Mil·lenari de la Veracreu i del Bisbat de Besalú
La creu, identitat de la vila
Besalú recupera la processó de la Vera Creu que du el reliquiari des de l'església de Sant Vicenç fins a la col·legiata de Santa Maria
El bisbe de Girona presideix la missa i destaca les arrels que han configurat la vila
La d'ahir va ser una diada històrica per a Besalú. Els estaferms acompanyaven la veracreu, en un passeig des de l'església de Sant Vicenç, on és habitualment, fins a la col·legiata de Santa Maria, antiga catedral de la vila comtal de Besalú. I la gentada seguia en processó, al so dels tambors, en un dia radiant, acompanyant la relíquia, pujant les escales –una vuitantena, havien comptat alguns veïns– que permeten accedir a Santa Maria. Històric perquè no només era una oportunitat per visitar “la pedra viva”, tal com va definir el bisbe de Girona, Francesc Pardo, Santa Maria [que és propietat privada], sinó també perquè es recuperava una processó i una relíquia, la veracreu, molt venerada pels besaluencs, i que s'havia deixat de fer feia més de cent anys. La relíquia de la veracreu, que segons la tradició el comte Tallaferro va portar de Roma, va ser robada el 1899. I el reliquiari conservat a l'església de Sant Vicenç és una donació de la família Cambó feta a la vila el 1923.
La processó de la Vera Creu, amb ofici solemne presidit pel bisbe Francesc, era l'acte principal amb el qual aquest cap de setmana Besalú va commemorar els mil anys de l'efímer bisbat de la vila comtal, tal com va recordar el bisbe Francesc: “El comte Bernat Tallaferro de Besalú i la Cerdanya va aconseguir del papa Benet VIII l'elecció, l'any 1017, d'un bisbat amb seu a Besalú amb la jurisdicció en els límits dels seus comtats.” Per tant, va continuar, “durant uns anys el bisbat de Besalú va tenir vida pròpia”. D'aquell temps, recordava Francesc Pardo, n'han quedat els edificis, com Santa Maria, “que va ser la catedral d'aquell bisbat”, però sobretot la veracreu.
Sobre la significació que té aquesta creu per als besaluencs, el bisbe en va destacar la marca d'identitat i que ha esdevingut el símbol de la vila comtal. “Què em suggereix a mi la celebració d'aquest mil·lenari?”, es va preguntar. “Reconèixer les arrels profundes que donen identitat a aquesta vila comtal.” Són arrels, va relatar el bisbe, que “han configurat la manera d'entendre una vila, la manera de comportar-se, d'afrontar els problemes al llarg de les generacions”. Pel bisbe, aquesta identitat que ha construït la vila, amb els edificis, també ho ha fet sobretot en “el tarannà i en els valors” i en el fet de celebrar el mil·lenari. “Si mantenim viva aquesta identitat, tenim assegurat el present i el futur”, va concloure. I en aquest sentit Besalú tornarà a treure la veracreu pels carrers, divendres vinent, amb la processó dels Dolors, quan per primer cop s'hi incorpora en un pas que es vol mantenir en les pròximes celebracions de Setmana Santa.