Societat
Tram final del vell conflicte de la Mobba de Badalona
En els propers mesos s’hauria de desencallar el futur de l’antiga fàbrica de Badalona, ara abandonada, que manté enfrontats partits i societats i que es troba en un procés de judicialització
El govern de García Albiol recupera la intenció de tirar-la a terra totalment i reconvertir l’espai en una gran plaça oberta a la ciutadania
Travessar el municipi de Badalona en tren, de nord a sud o en direcció inversa, obliga a passar a escassos metres d’una antiga fàbrica de balances amb parets de color salmó i que crida l’atenció per les dimensions però també per l’estat de deteriorament. És l’antiga fàbrica Mobba, situada al centre de la ciutat, a escassos metres de l’estació de Renfe, i objecte d’una polèmica que fa anys que s’allarga sense que ningú hi trobi una sortida. Per si no hi hagués prou complicacions, el conflicte està judicialitzat des de l’octubre del 2021. A grans trets, hi ha dues posicions clarament enfrontades: l’actual govern del PP i part dels veïns de l’entorn de la fàbrica, que, aglutinats sota el nom de Plataforma Parc de la Mobba, sospiren per veure l’edifici a terra i l’espai reconvertit en una nova plaça pública d’uns 2.700 m² –moltes famílies van comprar allà el seu pis amb el compromís de la promotora que al davant hi tindrien un espai obert i no la fàbrica.
A l’altra banda, hi ha un grup de veïns de Badalona, molts dels quals arrelats al sector cultural de la ciutat, que proposen donar a l’antic edifici una nova vida i convertir-lo en una fàbrica de creació cultural. De fet, aquest edifici ja era la seu de diferents creadors artístics –la usaven en un estat de semiclandestinitat– fins que van ser obligats a abandonar l’espai. La proposta del grup Salvem la Mobba, nom amb què ha estat batejat, té en bona mesura el suport de l’oposició de Badalona, que en el tram final del mandat passat apostava per salvaguardar una part de l’edifici i demolir-ne una altra, per poder construir una plaça més petita que la prevista inicialment. Coincideixen en part en els propòsits, però no pas en el procediment emprat per salvar-la.
Ara la pilota està novament a la teulada del PP, que des del 28 de maig passat governa amb majoria absoluta. O més aviat a la teulada del TSJC, que abans de finals d’any hauria de resoldre el recurs que va interposar l’anterior govern municipal. El primer recurs per aturar la demolició va sorgir del poble. El jutjat contenciós administratiu número 14 de Barcelona va ordenar paralitzar cautelarment les obres de demolició de la nau –aleshores la ciutat la pilotava el PP–, en espera de saber si se’n reconeixia l’interès patrimonial. La motivació era un informe de la Generalitat que alertava de l’interès i les qualitats arquitectòniques de l’edifici, fins al punt que es preveia la possibilitat de declarar-lo bé cultural d’interès local (BCIL). S’ha de dir, però, que a l’inici del conflicte la comissió de Patrimoni de Badalona ja va rebutjar l’opció de protegir l’edifici.
El govern de Badalona que va sorgir el novembre del 2021 de la moció de censura contra l’aleshores alcalde Xavier García Albiol, liderat pel PSC, va presentar un recurs al TSJC contra la sentència que impedia l’enderrocament de l’edifici, ja que volia tirar-ne a terra una part, no el conjunt. Encara no hi ha resolució, així que el futur de la Mobba continua en l’aire.
Expedient per enderrocar
L’actual tercer tinent d’alcaldia de l’àmbit de Territori i Sostenibilitat, Daniel Gràcia, ha garantit que si el jutjat autoritza l’enderrocament de la Mobba, pas que en paraules seves s’espera a finals d’any, el govern del PP procedirà automàticament a iniciar l’expedient per demolir aquesta peça industrial de principis dels anys seixanta. L’actual executiu, segons Gràcia, ni tan sols es planteja salvar-ne una part com demanen alguns partits i la plataforma Salvem la Mobba. “El planejament projecta una zona verda. Els veïns més afectats pel mal estat de l’edifici és exactament el que reclamen, i això és el que farem tan bon punt sigui possible”, assenyala. Pel que fa a l’estat actual de l’edifici i les queixes reiterades que desperta entre els veïns –asseguren que no han deixat de veure despreniments de part de la façana–, l’edil popular va anunciar que en breu es redactarà una memòria que permeti contractar una empresa que procedeixi al buidatge de l’interior de la Mobba, “per una qüestió de seguretat i també de salubritat”. Assegura, també, que en aquests moments no té constància que el mal estat de l’edifici suposi un perill per als vianants, però matisa que “s’actuarà de seguida” si es detecta un problema greu.
Una polèmica de 9 anys
La polèmica al voltant del vell i cèntric edifici es remunta a l’any 2014, quan l’Ajuntament de Badalona el va expropiar i ja va catalogar el sector com a zona verda, amb l’objectiu de demolir la fàbrica i construir-hi un parc. Durant uns anys, diverses companyies artístiques i alguns creadors, com per exemple la companyia de teatre familiar Xirriquiteula, els Castellers de Badalona i el constructor del dimoni de Badalona, Ramon de los Heros, s’hi van instal·lar. L’incendi d’una nau ocupada al barri del Gorg, el 9 de desembre del 2020, on van morir quatre persones immigrants, va reobrir un debat sobre l’estat d’alguns edificis de la ciutat i l’Ajuntament, atemorit per si es repetia alguna desgràcia, va obligar els artistes a abandonar l’antiga fàbrica Montajes de Básculas y Balanzas. No se’ls va facilitar cap alternativa. El consistori, directament, se’n va desentendre al·legant que, malgrat el pacte verbal, feien servir la fàbrica de manera gratuïta i sense cap cessió legal d’ús de l’espai. Cada companyia, cada entitat i cada creador es va buscar una sortida individual: alguns, dins la ciutat amb l’ajuda del consistori, i d’altres, a fora.
Aquell episodi, però, va destapar el debat sobre la mancança d’espai municipals que pogués aixoplugar les entitats culturals de la ciutat i els professionals dedicats a aquest sector. El debat va ocupar un primer pla, però no ha sortit mai d’aquest estat, ja que no ha cristal·litzat en cap projecte d’aquestes característiques. D’aleshores ençà, s’han llançat propostes a l’aire, però cap de les quals s’ha materialitzat en un equipament nou que doni solució a aquesta mancança, tot i que Badalona disposa d’uns quants edificis municipals en desús que esperen donar cabuda algun dia a una finalitat.
Quant a aquesta qüestió, Daniel Gràcia assegura que el govern del PP “té el compromís de dotar la ciutat, durant aquest mandat, d’un equipament que doni solució a la falta d’espai que afronten les persones i entitats que representen l’àmbit de la cultura”. “Una ciutat com Badalona –hi afegeix el polític badaloní– no té ara per ara un servei d’aquestes característiques i és evident que l’ha de tenir.” Pel que fa a les possibilitats que el govern municipal té entre mans, Gràcia no en vol donar cap pista, però sí que recorda que a Badalona hi ha prou edificis buits que encaixarien amb aquesta perspectiva. “Només puc dir, de moment, que s’ubicarà en un dels edificis que ja són municipals”, indica el tinent d’alcalde de Territori i Sostenibilitat.
Des del grup Salvem la Mobba insisteixen a reivindicar la reconversió de la fàbrica en aquest centre de creació cultural. “Si s’aprofita la meitat de l’edifici, hi ha prou metres per fer un equipament digne i la plaça que reclamen els veïns”, sostenen fonts del col·lectiu. Daniel Gràcia, per la seva banda, retreu al govern anterior (el PSC, ERC, ECP i Junts) que no aprofités el context judicial que es va crear quan el grup que defensa l’equipament cultural no va abonar els diners que li reclamava el jutjat per decretar unes mesures cautelars que n’impedissin la demolició. Primer els va reclamar 50.000 euros, que no van ser dipositats, i després ho va rebaixar fins als 10.000 euros, que tampoc es van pagar.
El jutjat no va decretar cap mesura cautelar que impedís aleshores tirar la fàbrica a terra, però l’executiu d’aquell moment va mantenir el litigi als tribunals i encara ara s’ha de resoldre. El grup que aspira a salvar la Mobba no es rendeix malgrat que el Partit Popular demostra tenir les idees molt clares pel que fa al futur de la construcció i confia a mantenir una trobada amb els actuals responsables municipals per debatre la viabilitat de la seva proposta. Així mateix, defensen que aquells que parlen d’edifici en ruïna o semiruïna “s’equivoquen completament” i que, malgrat que admeten que l’estat que es visualitza des del carrer transmet la impressió d’estar bastant deteriorat, “l’estructura interior pot suportar activitat, ja que tan sols cal recordar que estava feta per suportar el pes de maquinària pesant”. “Així ho han corroborat els diferents arquitectes que hem dut a valorar l’espai per assegurar-nos que el que demanem té tota la raó de ser”, hi afegia. Les mateixes fonts assenyalen que un nou equipament cultural, ubicat entre els carrers Colom, Dos de Maig i Sant Isidre, “ajudaria a alimentar una plaça que seria d’uns 1.800 m², la meitat del que està previst en els plans inicials”.
A prop de la biblioteca
Entre els arguments que aporta el col·lectiu per convèncer els contraris al manteniment de la Mobba, hi ha també el de la ubicació de l’espai, situat a escassa distància de Can Casacuberta, la biblioteca central del municipi. Això permetria, indiquen, apostar per un eix cultural molt interessant i necessari a la ciutat. Aquest argument no sembla convèncer el govern en majoria del Partit Popular –amb 18 dels 27 regidors del ple municipal, pot fer i desfer com li vingui de gust amb qualsevol actuació–, que a través de Daniel Gràcia ha explicat que, en cas que el TSJC posi pals a les rodes i freni l’enderrocament, continuaran “usant totes les vies legals possibles” i tornaran a començar si fa falta “fins que la construcció vagi a terra”.