Infraestructures i serveis

Produir i reciclar aigua que no caurà

Si l’Atles Climàtic confirma l’avenç de la Catalunya semiàrida, un estudi pronostica aquest clima per al 2050

El govern preveu doblar el 2029 l’aigua dessalinitzada per superar la “dependència de la pluja”

Experiències industrials, agrícoles i de serveis comencen a reaprofitar aigües regenerades i aigües grises

Química tarragonina i regants del Llobregat consumeixen aigua de depuradora regenerada
El pla del govern afegeix la construcció d’una quarta dessalinitzadora per abastir l’Alt Empordà

L’Atles Climàtic 1991-2020 del Ser­vei Mete­o­rològic de Cata­lu­nya (SMC), publi­cat l’octu­bre del 2023, con­firma que la Cata­lu­nya semiàrida –amb pre­ci­pi­tació anual per sota dels 400 mm– ha gua­nyat ter­reny i repre­senta ja el 10% de la superfície del país. De fet, els ela­bo­ra­dors de l’atles (Mercè Bar­no­les, Marc Pro­hom, Aleix Serra i Javier Martín-Vide) pro­po­sen afe­gir la dife­ren­ci­ació “Cata­lu­nya semiàrida” a la històrica que divi­dia el país entre la Cata­lu­nya humida i la seca.

En l’atles del tren­tenni 1961-1999, la regió semiàrida ocu­pava el Segrià i el Pla d’Urgell amb una falca cap al nord de la Ribera d’Ebre, una taca que només entrava a la Noguera, l’Urgell i les Gar­ri­gues. Però al nou mapa la regió ja ocupa gai­rebé tot l’Urgell, arriba a la Segarra fins a Cer­vera i gua­nya ter­reny cap al sud per les Gar­ri­gues i la Ribera d’Ebre fins a la Terra Alta. Junt amb els Mone­gres, Aragó endins, forma una de les àrees més àrides de la Península.

En el tren­tenni ante­rior no s’hi havia regis­trat cap pre­ci­pi­tació infe­rior als 350 mm anu­als, però al nou atles l’estació plu­viomètrica de Riba-roja en regis­tra 323,6. “Mal­grat que a bona part de Cata­lu­nya encara no hi ha tendències gene­rals sig­ni­fi­ca­ti­ves en la pre­ci­pi­tació anual de sèries llar­gues o secu­lars, la com­pa­ració d’ambdós mapes mos­tra una lleu­gera ampli­ació de la superfície semiàrida”, con­clo­uen els autors. “Tenim una Cata­lu­nya més àrida en tots els sen­tits”, reco­nei­xia la direc­tora del SMC, Sarai Sar­roca, en fer balanç del nou atles enmig de l’epi­sodi de sequera extrema dels tres anys pas­sats.

El pronòstic d’un clima semiàrid

I la set­mana pas­sada la Uni­ver­si­tat Politècnica de Cata­lu­nya (UPC) publi­cava un estudi que plan­teja la hipòtesi d’un canvi estruc­tu­ral de clima a la Península i a les illes Bale­ars tot basant-se en una pro­jecció cap al 2050 de la tendència de tem­pe­ra­tura i pre­ci­pi­tació entre el 1971 i el 2022. Els pro­fes­sors de la UPC Josep Roca i Blanca Are­llano i la doc­to­randa Zheng Qian­hui, de l’Escola Supe­rior d’Arqui­tec­tura de Bar­ce­lona, pro­nos­ti­quen que Cata­lu­nya pas­sarà de tenir un clima medi­ter­rani a un d’este­pari, semiàrid, si es con­firma la reducció de les pre­ci­pi­ta­ci­ons d’entre un 14% i un 20%. La majo­ria del país tindrà un clima este­pari fred, men­tre que la conur­bació de Bar­ce­lona i les illes Bale­ars el tin­dran este­pari càlid.

Els estius con­ti­nu­a­ran sent entre càlids i molt calo­ro­sos i secs a la major part del país, però el qua­li­fi­ca­tiu de “fred” s’aplica als hiverns, que dife­ren­cien aquest clima dels este­pa­ris molt calo­ro­sos, que sí que es pre­ve­uen per a Bar­ce­lona i les Illes. La depressió de l’Ebre des d’Aragó fins al Ponent català serà de clima desèrtic, i el clima con­ti­nen­tal tem­pe­rat i humit que avui des­cen­deix fins a la Cata­lu­nya cen­tral que­darà res­trin­git al Piri­neu amb una tran­sició pre­pi­ri­nenca cap al sub­tro­pi­cal humit. Però el Piri­neu gironí també serà este­pari i semiàrid, segons l’estudi de la UPC.

La sequera: tendència estruc­tu­ral

A fi de comp­tes, això vol dir menys plu­ges i més calor arreu del país. Una tendència a la sequera que els experts pre­ve­uen que sigui estruc­tu­ral i que el govern de la Gene­ra­li­tat fa seva per pla­ni­fi­car una gestió hídrica basada cada cop més en la fabri­cació i reu­ti­lit­zació d’aigua i cada cop menys en les reser­ves dels embas­sa­ments. La des­sa­li­nit­zació de l’aigua de mar és la gran aposta de la Gene­ra­li­tat, i el nou govern de Sal­va­dor Illa ha anun­ciat una nova des­sa­li­nit­za­dora, no pre­vista fins ara, a l’Alt Empordà. L’objec­tiu és “treure” Cata­lu­nya “de la dependència de l’aigua de la pluja” pel que fa a abas­ta­ment. El 27 d’agost l’exe­cu­tiu va apro­var noves actu­a­ci­ons que pre­te­nen “garan­tir l’auto­su­ficiència de l’aigua necessària” després de 48 mesos de plu­ges per sota de la mit­jana i d’una pri­ma­vera que només ha millo­rat “lleu­ge­ra­ment” la situ­ació en algu­nes zones.

Una quarta des­sa­li­nit­za­dora

A l’ampli­ació de la des­sa­li­nit­za­dora de la Tor­dera i a la cons­trucció de la del Foix, acce­le­ra­des pel govern d’Ara­gonès, s’hi afe­girà la nova de la Costa Brava Nord anun­ci­ada pel govern d’Illa. Amb aquesta infra­es­truc­tura i una planta de rege­ne­ració d’aigua (ERA) a Figue­res, es pretén millo­rar l’abas­ta­ment a l’Alt Empordà, que depèn de l’embas­sa­ment de Dar­nius-Boa­de­lla i l’aqüífer Muga-Fluvià. També s’impulsa la reha­bi­li­tació de la pota­bi­lit­za­dora del Ter, cons­truïda als anys sei­xanta i la millora de la pota­bi­lit­za­dora d’Abrera, al Llo­bre­gat.

També es vol ampliar el trac­ta­ment d’osmosi inversa a la planta de Sant Joan Despí. Aquest trac­ta­ment avançat de pota­bi­lit­zació per­me­tria des­guas­sar al Llo­bre­gat part del cabal de la riera de Rubí que avui està des­viat cap a una cano­nada. Al riu Besòs, l’Agència Cata­lana de l’Aigua (ACA) cons­tru­eix sis pous al·luvi­als, a Mont­cada i Bon Pas­tor, per aga­far l’aigua del ter­reny sub­ter­rani al riu i abas­tar les futu­res pota­bi­lit­za­do­res de la zona.

Rege­ne­ració, l’altra aposta

Pel que fa a la rege­ne­ració d’aigua, es cons­truirà una cano­nada des del Besòs per enviar aigües resi­du­als cap a la depu­ra­dora i l’ERA del Prat de Llo­bre­gat, que arri­ba­rien així a la màxima capa­ci­tat de reu­ti­lit­zació d’aigua resi­dual. La raó de fer ara la cano­nada és que la futura ERA del Besòs no estarà a punt fins al 2033.

Els trac­ta­ments de rege­ne­ració a les depu­ra­do­res de Mataró i Figue­res han de ser­vir per incre­men­tar l’aigua de qua­li­tat als aqüífers i per a ús agrícola. Més enllà de les actu­a­ci­ons “urgents o necessàries” per a l’abas­ta­ment que el govern hagi d’exe­cu­tar en muni­ci­pis con­crets, es con­vo­ca­ran ajuts perquè els ens locals puguin empren­dre infra­es­truc­tu­res pròpies de rege­ne­ració i dis­tri­bució d’aigua.

Les mesu­res de des­sa­li­nit­zació, reu­ti­lit­zació, estalvi i eficiència, expli­cava el govern en nota de premsa, impli­ca­ran totes les admi­nis­tra­ci­ons però també “el tei­xit empre­sa­rial, agrícola i social” de manera trans­ver­sal. En aquest dos­sier posem l’exem­ple d’algu­nes ini­ci­a­ti­ves que van més enllà de garan­tir l’aigua d’abas­ta­ment als domi­ci­lis i que supo­sen la impli­cació del sec­tor indus­trial, agrícola o de ser­veis en aquest camí de reu­ti­lit­zació d’aigua que prové d’usos humans ante­ri­ors i que no fa tant temps s’abo­cava al medi natu­ral. De fet, cal recor­dar que l’emergència per sequera de la crisi hídrica que encara afecta el país s’ha pogut ajor­nar durant mesos perquè aquests tres anys pas­sats ja esta­ven a plena pro­ducció les des­sa­li­nit­za­do­res del Prat i la Tor­dera o la planta de rege­ne­ració del Prat.

Indústria, agri­cul­tura i ser­veis

Però també hi ajuda, com a pri­mer exem­ple, l’ERA que Aigües Indus­tri­als de Tar­ra­gona (Aitasa) té al Camp i que rege­nera l’aigua de les depu­ra­do­res de Vila-seca i Salou i Tar­ra­gona per sub­mi­nis­trar-la a les fàbri­ques químiques del Polígon Sud tar­ra­goní. La conur­bació de Tar­ra­gona, Reus, Vila-seca, Salou i Cam­brils, no ha patit res­tric­ci­ons perquè els pan­tans de l’Ebre no han cai­gut tant com els del Ter, Llo­bre­gat, Foix i Muga. Però els 6 hm³/any que s’han produït a l’ERA són hectòmetres cúbics que el Con­sorci d’Aigües de Tar­ra­gona (CAT) pot des­ti­nar a l’abas­ta­ment de muni­ci­pis de l’inte­rior que encara no estan con­nec­tats a la xarxa i que l’actual sequera ha posat con­tra les cor­des.

Sí que ha aju­dat direc­ta­ment l’ERA del Prat, que el dar­rer any ha rege­ne­rat aigua pro­vi­nent de la depu­ra­dora urbana i l’ha bom­bada fins a Sant Vicenç dels Horts per bar­re­jar-la amb la que bai­xava pel riu. Aigua que, després, cap­tava nova­ment la pota­bi­lit­za­dora de Sant Joan Despí abans de dis­tri­buir-la de nou a la xarxa bar­ce­lo­nina, un dels exem­ples reei­xits del cicle cir­cu­lar de l’aigua a què està abo­cat el país. Però l’aigua rege­ne­rada del Prat també ser­veix per, injec­tada als aqüífers del delta, anar-ne reduint pro­gres­si­va­ment la sali­ni­tat. En aquesta sequera també ha aga­fat pro­ta­go­nisme una ter­cera apli­cació: el reg agrícola. Els regants del Canal de la Dreta del Llo­bre­gat han uti­lit­zat més aigua rege­ne­rada que cap­tada del riu en els moments més crítics de la sequera, en plena emergència. Una altra experiència de reu­ti­lit­zació d’aigua és l’hotel Samba de Llo­ret, amb més de 400 habi­ta­ci­ons.

Generar 180 hm³ anuals
Si es compleixen totes les previsions constructives, quadruplicant la producció de la dessalinitzadora de la Tordera i amb la nova del Foix afegida a la del Prat de Llobregat, el 2029 Catalunya doblaria la producció passant dels 80 hm³/any actuals als 185 hm³/any.

Doblar la producció d’aigua amb quatre dessalinitzadores el 2029

Entre els anys 2022 i 2024 les dessalinitzadores del Prat i la Tordera han produït prop de 190 hm³, que equival a les reserves conjuntes dels embassaments de la Baells i la Llosa del Cavall. Quan el febrer del 2022 les reserves als pantans van caure per sota del 60%, ambdues instal·lacions van incrementar el ritme de producció fins a situar-se en el 85%, i l’agost d’aquell any ja funcionaven a la màxima capacitat. La del Prat pot produir 60 hm³/any i la de la Tordera, 20. Tot i l’aixecament de l’emergència i l’excepcionalitat al sistema Ter-Llobregat amb les pluges d’aquesta primavera, el ritme màxim de producció s’hi manté des de ja fa dos anys i mig. I es mantindrà els propers mesos, tal com avançava el govern, perquè les reserves ja han començat a caure per sota del 30% després de l’aturada de les pluges i l’augment del consum durant l’estiu. En una visita a la del Prat el 29 d’agost, la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, afirmava que “les dessalinitzadores han estat clau per no haver d’assumir restriccions d’aigua pitjors de les que hem hagut de viure”. I concloïa: “A la vista dels informes tècnics, són absolutament necessàries en un context de pèrdua de pluviometria estructural, no puntual, causada pel canvi climàtic”. Amb les dessalinitzadores a plena producció durant dos anys i mig, el govern d’Aragonès va poder ajornar durant mesos l’entrada en excepcionalitat al Ter-Llobregat i, posteriorment, l’emergència. Però, finalment, el febrer d’enguany, les reserves van caure per sota del 16% i es va declarar l’emergència. Les noves plantes pretenen salvar futures sequeres evitant les restriccions. Insistint en la reclamació del govern d’Aragonès, l’executiu d’Illa ha demanat a l’espanyol que acceleri els tràmits de les obres d’ampliació de la dessalinitzadora de la Tordera, que ha de passar de produir els 20 hm³ actuals a 80 el 2028. Però també s’instarà el govern de Sánchez perquè tramiti de manera urgent l’avaluació ambiental de la futura planta del Foix, a Cubelles. Paneque explicava que es mantenien converses amb el Ministeri de Transició Ecològica i Repte Demogràfic per signar els convenis. Basant-se en el convenciment que a l’Alt Empordà la sequera “està sent un fenomen cada cop més crònic i on cal buscar alternatives”, el govern va anunciar una quarta dessalinitzadora, a la Costa Brava Nord. Encara sense estudis tècnics, podria tenir una capacitat de producció de 15 hm³/any. Si es compleixen totes les previsions constructives, el 2029 Catalunya doblaria la producció passant dels 80 hm³/any actuals a 185.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.