graus i el de 2,5 graus del febrer del mateix any a Cassà.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.