Foment reprèn amb timidesa les obres de l'autovia A-27
Les màquines tornen a treballar entre Tarragona i el Morell, i el subdelegat anuncia que enguany estaran del tot en marxa fins a Valls, si bé ja són fora dels terminis inicials
Els municipis denuncien que van molt lentes
Encara molt tènues, però l'autovia A-27 torna a donar senyals de vida. Després que les obres quedessin pràcticament aturades en tots els trams arran de l'anunci de retallades en infraestructures fet el juliol passat pel ministre de Foment, José Blanco, les màquines ja tornen a treballar sobre el terreny sobretot entre Tarragona i el Morell, i, encara que de manera més puntual, al segon i el tercer trams entre el Morell i la variant de Valls. Com que, malgrat que sí que ho va avançar a alguns alcaldes del territori, el ministeri no les havia donat mai públicament per aturades –només ho ha admès en les del darrer tram, el dels túnels de Lilla–, fonts de la subdelegació tampoc han volgut confirmar ara la represa, tot i que el nou subdelegat, Ramon Inglés, admetia fa uns dies, en la seva presa de possessió, que els calendaris s'havien “reprogramat”, i per tant alentit, i es comprometia que els tres primers trams “estarien en marxa” al llarg del 2011. De fet, els pressupostos generals de l'Estat ja hi reservaven enguany en global partides per valor de gairebé 50 milions d'euros: 26,6 per al primer tram (preveient-hi perioditzacions d'inversió fins al 2012), 15,1 per al segon (fins al 2014) i 7,6 per al tercer (fins al 2013).
Inglés, però, no va fer cap esment de terminis finals, que en tot cas ja s'han sobrepassat de molt respecte dels oficials fins ara. I és que, segons dades donades per la mateixa subdelegació a principi del 2009, les obres del primer tram, iniciades el desembre del 2007, s'haurien d'haver acabat el desembre del 2010, i les dels trams del Morell a Valls i de la variant de Valls, iniciats l'abril del 2008 i del 2009, respectivament, haurien d'haver estat llestes l'abril del 2011. I ja som al maig...
Tímida represa
Sigui com sigui, una simple passejada pel terreny i el testimoni de diversos ajuntaments consultats confirmen que, des de fa uns mesos –entre el febrer i el març– es torna a veure moviment d'operaris als seus termes, tot i que pocs, i de manera molt tímida. “Les obres van al ralentí, no es veu un ritme important: només es treballa al tram Tarragona-el Morell, i al del Morell a Valls sols fan alguns moviments de terres a la zona del Rourell, el Milà i la Masó”, explica l'alcalde del Morell, Pere Guinovart, que aprofita per alertar que si no es connecta fins a Valls i Tarragona l'autovia no té sentit només en els trams intermedis. Altres fonts consultades confirmen la represa dels treballs. “Es veu alguna cosa a la variant de Valls, però mai amb el ritme d'abans de l'estiu passat”, indiquen des de l'Ajuntament. I el mateix des de Constantí: “No han comunicat res a l'Ajuntament, però les obres s'han reprès, tot i que van molt lentes”.
Mina dels Tarragonins
Entre aquest terme i el de Tarragona, precisament, ja es poden veure les primeres excavacions vora el peatge de l'autopista, i alguns operaris treballen des de fa uns mesos en l'estructura d'un viaducte a tocar de la bifurcació que partirà de l'eix del port. En aquest tram, així, sols falta iniciar les obres al voltant del jaciment romà de Centcelles. Això sí, tal com explica Pere Plana, d'Unió de Pagesos a Constantí, malgrat la modificació que es va introduir al projecte després de mesos d'estudis i converses, el nou traçat encara afecta uns 400 metres de la mina dels Tarragonins –abans en travessava el doble, uns 800– i diversos pous de registre, propietat de l'Ajuntament de Tarragona però que gestionen els pagesos del terme per al seu reg. “No ho veig clar, hi haurà problemes perquè quan hi treballin per sobre pot passar alguna cosa, tot i que en això ja són els propietaris i gestors els que s'haurien de moure”, vaticina Plana.
Nou accés a l'àrea química
L'altre focus on encara no s'ha apaivagat del tot la polèmica és al Morell. L'alcalde no ha perdut l'esperança que el ministeri li faci cas i projecti un segon accés al polígon petroquímic nord, com demana des de fa temps. Les concentracions de protesta de treballadors de Repsol, que en les darreres setmanes han tallat l'accés per carretera a la refineria –també dels serveis d'emergència– i de retruc han provocat col·lapses a totes les entrades i sortides del poble, han donat més arguments a Guinovart per reclamar el nou accés a l'A-27. Tot i això, ni l'Ajuntament ni l'Associació Empresarial Química (AEQT), amb qui comparteix la demanda, no han rebut des de fa mesos cap notícia de Foment, que fins ara sempre s'hi ha tancat per raons d'operativitat de l'autovia.
LA XIFRA
El tram dels túnels de Lilla podria no rescindir-se
Un cas a banda és el del darrer tram de l'A-27, entre Valls i Montblanc, que s'havia d'acabar l'octubre del 2012, però que Blanco ja va advertir l'estiu passat que s'ajornava, sense donar-ne un nou termini, malgrat que després va prometre que es reprendria enguany. La fixació d'un nou calendari, de fet, ha estat des de llavors el principal cavall de batalla dels dos alcaldes, que ho van tornar a demanar al novembre en l'últim gran acte reivindicatiu que van fer al coll de Lilla. Un acte, per cert, arran del qual se'ls va prometre una reunió amb el secretari d'estat d'Infraestructures, Víctor Morlán, de la qual no han sabut res més. Blanco va anunciar en principi que es rescindiria el contracte amb Acciona –que s'havia adjudicat per 81 milions, si bé amb les modificacions introduïdes al projecte s'havia encarit fins als 105– per licitar-lo de nou amb els canvis inclosos i poder rebaixar així substanciosament el cost total. Fonts properes consultades, tanmateix, han assegurat que la rescissió encara no s'ha produït. És més, segons elles, Foment estaria a punt d'arribar a un acord amb l'empresa –que es podria anunciar abans de les municipals– per tal que introduís les modificacions sense que s'apugés el preu inicial de l'adjudicació, una entesa que podria convenir a Acciona, per assegurar-se de no perdre l'obra, i a l'Estat, perquè podria abaratir l'obra i alhora no perdre temps a tramitar una nova licitació. Altres fonts consultades de la subdelegació, però, apunten que ja s'hauria arribat a un acord per a la rescissió, i fins i tot ja s'estaria en els tràmits previs a una nova licitació. El ministeri va prometre el novembre passat destinar 50 milions a la seva relicitació enguany, tot i que els pressupostos generals de l'Estat només hi guardaven una partida simbòlica de 300.000 euros.
