Canvi de cicle a la base militar
El coronel Javier Mur demanarà al Cuartel General de la Fuerza Terrestre amb seu a Sevilla el reinici de les pràctiques de tir amb morter al camp del puig Castellar
-
SOldats d'infanteria fent pràctiques detir al camp número 1 Pau Lanao. -
La casa de Salomé des del Castellar on van impactar els projectils que el 2015 es van desviar . PAU LANAO. -
Bloc de ciment de la xarxa Natura 200 que protegeix un espai humit a l'interior de la zona militar Pau Lanao. -
Niu de metralladpres al camp de tir del Puig Castellar Pau Lanao. -
El menhir dels Solers un dels molts monuments megalítics que es poden trobar a la zona militar Pau Lanao.
Acabat el tancament del perímetre i la neteja de projectils dels exteriors de la zona militar de la base de Sant Climent Sescebes, el comandant de la instal·lació i governador militar de Girona, el coronel Javier Mur Lalaguna, té la intenció de demanar al seus superiors del Cuartel General de la Fuerza Terrestre amb seu a Sevilla el reinici de les pràctiques de tir amb morter que castiguen una de les cares del puig Castellar i van ser les causants de la crisi del 2015, quan la inexperiència d'una companyia de Pamplona va desviar els trets fins al punt que una casa dels Vilars d'Espolla, propietat de Salomé Wimille, es va trobar que els artefactes explotaven a 100 metres de la zona habitada. “Tot i que inicialment la cadena de comandament va paralitzar les pràctiques –assegurava el coronel Mur a aquest diari–, ara que hem complert totes les mesures de protecció que vam impulsar amb els ajuntaments i les entitats, crec que podem recuperar el camp de tir, ja que és imprescindible per millorar en el nostre treball.”
Tres mesos de feina d'una brigada de quaranta homes que van disposar de l'ajuda del Tedax, el botí no deixa de sorprendre. Es van recollir bales de canó rodones, boles de ferro i plom emprades per escopetes i fusells, provinents de la batalla del Roure, 1794, de la guerra Gran, carcasses de projectils del primer terç del segle XX, artefactes de la Guerra Civil i restes d'obusos que anirien des de finals dels quaranta fins als nostres dies, objectes que expliquen tant la història bèl·lica d'una frontera marcada pels litigis amb els veïns de l'altra banda de la ratlla com la insistència d'un exèrcit que, a principis del segle XX, va trobar en els Aspres un terreny abonat on fer maniobres i exercicis de tir.
Sobta que el camí que puja des de la base fins al mas dels Solers i l'església de Santa Fe estigui guardat per blocs de ciment pintats amb cigonyes blaves sobrevolant les estrelles europees on es pot llegir: “Xarxa Natura 2000, espacio protegido.” “Aquí –diu Josep Font, comandant que em va acompanyar– hi ha els estanys dels Torlits, que són temporals –quan perden l'agua es converteixen en herbassars humits– i conserven un conjunt de biòtops notables habitats per plantes protegides i espècies d'aus que venen a niar. Un espai que està a la nostra propietat, i el respectem.”
Voltats per pistes, camins, trinxeres, dos edificis en runes i el menhir dels Solers, que des de fa tres mil anys es manté dret i intocable, els estanys desprenen calma en un paisatge atribolat, castigat per una activitat incessant, per l'anada i vinguda de vehicles, les marxes de reforçament, els exercicis tàctics de desplegament o els camps de tir.
A la base de Sant Climent n'hi ha quatre. Un per a armes curtes, un altre per a llargues, tots dos situats a tocar les instal·lacions militars i utilitzats tant pels professionals de l'exèrcit com per la Policía Nacional, els Mossos d'Esquadra, els agents municipals de Figueres, Olot i altres ciutats i pobles de la demarcació i els treballadors de companyies de seguretat. A dos quilòmetres en un petit altiplà i apuntat al puig Castellar hi ha els camps destinats a les metralladores i els tiradors de precisió, i el de pràctiques de morter, on el 2015 es va produir l'error humà que va provocar la crispació d'una societat sensibilitzada contra la presència dels armats: “Tothom va entendre que allò no es podia repetir –diu el comandant– i es van prendre les mesures oportunes perquè no tornés a succeir.”
Pujant a peu al puig Castellar –fins on ens permeten les normes de seguretat perquè hi ha una part, la zona de caiguda de projectils, on, sense autorització, no hi poden entrar ni els mateixos militars–, ens ensenyen quina va ser la desviació de les granades de morter que van espantar Salomé Wimille, i també la resposta donada pels responsables militars, un ampli tallafoc de més de 25 metres per banda, sobre el qual Font diu: “Tot i que seguim un calendari estricte i no es poden fer pràctiques entre el 15 de març i el 15 d'octubre, quan el perill de foc es més elevat, servirà perquè no hi hagi cap més conat d'incendi provocat per les bales traçadores o els morters.”
Canvi estructural
Per enèsima vegada, la base de Sant Climent viurà un canvi estructural. Tot va començar com un campament provisional i es va consolidar transformant-se en un CIR (centre d'instrucció de reclutes) que va acollir fins a quatre mil aspirants; després de la fi del servei militar obligatori va passar de ser un cadàver vivent a una base on es van instruir soldats sud-americans destinats a l'Iraq, i va acollir la unitat militar d'emergències. Avui les noves necessitats imposades per l'OTAN han portat una reorganització que implica transformar les brigades especialitzades que calia anar combinant per a cada operació en brigades orgàniques polivalents (BOP), o sigui unitats autosuficients que no han de dependre d'altres. Una innovació que ha comportat una revolució tant a la base com a l'Empordà. El fet que el regiment de caçadors de muntanya Arapiles 62, amb seu a Catalunya, s'integrés a la BOP d'Aragó, perdent el seu caràcter d'unitat de muntanya, i passés a estar format per dos batallons –l'un ubicat a Barcelona, que s'ha convertit en infanteria motoritzada, i l'altre a Sant Climent, on ha estat batejat com a batalló d'infanteria mecanitzada Badajoz 62, en què les tropes es desplacen sobre vehicles cuirassats sobre cadenes, Pizarro i TOA, els primers armats amb canons que els puguin donar foc de suport–, ha propiciat la tornada dels blindats a l'Empordà. Un factor que ha aixecat polèmica i desconfiança. Si planteges el tema els nostres interlocutors no donen resposta oficial, contesten que ho han de fer instàncies superiors, que ells són apolítics, demòcrates i respecten la Constitució.