L'assignatura pendent de les mercaderies
L'Estat té en marxa un pla per dinamitzar-ne el transport en tren, que inclou la connexió dels ports de Tarragona i Barcelona
El pla estratègic d'infraestructures del transport del 2004 ja consagrava la duplicació de 7.000 quilòmetres de vies d'alta velocitat per a trànsit mixt, però l'Estat va voler ampliar-lo amb un seguit de mesures incloses en el pla d'impuls i dinamització del transport de mercaderies per ferrocarril, que va presentar en l'últim Consell de Ministres del 2008. El document, així, preveu també el condicionament i priorització per a mercaderies de vies ja existents, la construcció de noves variants a la xarxa convencional –sobretot allà on se solapa amb línies de rodalies–, l'ampliació d'abaixadors fins als 750 metres de llarg, la millora de la potència elèctrica i la senyalització o la construcció d'instal·lacions específiques per a l'estacionament de trens de mercaderies perilloses.
En una compareixença al juny al Senat, el ministre José Blanco concretava els plans per als Països Catalans: ampliació de les capacitats de la xarxa, amb via doble, als entorns urbans de València, Tarragona i Barcelona «perquè les mercaderies no hi quedin relegades davant d'altres trànsits»; l'impuls de nous accessos ferroviaris als aeroports de Reus, Barcelona i Alacant, i la connexió efectiva de quatre dels sis principals ports de l'Estat, per a la qual cosa Foment ja té en marxa l'estudi per a un nou traçat ferroviari des del port de Tarragona cap a Castellbisbal. Blanco també confirmava que el 2010 el port de Barcelona tindrà una sortida en alta velocitat fins a França, per la qual cosa, al ramal d'ús exclusiu per a mercaderies ja construït fins al Papiol –que va costar més de 370 milions– s'hi afegirà un tercer carril en aquest tram, també en ample europeu. Igualment s'haurà de construir un altre carril d'alta velocitat i nous abaixadors entre el Papiol i Mollet, i entre Girona i Figueres.
Limitacions que vénen de lluny
«Som una illa.» Així resumia la primavera passada, en una visita a Tarragona, el director dels serveis d'alta velocitat de Renfe, Abelardo Carrillo, el tradicional aïllament ferroviari de l'Estat, a causa sobretot de la decisió que va prendre en el seu dia de construir el ferrocarril amb un ample de via superior a l'europeu. «Aquesta falta de perspicàcia explica part de la baixa quota de viatgers i mercaderies en el trànsit internacional», lamentava Carrillo. Segons denunciava també el PP en una moció al Senat, això fa que en arribar a la frontera «es perdi un temps molt valuós en canviar la càrrega d'un tren a l'altre», per la qual cosa s'afegia a la demanda d'una nova línia d'ample europeu només de mercaderies. Aquest no és pas, però, l'únic impediment, ja que s'hi uneix la manca de terminals prou llargues per als combois, malgrat la limitació tècnica, fins i tot, que impedeix que tinguin més de 250 metres, un fet que encareix el transport. L'Estat treballa per fer-los créixer fins als 600 metres –de fet ja ho ha provat a la línia Madrid-València–, però per Europa en circulen fins i tot de més de 1.000 metres, que són molt més competitius.
CiU ho veu poc ambiciós i vol més mesures
Pere Macias, diputat de CiU al Congrés, ha posat «un suspens rotund, un 1», a la política estatal de mercaderies i ha qualificat de «virtual i molt poc ambiciós» el pla que ha endegat Foment, tot i que lloa que «Blanco ha fet una cosa intel·ligent, crear una bona estructura, amb una direcció general que es cuida del transport terrestre per ferrocarril». El Congrés, de fet, va aprovar al febrer per unanimitat una moció de CiU que instava a afrontar un seguit d'altres mesures, encara pendents d'aplicar, amb l'objectiu d'augmentar el volum un 50% en cinc anys. Entre les mesures, destaca la creació d'un comitè independent de regulació ferroviària, com a autoritat que arbitri el procés, el manteniment de tarifes per al 2009 –ja aplicada– i la liberalització de serveis auxiliars, per a la qual caldrà modificar la llei del sector ferroviari. CiU proposa segregar també Renfe Mercaderies i Renfe Operadora, com a empresa pública independent, així com millores en la infraestructura, com ara la construcció d'una terminal per millorar les operacions a Portbou. En una nova moció aprovada al maig, el grup demana que s'afrontin «de manera urgent» els condicionaments de vies per a trens de mercaderies i que se'n planifiqui una xarxa estatal bàsica.
