L'Ajuntament de Banyoles vol esbrinar si hi ha amiant o no en algun dels carrers de la ciutat
Ho havia demanat el grup d'ICV a propòsit del cas descobert a Girona
Mentre s'espera que el Ministeri de Foment faci pública la llista dels llocs de la demarcació en què es va fer servir amiant, en alguns municipis creix la incertesa de si el seu subsòl conté aquest material altament tòxic. Ahir al matí, ICV de Banyoles va emetre un comunicat demanant a l'equip de govern (CiU i PSC) que esbrinés si la ciutat n'estava afectada. Al cap de poc, el regidor de Via Pública, Lluís Costabella (CiU), va dir que efectivament l'estudi es duria a terme. «A hores d'ara –va puntualitzar– a l'Ajuntament no ens consta que se'n fes servir, però caldrà confirmar-ho.»
Les mateixes empreses?
A partir de dilluns –un nombre important de tècnics de la casa es reincorporaran a la feina– l'Ajuntament revisarà la documentació de la dècada del 1980 per saber quins carrers van ser asfaltats en aquella època i quines empreses van fer els treballs. Es dóna la circumstància que les empreses que van asfaltar ara fa vint-i-cinc anys el carrer de Barcelona de Girona (on es va descobrir aquesta problemàtica, fa tot just uns dies) estaven radicades a la comarca del Pla de l'Estany i solien treballar habitualment a Banyoles.
Pot arribar a provocar càncer
R. EL'exposició a la pols o a la fibra d'amiant posa en perill la salut dels qui el manipulen i pot provocar malalties pulmonars com ara càncer de pleura o mesotelioma, càncer de pulmó i asbestosi o fibrosi pulmonar, segons els experts. La seva incidència és tan important que està considerada la segona malaltia respiratòria laboral després de l'asma. L'Agència Internacional per a la Investigació del Càncer (IARC) té classificades totes les fibres d'amiant com a «cancerígenes per als humans» i no es coneix cap nivell d'exposició que no sigui perillós. Tot i així, sovint és costós establir una relació de causa i efecte entre l'amiant i la malaltia, perquè aquesta no es manifesta fins al cap de força temps. L'amiant –un mineral que es troba arreu del món i que resulta barat d'extreure– s'ha fet servir durant dècades en la indústria i la construcció, fins que es va constatar la seva perillositat i se'n va prohibir l'ús. A l'Estat espanyol la prohibició de produir-lo, comercialitzar-lo i fer-lo servir ve del mes de juny del 2002.
Una prova pilot de la qual se'n sap ben poc
R. ELa utilització d'amiant en l'asfaltatge realitzat a Girona l'any 1982 responia a una prova pilot decidida per l'Estat espanyol i aplicada en determinades obres executades pel llavors Ministeri d'Obres Públiques. Això ho va explicar el subdelegat del govern espanyol a Girona, Francesc Francisco-Busquets, un cop destapat el cas del carrer de Barcelona. També va dir que no només s'havia fet l'experiment a Girona sinó en altres llocs de la demarcació: la Bisbal i Palamós. Però podria ser que la llista fos més llarga, encara que no gaire més, segons Francisco-Busquets. Per deixar clar el lloc on es va aplicar amiant, el ministeri està elaborant un inventari que ha de servir perquè abans d'escometre unes obres –com en el cas del carrer de Barcelona de Girona– se sàpiga amb certesa si apareixerà amiant.
Sorpresa
L'alcalde de la Bisbal i l'alcaldessa de Palamós han reconegut que tenen poca informació sobre l'aplicació d'amiant en els seus carrers. El primer, Lluís Sais, en declaracions a El Punt, just després d'assabentar-se del problema a través de la premsa, va manifestar: «És la primera notícia que en tinc. No ho sabia. Ningú me n'havia informat.» La segona, Maria Teresa Ferrés, sí que estava al corrent de la prova pilot a Palamós però, segons va dir, l'Ajuntament està pendent encara de saber quin tram exactament és l'afectat.
AMSA, l'empresa que va fer l'asfaltatge de Girona el 1982, no disposa de documentació sobre els llocs on es va aplicar l'amiant. Els seus directius han recordat que en aquell moment era permès i que no va ser fins a l'any 2002 que se'n va prohibir l'ús.
