Verd nadalenc

El món vegetal té en el grèvol, el vesc, el galzeran, la ponsètia, la molsa o l'arbre de Nadal els principals elements decoratius i ornamentals de les festes de Nadal

Les modes i les fes­tes anu­als mar­quen, sens dubte, l'acti­vi­tat dels page­sos i sil­vi­cul­tors dedi­cats al con­reu de plan­tes deco­ra­ti­ves. Un d'aquests grans moments arriba ara, per les fes­tes de Nadal, en què les cases, els apa­ra­dors de molts esta­bli­ments comer­ci­als i els car­rers de pobles i ciu­tats s'omplen de plan­tes, gar­lan­des, coro­nes, avets i pes­se­bres. De fet, es pot par­lar d'una botànica específica­ment nada­lenca, cons­tituïda, en gene­ral, pel grèvol –decla­rat espècie pro­te­gida per la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya–, el gal­ze­ran, la molsa amb què es folra el pes­se­bre i la flor de Nadal o ponsètia, d'incor­po­ració més recent. També són molt repre­sen­ta­tius del verd nada­lenc l'avet, de tra­dició forana però for­ta­ment arre­lat a Cata­lu­nya, i el vesc.

L'arbre de Nadal

La tra­dició de l'avet o arbre de Nadal és hereva de cul­tu­res pre­cris­ti­a­nes, com ara la celta, que con­si­de­rava els arbres sagrats. I se sap, a través de l'estudi d'algu­nes tra­di­ci­ons locals, que molts pobles cen­tre­eu­ro­peus pre­cris­ti­ans cele­bra­ven el sols­tici d'estiu deco­rant un arbre amb fruita, flors i cere­als.

A Cata­lu­nya, el ritual de l'arbre de Nadal s'ha vist sem­pre com una tra­dició forana, vin­guda dels Estats Units a través del cinema i la publi­ci­tat. De fet, la popu­la­rit­zació de què va gau­dir durant l'últim terç del segle XX va anar car­re­gada de polèmica, perquè era vist com una alter­na­tiva laica al pes­se­bre. I la veri­tat és que ara, tot i que no té el mateix caràcter sagrat que el pes­se­bre, és un ele­ment deco­ra­tiu de pri­mer ordre en mol­tes cases per Nadal.

Aquest èxit ha moti­vat la cre­ació d'impor­tants fires d'avets, com ara la d'Espi­nel­ves, la més impor­tant i mul­ti­tu­dinària de Cata­lu­nya, i el cul­tiu d'aquests exem­plars en vivers espe­ci­a­lit­zats, majo­ritària­ment dis­tribuïts entre les Gui­lle­ries i el Mont­seny, que ocu­pen gai­rebé 300 hectàrees de ter­reny. De fet, Cata­lu­nya té en el cul­tiu d'avets nada­lencs un sec­tor líder a l'Estat. Això ha fet que l'arbre de Nadal natu­ral s'hagi con­so­li­dat com una opció de qua­li­tat davant dels sintètics o de plàstic, que segons Edu­ard de Ribot, pre­si­dent dels Cul­ti­va­dors d'Arbres de Nadal Asso­ci­ats de Cata­lu­nya, «estan ela­bo­rats amb deri­vats del petroli, un recurs escàs, no reno­va­ble i con­ta­mi­nant». Els cul­ti­va­dors d'avets de Cata­lu­nya no es can­sen d'enu­me­rar els bene­fi­cis de la comer­ci­a­lit­zació dels seus pro­duc­tes. Segons De Ribot, «els cul­tius tren­quen la con­tinuïtat de les mas­ses fores­tals i redu­ei­xen el perill d'incen­dis, ja que actuen com a talla­foc». A més, evi­ten la tala indis­cri­mi­nada i la deser­tit­zació de les ter­res que, si no tin­gues­sin aquest ús, s'aban­do­na­rien perquè no són aptes per a altres con­reus, i vin­cu­len soci­al­ment una part de la població al medi rural. «Els arbres de Nadal natu­rals –con­ti­nua De Ribot– són un recurs reno­va­ble i reci­cla­ble al cent per cent, afa­vo­rei­xen la diver­si­tat de flora i fauna i, en con­su­mir CO2, con­tri­bu­ei­xen a dis­mi­nuir l'efecte hiver­na­cle.» A més, la seva pro­ducció està total­ment regu­lada a Cata­lu­nya. Amb tots aquests argu­ments, «s'han aca­bat les pica­ba­ra­lles d'anys enrere amb els eco­lo­gis­tes, moti­va­des sobre­tot per la desin­for­mació», con­clou De Ribot.

Un altre tema polèmic és la pos­si­bi­li­tat de tras­plan­tar l'arbre i que aquest sobre­vis­qui pas­sa­des les fes­tes. En aquest sen­tit, s'estima que només entre un 5 i un 10% d'aquests arbres, acos­tu­mats a tem­pe­ra­tu­res sota els 0 graus, sobre­vi­uen en ser tras­plan­tats. Però De Ribot explica que «els avets es comer­ci­a­lit­zen en diver­sos for­mats (tallats, amb arrel nua i amb pa de terra reduït o amb pos­si­bi­li­tats de viure), i dependrà de l'elecció per­so­nal del com­pra­dor l'ús poste­rior que es vul­gui donar a l'arbre de Nadal». «Amb els avets passa com amb la rosa de Sant Jordi –con­ti­nua–, que es cul­tiva amb una fina­li­tat con­creta, a més de ser bio­de­gra­da­bles i de poder-se con­ver­tir en adob.» En aquest sen­tit, mol­tes regi­do­ries de Medi Ambi­ent orga­nit­zen reco­lli­des selec­ti­ves d'avets, que es por­ten a plan­tes de com­pos­tatge i són trans­for­mats en com­post o terra vege­tal.

Altres símbols nada­lencs

Amb les seves fulles bri­llants i els seus fruits en baia de color blanc, el vesc s'ha con­ver­tit també, gràcies a una tra­dició pre­ro­mana, en un autèntic símbol nada­lenc que, segons el folk­lo­rista Ramon Vio­lant, pro­te­geix de les tem­pes­tes, fora­gita les brui­xes i els mals espe­rits i aug­menta la pro­ducció de llet de les vaques.

El gal­ze­ran, per la seva banda, s'uti­litza sobre­tot per raons estètiques, gràcies a l'espec­ta­cu­la­ri­tat dels seus fruits ver­mells sobre un enfi­lall de fulles (que no són, en rea­li­tat, fulles, sinó fil·locla­dis, és a dir bran­ques modi­fi­ca­des) de color verd fosc, pla­nes i pun­xe­gu­des.

Com­par­teix amb el gal­ze­ran la com­bi­nació del verd intens de les fulles amb el ver­mell viu de les baies el grèvol. Però l'ordre de la Gene­ra­li­tat de l'any 1986, que regula l'ús orna­men­tal de les plan­tes per Nadal, en pro­hi­beix explícita­ment a Cata­lu­nya la recol·lecció i comer­ci­a­lit­zació. El que es posa a la venda pro­ce­deix d'altres comu­ni­tats on no té pro­tecció legal. En aquest cas, s'ha d'acre­di­tar la seva pro­cedència amb una tar­geta iden­ti­fi­ca­tiva. De totes mane­res, arreu de l'Estat s'han fet mol­tes cam­pa­nyes en con­tra de l'ús del grèvol, ja que els seus fruits són bàsics per a la super­vivència de mol­tes espècies d'ani­mals.

La molsa, sota protecció legal

ARIADNA VENTURA

La molsa gaudeix també de protecció legal, ja que compleix una funció bàsica per al bon desenvolupament del bosc. Cal matisar, però, que no hi ha cap normativa que prohibeixi la seva recollida per a ús personal, en petites quantitats. Si es tracta de la seva recollida per a la posterior venda i comercialització, cal disposar d'una autorització, segons dicta la llei forestal de Catalunya. De totes maneres, el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat recomana buscar alternatives a la molsa per al pessebre, com ara fulles seques, sorra, escorça trinxada, pedres o altres materials.

La flor de Nadal

ARIADNA VENTURA

És el vermell viu de les seves bràctees la clau de l'èxit de la ponsètia, originària de Mèxic, que rep als vivers tractaments especials perquè adquireixi la màxima coloració durant els mesos de Nadal. La seva oferta respon més a motius comercials i estètics que a cap propietat simbòlica.

El grèvol

El grèvol és un arbust molt abundant al centre i al nord d'Europa, on s'utilitza com a planta de Nadal des de temps ancestrals. A les nostres latituds és una espècie escassa. Per aquest motiu, a Catalunya és una planta protegida, regulada per la llei i vigilada pel cos d'agents rurals.

La molsa

La molsa té també protecció legal, ja que compleix una funció bàsica per al bon desenvolupament del bosc: contribueix a la retenció de la humitat i evita l'erosió del sòl. A més, serveix de substrat per a la germinació de llavors d'altres plantes i és l'hàbitat de petits animals.

El galzeran

Tot i que freqüent i abundant, el galzeran està extingit en algunes zones de Turquia, per la importància comercial de les seves baies en el sector cosmètic. A Catalunya està protegit en àrees concretes, com ara parcs naturals, i la Generalitat Valenciana n'ha regulat la recol·lecció.

El vesc

Seguint una tradició preromana, per Nadal se sol regalar un ram de vesc per desitjar bona sort. Era recollit pels druides cèltics la sisena nit de lluna després del solstici d'hivern, i antigament, a l'Empordà, es penjava una medalleta de plata en forma de vesc als nadons per afavorir la dentició.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.