El tercer carril, amb segregació de sentits, és l’horitzó previst per a 425 quilòmetres de la xarxa de carreteres de calçada única de la Generalitat, però per mirar de fer davallar les xifres de víctimes mortals el Departament de Territori ha trobat una alternativa més ràpida i econòmica per mirar de prevenir la letalitat dels xocs frontals. Es basa a alertar els conductors del fet que envaeixen l’altre sentit o bé canvien de carril amb la vibració de les rodes transmesa al voltant i tot el vehicle, el que anomenen bandes sonores longitudinals (BSL). Segons els plans anunciats pel departament, l’objectiu és estendre-les a 700 quilòmetres de la xarxa viària d’aquí a finals de 2026. I és que la seva execució és molt més àgil i econòmica: compten haver-hi de destinar només 2,5 milions d’euros per a un total de 34 vies diferents, entre les quals també forces d’interès local i comarcal..

En els darrers anys, ja han fet algunes proves pilot en trams –per exemple, a la gironina C-65 entre Llagostera i Girona i a la C-14 a l’Alt Urgell– per ressaltar la pintura de les marques longitudinals contínues o discontínues. Els volums d’accidents en aquestes dues vies conflictives, expliquen, ja han anat a la baixa. I per aquest motiu, mentre no arribi l’esquema 2+1, els responsables de la xarxa viària es proposen desplegar una evolució perfeccionada del sistema. Consisteix a fressar amb maquinària la franja central de la calçada, amb rebaixos discontinus de menys d’un centímetre al ferm amb una amplada superior a la de les línies de pintura (30 cm), de manera que també siguin més perceptibles per als conductors de vehicles pesants, com ara camions i autobusos, que amb la pintura, més difícil de mantenir i en una franja prima, passa més desapercebuda. Davant la qüestió de si el frec de les rodes provocarà un impacte sonor als residents a prop de les vies –l’experiència al tram de l’AP-7 Sud, a Tarragona, va provocar queixes veïnals al 2022–, fonts del departament defensen que no s’aplicaran en trams urbans ni massa prop de zones habitades.

En la llista de trams que sumen els 700 quilòmetres n’hi ha molts en què hi ha hagut topades frontals i mortals, i davant el prejudici extern que podien haver estat originades per avançaments temeraris, les conclusions de les investigacions ho refuten perquè només una petita part dels sinistres vas estar causats pel fet d’avançar. Majoritàriament (42%) van ser per distraccions com a causa principal, i en un 20% addicional, com a causa concurrent o afegida, sovint per l’ús del mòbil al volant o també la somnolència.