Societat

municipal

població

Preocupació a Manlleu pel descens continuat d’habitants

En l’última revisió, la xifra se situa en les 20.007 persones, a punt de deixar de ser considerada ciutat petita en la participació dels tributs de l’Estat

Es vol aconseguir que noves famílies s’estableixin a la capital del Ter

Les alarmes continuen enceses a Manlleu pel que fa a la xifra d’habitants del padró municipal. Després de tancar el 2016 amb 20.104 habitants censats i salvar d’aquesta manera un any més la consideració de ciutat petita en la participació dels tributs de l’Estat –el finançament que reben els municipis pel govern de Madrid–, la informació que va traslladar al ple el regidor de secretaria i serveis jurídics, Antoni Poyato, confirma que la preocupació, lluny d’esvair-se, s’accentua: “En l’última actualització del padró de Manlleu hi ha 20.007 habitants censats. Estem obligats a fer polítiques per fomentar el creixement de la població i no baixar dels 20.000 habitants.” I és que, en cas de tancar el 2017 per sota d’aquesta xifra, el model que s’aplica per definir la participació en els tributs de l’Estat provocaria que Manlleu abandonés el grup de ciutats d’entre 20.001 i 50.000 habitants i se li apliqués el coeficient d’entre 10.001 i 20.000, òbviament més baix, i que comportaria una reducció d’ingressos.

A les acaballes del 2016, l’alcalde, Àlex Garrido, ja va mostrar la seva preocupació per aquest fet i va explicar que mensualment està al cas de la xifra del padró de Manlleu. L’alcalde manlleuenc també va matisar aleshores que, tot i que l’aportació de l’Estat sigués menor, a la capital del Ter es mantindrien els mateixos serveis: “Ningú entendria que per ser 20.100 o 19.900 es deixessin d’oferir coses necessàries per als ciutadans. Sí que ens suposaria un major esforç municipal.”

Un repte, molts camins

Més enllà de la mesura d’incentivar els manlleuencs a tenir més canalla, comentada en to distès en el ple, Àlex Garrido també va apuntar a diverses polítiques econòmiques, socials i educatives per fer augmentar el padró: “Cal fer la ciutat atractiva, per exemple amb mesures com ara tenir més sòl industrial perquè puguin venir noves empreses o fer créixer les que tenim i que famílies que trobin feina aquí s’acabin quedant a viure a Manlleu.” Manlleu va superar els 20.000 habitants el 2007 però la crisi econòmica, la baixa natalitat que hi ha a tot el país i l’emigració d’un gruix important de la població han provocat que des del 2009 –20.647 habitants– el decreixement hagi estat constant.

LES FRASES

Estem obligats a fer polítiques per fer créixer la població i no baixar dels 20.000 habitants
Antoni Poyato
Regidor de secretaria i serveis jurídics
Tenir més sòl industrial i que vinguin noves empreses i famílies també pot fer créixer el padró
Àlex Garrido
alcalde de Manlleu

Estabilitat amb petits repunts

Entre les capitals de comarca de la Catalunya Central, només Berga i Solsona van perdre població un cop tancat el 2016. Tant les disminucions d’habitants com els petits repunts no són de xifres gaire exagerades. Destaca que Solsona ha baixat dels 9.000 habitants per primer cop des del 2007, Manresa es torna a acostar als 75.000 habitants per poder ser considerada gran ciutat, i Vic ha tingut un creixement de població de 790 habitants i passa dels 43.000. Moià s’ha enfilat fins als 5.957 habitants.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.