Infraestructures i serveis

història

Al descobert la mina de Banyoles del 1805

La seva existència era coneguda pels banyolins però com una tradició popular, un element llegendari. Però, ara, les obres de reforma al carrer Sant Antoni del barri vell de Banyoles, que van començar fa una setmana, han posat al descobert un tram de l’antiga mina d’aigua subterrània. Segons la memòria local, era un túnel que connectava el monestir de Sant Esteve amb els convents. Aquest passadís secret subterrani travessaria tota la vila i arribava al puig de Sant Martirià, on hi havia l’entrada. Es tractaria d’una mena de passadís per escapolir-se o desplaçar-se sense ser vist.

L’historiador banyolí Guerau Palmada va documentar l’origen i el procés de construcció d’una galeria, coneguda popularment com la mina (1799-1805), que tenia la funció de conduir aigua potable a les fonts públiques. Segons Guerau Palmada, la galeria subterrània recollia l’aigua de la deu de la Rajoleria, a tocar de la riera de Canaleta, i la conduïa fins al centre. Al segle XIX, les fonts públiques –assenyala l’historiador banyolí– se situaven a la font de les Ànimes, a l’era d’en Ges i a la plaça de Santa Maria, la de la Font i la dels Estudis. El cronista Antoni M. Rigau explicava històries dels vailets del carrer Sant Martirià que s’endinsaven en un conducte “fosc, amb fang, fetor i rates”. L’historiador Guerau Palmada explica que les obres de la galeria es van haver de suspendre el 1801 perquè s’havia acabat el pressupost. Al final el consistori banyolí va completar la mina d’aigua en sis anys. Amb la descoberta de la mina al tram més baix del carrer Sant Antoni es confirma que continuava cap a l’església de Santa Maria dels Turers. L’últim punt documentat era la Font d’en Ges.

El primer tinent d’alcalde i regidor d’Obres, Jordi Congost, va assenyalar que abans d’iniciar les obres es tenia coneixement que la mina estava soterrada. En començar-les, va explicar Congost, “en paral·lel es va fer un control arqueològic per determinar el valor de la mina”. En aquest sentit, els tècnics de cultura en una primera valoració assenyalen que la mina “no té un valor patrimonial alt”. Jordi Congost remarca, però, que la mina té un “valor històric”. En aquest punt l’Ajuntament està estudiant, amb els tècnics i l’empresa constructora, com “encaixar” la preservació d’aquesta construcció històrica amb les obres de reforma del carrer Sant Antoni.

No és la primera vegada que unes obres fan emergir “el túnel secret”. Durant els treballs de pavimentació del carrer Sant Martirià, entre el 2004 i el 2005, a l’altura de la plaça d’en Ges, ja van aparèixer restes de la mina banyolina.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia