Millores sense motor

El Grup de Defensa de la Natura del Berguedà és contrari a la via de l’ampliació perquè suposarà un increment del volum de trànsit motoritzat que “no afavoreix els objectius de descarbonització i trasllada el problema dels col·lapses més amunt, i perpetua un model de turisme de segona residència a la Cerdanya que n’expulsa els residents” pels preus de l’habitatge. Xavier Campillo, un dels integrants, defensa un model d’expansió de la xarxa de ferrocarril i de foment del transport públic, però conscients de la voluntat de tirar endavant la infraestructura, ja van detectar en l’anterior projecte que “bloquejava qualsevol possibilitat de comunicació entre Berga i Bagà amb mitjans no motoritzats” i la C-16 es convertia en un “obstacle” per a desplaçaments a peu o en bicicleta, però també per a activitat ramadera. Des de llavors han treballat per “exigir” que s’habilitin els passos necessaris i es reverteixin actuacions prèvies que van malmetre el camí ral, el camí ramader i el traçat de l’antic ferrocarril miner del Tramvia de Sang que anava de Berga a la central tèrmica de Cercs.

L’actuació forma part d’un projecte més ambiciós, que Campillo va presentar el desembre passat, de crear l’Eix Ciclista del Llobregat que ja preveu el pla estratègic de la bicicleta de Catalunya. Compten amb el suport del Consell Comarcal i van arrencar el compromís del secretari de Mobilitat, David Prat, de fer un pas sobre el túnel per connectar el Collet fins a Cercs. L’entitat va més enllà, perquè proposa habilitar els trams paral·lels de l’antiga 14.11-z del costat de la C-16, recuperar la via del carrilet de Berga, el camí ral i ramader i camins rurals, donant continuïtat a la xarxa que ja s’articula al Baix Berguedà, o iniciatives coordinades entre administracions per arranjar antigues carreteres per traçar un gran eix pedalable comarcal.