Societat
Records de mitja vida amb fils i telers
Alegries i penes a la Burés
Dues exempleades de la fàbrica tèxtil d’Anglès recorden el bon ambient i la disciplina de la feina
Maria Dolors Serra va estar 44 anys a la secció de filats, i Isabel Aracil recorda la nit del 2002 que els van dir que tancaven
Una de les naus de l’antiga fàbrica tèxtil Burés d’Anglès serveix de sala polivalent i és la seu de la llar d’avis. Molt a prop es conserva la màquina de vapor. Avui, en el marc del festival Viu la Burés, l’artista Jan Barceló completarà un mural sobre el vapor en una paret. També hi haurà parades del mercat de la Volta de Sant Narcís, una exposició de Marc Pallarès i debats sobre projectes inspiradors per a la Burés, com la Pagans de Celrà i la Fabra i Coats de Sant Andreu (Barcelona).
La Burés va revolucionar Anglès; el 1958 tenia 1.125 empleats. Dues de les treballadores eren la Maria Dolors Serra Cullell i la Isabel Aracil Pavón. “Semblava que la Burés no s’havia d’acabar mai”, recorda Serra. Hi va treballar 44 anys. Hi va començar el 4 d’abril del 1957, amb 14 anys acabats de fer. “Vaig riure, vaig plorar i hi vaig fer de tot.” Serra explica que venia d’Amer en un autocar i que devien ser una quarantena de persones. En el mateix trajecte, alguns anaven a les mines d’Osor. “Va venir molta gent d’Andalusia. Els fills anaven a la Burés, i els pares, a la mina. De feina, n’hi havia.”
Serra va treballar en una de les dues seccions de la Burés: la de filats. Aracil va estar a filats i telers. Va fer-hi de teixidora, de nuadora... “En tinc un record estupend. Vaig fer relleus, durant 27 anys vaig treballar el cap de setmana: 12 hores el dissabte i 12 el diumenge. Entre setmana, portava la casa. Vam acabar com una família: ens ajudàvem entre tots. Vam plorar, vam riure... Quan a algú li calia, se l’ajudava. Vam estar molt i molt unides.”
Aracil explica que havien d’obeir, estar per la feina, però que també van anar a protestar. Van desplaçar-se a Barcelona el 1992, juntament amb empleats de la Coma Cros. El grup KIO va entrar a l’accionariat. A la feina, s’hi havia de ser. Era feixuga i calia esforç, “sobretot als braços”. Agafaven unes metxes (feix de fibres tèxtils) que pesaven dos quilos. “T’havies d’enfilar per agafar la de darrere. Portàvem 4.000 pues [4 màquines] i quan s’encenia un llum, s’havien de treure una a una, i es descarregava. Més endavant, en la màquina més moderna, el fil es trencava.”
Aracil també recorda què li van dir quan va començar. “Nena, tens feina per a tota la vida.” Però el 2002 la Burés va tancar i va deixar fora 98 treballadors. L’activitat va continuar amb el nom de Buretex fins al 2008, quan el cessament va afectar 74 empleats. Palacín recorda bé la data del 2 d’octubre del 2002. “Vigilàvem que no s’emportessin el material. El 2 d’octubre a la matinada van venir i ens van dir: «Ja podeu plegar: està tot venut.»” Després de dos anys a l’atur i dos més en un altre lloc, va tornar el 2006, fins que Buretex va cessar dos anys més tard.
La primera nau, el 1887
En el seu treball de final de grau, Construir un futur, sense oblidar el passat, la graduada en comunicació cultural Meritxell Riera (UdG), impulsora del Viu la Burés, recorda que la primera nau va començar el 1887, la segona, el 1890 i la tercera, el 1902. Alhora una turbina va servir per usar aigua del Ter i muntar un sistema “rudimentari” d’enllumenat públic. El 1887, Anglès va ser un dels primers pobles de l’Estat a tenir llum elèctrica.