Tercer intent de tren cap al nord-est en 142 anys

La proposta d’un ferrocarril Olot-Girona de l’Associació per a la Promoció del Transport Públic no és la primera, i encara menys si es comptabilitzen les que preveien aquest traçat com un ramal d’un recorregut cap a Figueres. La proposta més rellevant, amb estudis i contraestudis inclosos, va ser la de l’eix transversal ferroviari, que es va generar durant els primers anys del segle actual. En aquell moment, els estudis de la Generalitat van concloure que la millor opció era Lleida-Girona i fins a l’aeroport gironí, i per segona vegada en només vint anys el govern català deixava la Garrotxa fora del mapa de les comunicacions transversals del país, amb les respectives polèmiques que es van generar.

L’Ajuntament d’Olot de torn va encarregar un estudi de traçat que va demostrar la viabilitat del traçat ferroviari garrotxí i el va presentar com a al·legació al document d’objectius i propòsits sotmès a informació institucional, i va rebre el suport del Consell Comarcal de la Garrotxa, de l’Ajuntament de Figueres i del de Banyoles. Aquest traçat per la Garrotxa connectava Olot amb Figueres i també incloïa la connexió tova amb Girona a través de Besalú i Banyoles.

La principal conclusió de l’estudi va ser que el traçat entre Vic i Figueres, passant per Olot, tenia 20 quilòmetres menys que el de la Generalitat, és a dir, el que anava des de Vic fins a l’aeroport i Girona. El traçat garrotxí provenia de la capital d’Osona i entrava en un túnel a Porgarony i, després de 15 quilòmetres, sortia a la Pinya (la Vall d’en Bas) i arribava a Olot. Situava l’estació a la zona de la depuradora de la Canya i la via passava amb més túnels cap a la dreta del riu Fluvià. A Besalú travessava el riu i, fins a Figueres, resseguia l’N-260.

Cal recordar també que durant el procés de projecció del túnel de Bracons es va ressuscitar un projecte de tren del 1879, aprofitant la construcció de l’eix Vic-Olot.