Penedès, el repte de saber què volem ser

Després de l'aprovació de la creació de l'àmbit de planificació territorial per a les comarques de l'Alt i el Baix Penedès, el Garraf i l'Anoia, aquestes comarques afronten el repte de buscar la fórmula que els permeti iniciar la planificació conjunta i aconseguir la vegueria. Però abans de saber com han de planificar el territori, els ciutadans i els seus representants polítics han de decidir en què volen convertir aquest territori. Des de l'Alt Penedès s'ha iniciat durant l'últim període del 2010 una important tasca de promoció de l'enoturisme i el sector de serveis. El Garraf i el Baix Penedès ja fa anys que exploten el turisme com una part important del seu PIB comarcal. El 2011, aquestes tres comarques hauran de trobar la manera de relacionar els diferents productes que venen als seus visitants: turisme de sol i platja, turisme cultural i turisme de negocis. Les peces del trencaclosques han de començar a encaixar. I això vol dir que el 2011 s'hauria de resoldre el conflicte obert que hi ha entre l'Alt Penedès i el Garraf per la marca turística que ha de servir per fer promoció a l'exterior. És evident que el debat econòmic centrarà bona part dels projectes del 2011. I precisament en aquesta direcció el govern de Sitges haurà de fer els primers passos. El fet d'haver posat xifres a l'economia de les arts i haver convertit un projecte d'intangibles en una plataforma econòmica de primer ordre per al municipi obliga el govern local a començar a donar forma a la feina feta. Sitges vol ser un referent de les arts i el coneixement i el repte és que aquells que ho han de fer realitat comencin a obtenir els primers resultats. Tanmateix, Sitges també quedarà immersa en el procés de reordenació sanitària que s'ha iniciat al Garraf i que es concentrarà fonamentalment en el nou hospital de Vilanova i la reconversió del Sant Camil de Sant Pere de Ribes. Aquest procés pot donar per tancat un llarg cicle de queixes i menysteniments que l'administració ha provocat amb decisions molt sovint incompreses des de les comarques afectades.

A Vilafranca també hi ha queixes i incomprensions pendents de solució. Els veïns afectats pel pas del tren d'alta velocitat (TAV) s'han començat a moure per crear un front ciutadà que reclami el que el ple ja va aprovar per unanimitat: la reclamació de la cobertura total de la via del tren, des del pont de Moja fins al pont de la Pelegrina. El govern local de Vilafranca haurà de tancar durant el 2011 un acord amb Adif si no vol que s'acabi la paciència.