Terces amunt

Una dona va pujar per primera vegada a un castell amb folre el 1998. No fa tant que “planxaven les camises dels marits i els esperaven a casa per quan tornessin de la plaça” perquè no podien ni pujar a l’autocar de la colla. Aina Mallol, ex-cap de colla dels Xicots de Vilafranca, va il·lustrar l’entrada de la dona al món casteller durant un acte organitzat a l’Antiga Fàbrica d’Estrella Damm. Mallol va afegir que gràcies a elles “ara estem aquí”. L’entrada de les dones a les colles “s’ha produït tard i de forma dificultosa”, i es reprodueixen “les estructures de poder existents a la societat”, va explicar la periodista i membre de la Colla Joves Xiquets de Valls Raquel Sans.

Actualment un 31% dels membres de les colles són dones, però el 1994 només representaven el 19% del col·lectiu. A més, en el si de les colles hi acostuma a haver una distribució desigual dels càrrecs. Els eminentment tècnics rauen en els homes, mentre les dones, majoritàriament, ocupen càrrecs com el de responsable de la canalla –vinculat a la cura dels infants–. Per intentar fer revertir la situació, els Castellers del Poble Sec i la Colla Castellera Jove de Barcelona volen promoure un pla de gènere casteller que treballi per combatre la desigualtat de gènere dins les colles, i evitar que el col·lectiu sigui un mirall de la societat i en reprodueixi la desigualtat. Així, aquest projecte intentarà vetllar per la igualtat de gènere en el col·lectiu casteller.

El pla de gènere no pretén ser un “protocol rígid amb uns passos a seguir”, sinó un “treball molt extens” que s’ha d’anar teixint “amb la participació de totes aquelles colles que s’hi vulguin adherir”. Així ho va presentar Marta González, membre de la colla castellera del Poble Sec i promotora del projecte. El pla ha de ser flexible per tal d’adequar-se a cada colla, ja que aquestes “són diferents unes de les altres” i tenen necessitats distintes. Segons González, per tal que una colla s’hi pugui adherir, “ha de fer efectiu el seu compromís creant un grup de treball i ha de comprometre’s a destinar-hi els recursos i les persones necessàries” per garantir-ne un correcte desenvolupament. A més, haurà de realitzar “un diagnòstic de gènere” –per exemple, analitzar el nombre d’homes i dones que pertanyen al grup i quina és la distribució de tasques–. El pla s’haurà de dissenyar d’acord amb les característiques específiques de cada colla castellera.