El nou epicentre ferroviari del sud
El Ministeri de Transports traurà a informació pública al llarg del primer trimestre el projecte de l’estació intermodal del Camp de Tarragona, que enterra definitivament el de l’estació central
Connectarà a Vila-seca el corredor mediterrani amb la línia de rodalies i el Tramcamp, i alhora farà arribar l’alta velocitat a l’aeroport de Reus
1El nus comunicatiu que suposa el Camp de Tarragona mai ha estat fàcil de gestionar per als encarregats de planejar el territori. El fet que en aquesta regió hi conflueixin, d’un cantó, dos grans corredors viaris i ferroviaris com són el mediterrani i el que mena cap al centre i nord de la Península per la vall de l’Ebre, i alhora hi hagi no una sinó dues grans ciutats com són Tarragona i Reus a les quals s’ha de servir, junt amb la proximitat dels respectius port i aeroport que igualment s’han de connectar, hi ha provocat i encara hi provoca sovint maldecaps i debats sobre per on han de passar i on s’han d’ubicar les grans infraestructures de mobilitat.
La construcció de l’estació de la línia d’alta velocitat del Camp de Tarragona a la Secuita, lluny dels grans nuclis urbans, ja va ser i encara és avui motiu de controvèrsia, com també ho ha estat durant molts anys el projecte per aixecar una segona estació, aquesta anomenada central, que s’havia de situar sobre el corredor mediterrani i donar servei també a l’aeroport, en un punt vora l’autovia T-11 a mig camí entre Tarragona i Reus. De fet, aquesta obra es va arribar a adjudicar el 2009 a Ferrovial Agromán per un import proper als 55 milions, i fins i tot es van iniciar els moviments de terres, però la profunda crisi econòmica va obligar, l’estiu del 2010, a aturar els treballs, que ja mai més es van reprendre. I és que, de fet, tampoc hi havia unanimitat al territori que fos aquesta la millor opció, i la congelació va permetre tornar a posar sobre la taula un debat intens que, finalment, el ministeri va tancar l’abril del 2022 , de comú acord amb la Generalitat i els principals ajuntaments, amb l’anunci que descartava definitivament l’estació central i apostava per una de nova, anomenada intermodal, en una altra ubicació entre Vila-seca i Reus, si bé igualment molt a prop de la T-11 i de l’aeroport. “El programa de necessitats i l’esquema funcional de l’estació prevista en el projecte del 2009 no es corresponen amb paràmetres de disseny i explotació actuals, i per la magnitud dels canvis no n’és possible l’adaptació, per la qual cosa caldria la licitació i redacció d’un nou projecte constructiu”, justificava llavors en una nota el ministeri.
El juliol del 2022, així, l’Estat adjudicava per uns 350.000 euros l’estudi informatiu de la nova estació intermodal, que havia d’estar enllestit abans d’acabar-se el 2023, per bé que fonts del ministeri han confirmat aquesta setmana a El Punt Avui que el document s’ha endarrerit, i la nova previsió és ara que es pugui presentar al llarg del primer trimestre del 2024.
En tot cas, el març passat ja se’n va donar a conèixer un avançament que permet fer-se una idea molt aproximada del projecte, que d’entrada s’estima que costarà uns 35 milions. Serà un edifici situat just a la intersecció entre les dues línies: a la part de dalt, amb andanes de 220 metres de llarg i 5 d’ample, hi pararan els trens de regionals i rodalies (R14 i R15) i a sota, en andanes de 400 metres i 5,5 d’ample, els trens de llarga distància del corredor mediterrani que circulen entre el País Valencià, les Terres de l’Ebre i fan cap a Barcelona per la línia d’alta velocitat. L’estació continua a tocar de vies de grans prestacions com la T-11, la C-14, l’A-7 i l’AP-7, a què es connectaria amb un nou vial de pocs centenars de metres des de la rotonda de l’autovia de Bellissens, a pocs minuts en vehicle tant de Reus com de Tarragona i dels principals nuclis de la Costa Daurada, com Salou. De fet, s’hi ha previst un aparcament per a 500 places de cotxe, a més de parada per a nou autobusos. L’emplaçament conserva, doncs, els beneficis de ser accessible en transport privat, però hi suma la connexió total amb la xarxa de regionals i rodalies. I a més, s’hi han reservat terrenys perquè hi faci parada la futura línia de Tramcamp, el tramvia que impulsa la Generalitat per relligar l’àrea central del Camp de Tarragona. Fins aquí hi podrien arribar els trens d’alta velocitat (TAV) tant des de Barcelona com des de Madrid i Lleida, fet que acostaria el servei a les dues principals ciutats del Camp.
També a l’aeroport de Reus, ja que la seva proximitat amb la terminal –3,4 quilòmetres, uns 7 minuts en busos llançadora– farà que es redueixin els temps de comunicació amb Barcelona i es pugui plantejar seriosament com a instal·lació complementària a la del Prat. La demanda total prevista a la nova estació és d’uns 1.850.000 viatgers l’any, dels quals uns 550.000 serien usuaris de rodalies i uns 150.000, del tramvia, si bé la Generalitat està pendent d’ajustar els estudis. També falta acabar les anàlisis de demanda d’usuaris vinculada a la intermodalitat amb l’aeroport, que farà Aena.
Després de publicar-se l’estudi informatiu, que obrirà un termini d’esmenes per introduir millores i correccions en el projecte, el següent pas serà l’encàrrec del projecte constructiu. El ministeri ha assenyalat els primers mesos del 2026 com a data per a l’inici de les obres, si bé per ara no n’ha fet pública cap durada aproximada.
En estudi també un nou ramal de connexió entre les dues línies
En paral·lel a la futura estació intermodal de Vila-seca, el Ministeri de Transports està impulsant altres actuacions en aquest punt de la xarxa ferroviària en què, mitjançant dos ramals cap al sud i cap al nord, la línia convencional entre Tarragona i Reus s’intersecciona amb la variant del corredor mediterrani entre Tarragona i València, que es va posar en marxa a principi del 2020. La connexió actual es fa mitjançant un ramal de via única que permet el desviament de circulacions dels trànsits de mercaderies i trens de mitjana distància en relacions amb el sud, però, tal com està configurat, obliga que els moviments de trens es facin a nivell, és a dir, que hagin de travessar les dues línies, fet que ocasiona limitacions en l’explotació ferroviària. A fi d’eliminar-les, precisament, a principi d’agost el ministeri va adjudicar a l’empresa Ineco la redacció de l’estudi informatiu per a la construcció d’un nou ramal ferroviari a diferent nivell, que evitarà, doncs, l’encreuament. L’encàrrec, amb un pressupost de 450.781 euros i un termini d’execució de 26 mesos, és necessari perquè serveix de base als preceptius processos d’informació pública i d’audiència a les administracions. Inclou, a més, la prestació de serveis d’enginyeria per a la realització dels tràmits d’audiència i informació pública, anàlisi d’al·legacions i obtenció, en el seu cas, de la declaració d’impacte ambiental.
A banda, el ministeri té en marxa altres estudis informatius per a possibles noves actuacions a la zona, com ara la redacció de l’estudi de viabilitat per a la remodelació de la xarxa arterial ferroviària de Tarragona, que té encarregada a una consultoria.
