Infraestructures
JOSEP CASADELLÀ
IMPULSOR DE #NOVULLPAGAR I #MARXAFORAPEATGES
“Que quedi clar: no penso pagar cap sanció”
Josep Casadellà, professor d'institut i veí d'Anglès, és l'“indignat” tranquil. Aquell que sense aixecar el to de veu i sense pausa no deixa de lluitar per les seves conviccions. Ara, i sense estridències –aprofitant, això sí, les xarxes socials–, ha tornat a impulsar una nova iniciativa que consisteix a trepitjar l'asfalt i que el portarà d'Anglès a Barcelona, fins als peus del gegant Abertis.
Quin ha estat el detonant?
Esperàvem l'anunci que es retiraven els peatges d'algunes autopistes o, per exemple, que s'obririen mentre duressin les obres de l'N-II. Va ser una emprenyada molt forta. Vàrem parlar de fer alguna cosa, com ara una marxa. Però com que jo havia dit que quan arribés una multa faria alguna cosa, com ara una vaga de fam o baixar fins a Barcelona, i ja havia arribat una sanció al Jordi Chueca, vaig creure que havia arribat l'hora i a les nou vaig marxar.
Què vol aconseguir?
Plantar-nos davant d'Abertis, i també davant la Generalitat, per exigir canvis. Ells varen fer uns acords amb una gent, Abertis, que en aquests moments amb els peatges de les autopistes estan fent de sangoneres. Que posin peatges a les autopistes de Madrid i que paguin durant quaranta anys com hem fet nosaltres! A més, que quedi clar: no penso pagar cap sanció.
Alguna cosa s'haurà de pagar, no?
Una persona que vingui de fora, jo entenc que potser hauria de pagar. Escolti: Abertis declara una facturació de 700 milions d'euros, dels quals 600 milions són de beneficis! Entenc que sàpiga greu perdre tot això com a ingressos de la Generalitat, però que no els regalin a Abertis! Que posin peatges, però a través d'una gestora pública, per exemple. A més, tal com esta, l'N-II, jo penso que haurien d'obrir els peatges de Granollers fins a la Jonquera.
I ara?
Caminar tant com pugui. La veritat és que em fa molta por l'asfalt; de seguida et queden els peus nafrats. A mi m'agradaria molt ser divendres a Barcelona.
El veig optimista.
És que sóc optimista, però ja ho veurem. Agafaré l'N-II. Penso, com ja he dit, que també és una manera de reclamar que s'acabin les obres. No porto diners; per tant, hauré de comptar amb la col·laboració de la gent que em vulgui ajudar amb menjar o amb algun lloc per anar a dormir. El que ha de quedar clar és que no hi ha marxa enrere. Aniré a Barcelona. Durant el camí, el que faig és anar entrant als ajuntaments per exposar el que faig.
Acompanyat?
Sembla que hi ha gent que s'hi vol sumar; jo n'estaré content. Ara mateix una amiga ja m'ha dit que s'hi incorpora.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.