Cap al 25% del consum de la petroquímica

Aigües Industrials de Tarragona (Aitasa) va néixer el 1965 per abastar el naixent pol petroquímic del Camp i ha acabat gestionant també les canonades –racks– que transporten fluids químics de les fàbriques al port, així com els emissaris d’aigües residuals industrials. L’any 1999 es va fer un primer estudi per reutilitzar les aigües residuals urbanes depurades, però es va considerar que la tecnologia no era prou eficient i el projecte es va descartar. Va ser el 2008 quan l’ACA, l’Associació Empresarial Química de Tarragona (Aeqt) i Aitasa van impulsar el projecte de regeneració d’aigua de les depuradores de Tarragona, Vila-seca i Salou per a ús de la indústria química. L’ACA va dissenyar i construir la planta, mentre que Aitasa va executar la connexió amb les empreses i les modificacions als dipòsits. Per la seva banda, les químiques retornaven parcialment la concessió que tenien del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT), uns volums retornats que es podien posar al servei de més municipis amb problemes d’abastament. “El projecte de reutilització del Camp és una referència a escala mundial per la qualitat de l’aigua obtinguda, la quantitat produïda, els usos i la línia de tractament proposada. Veolia, empresa tecnològica referent en el tractament d’aigua, va ser la que va definir la línia i la que ens ha ajudat en els més de dotze anys d’operació”, explica el director d’Aitasa, Daniel Montserrat.

Avui la planta de regeneració (ERA) produeix prop de 6 hm³/any, consumits íntegrament per la indústria química, sobretot per a les torres de refrigeració, però també, una part menor, per a la producció, com a base per a l’aigua desmineralitzada i per fer vapor per a les calderes i turbines. Globalment, la planta produeix el 18% de l’aigua que consumeix el pol químic. L’any 2018 es va demanar ampliar la concessió de producció actual, limitada als 6,8 hm³/any, per arribar fins a uns 9 hm³/any, un volum que permetria que l’aigua regenerada fos un 25% de la que utilitza la indústria. La previsió és iniciar les obres a finals d’enguany i posar en marxa l’ampliació l’any vinent. Els usos seran els mateixos, però abastaran consums de nous projectes químics que tenen aquest requeriment ambiental.

Ara Aitasa estudia la regeneració de les aigües residuals de la mateixa indústria en un projecte que vol tornar a ser referent, però Montserrat admet que suposa “molts reptes per les característiques de l’aigua a regenerar i els usos” que volen fer, i demana “una visió responsable de la normativa per afavorir aquests projectes en lloc de limitar-los”. L’objectiu és que el 40% de l’aigua que consumeixi el pol químic no provingui ja del CAT. “Les empreses, els nostres usuaris, estan conscienciades que els seus projectes s’han de consolidar amb aigua d’origen sostenible. Ara bé, és necessari que les administracions hi posin els esforços que actualment no tenim perquè la transformació sigui tan ràpida com es pugui. Falta el consens de quin és el camí a fer en clau de territori”, conclou Montserrat.