És el peix que es mossega la cua. Alguns senegalesos fa deu anys que resideixen al Camp de Tarragona sense papers. Per aconseguir regularitzar la seva situació necessiten estar empadronats durant un mínim de tres anys, tenir arrelament social i un contracte de treball. Però molts es queixen que, sense papers, no poden aconseguir cap contracte. Aquest és el principal problema amb què conviu la comunitat senegalesa i que ha causat que molts optin per sortides “il·legals”, com ara el top manta.

Davant d'aquest escenari, l'any 2010 es va crear a Torreforta l'Associació dels Senegalesos de Tarragona (Asenta), que agrupa residents de Tarragona, però també de Reus, Salou, Cambrils i Torredembarra. El seu coordinador, Boubacar, explica que calia posar ordre i disposar d'una eina per intentar solucionar aquests problemes: “Volíem normalitzar les coses, sobretot, els problemes laborals i la regulació de la gent que no té papers.” Una de les necessitats imminents de l'entitat és aconseguir un local a Tarragona per poder reunir-s'hi i atendre els seus membres. Aquesta petició la faran arribar a l'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, a través d'una reunió sol·licitada. Boubacar diu que li explicaran la situació dels senegalesos a la ciutat: “Li parlarem dels problemes dels immigrats d'aquí, ja que molts no troben feina perquè no estan regulats.” L'Asenta ofereix assessorament jurídic als seus integrants gràcies a la col·laboració d'un gabinet d'advocats. L'altre objectiu de l'associació és formar part de la vida cultural de la ciutat. Fins ara han participat en esdeveniments com ara el Fira Vida de Campclar.

Per posar fi al fenomen del top manta a la Costa Daurada, la solució passa, segons l'entitat, per integrar els venedors en els mercats setmanals del territori, complint amb els mateixos drets i deures que la resta de paradistes. Boubacar afirma que aquesta proposta ja la van adreçar a la Generalitat, però els van respondre que “no era possible perquè, si no, tindrien problemes amb els comerciants”. Però Boubacar discrepa d'aquest argument: “És millor que es dediquin a vendre que no pas a robar o a traficar amb droga”, alhora que recorda que els manters ho fan per una qüestió de supervivència. Potser algun dia el sentit comú de tothom posi les coses al seu lloc.