Glòria a les Santes

Els camises blau marí dels Capgrossos de Mataró que conec, que no són pocs, sempre m’expliquen que quan entren a la plaça de Santa Anna per actuar en la diada de les Santes noten la tensió en grau extrem. Ahir tampoc no va ser una excepció. Els Capgrossos van entrar a plaça amb molts nervis, però, a diferència d’ocasions pretèrites, els van saber expulsar tots amb la precisa execució que van fer del 3 de 9, molt ben triat com a castell de sortida.

Després d’haver-li pres el pols a la diada i, sobretot, més asserenats, els mataronins van dibuixar una actuació magistral, la millor de la seva història i en la qual, per primera vegada, van encadenar dos castells de la gamma extra. En el primer, el 2 de 9, el folre i les manilles van fer un encaix granític que va permetre que el tronc construís una seqüència gairebé immillorable. Primer esclat d’eufòria a la plaça i una forta injecció de confiança per encarar el 5 de 9.

La supercatedral, però, no es va deixar vèncer en una primera temptativa que va pujar desajustada i es va haver de desmuntar. Sense alterar l’ànim, els mataronins van llançar un segon atac, que més que atac va ser seducció. En un castell que planteja una lluita sense treva, el ritme calculat dels mataronins va saber domar la fera, fins al punt d’assegurar la carregada i mantenir la baixada sota control. Execució memorable. Els Capgrossos van acabar amb el pilar de 6 i amb mitja colla plorant d’emoció. Grans Capgrossos! Glòria a les Santes!

La millor actuació de la plaça de Santa Anna, però, van firmar-la uns Castellers de Vilafranca que ja han posat la directa i que, ahir, van fer una demostració de potencial escandalosa. Els verds es van presentar a Mataró amb dues estrenes de gamma extra, molt complicades en tots dos casos, que van resoldre amb una autoritat impressionant.

Els Castellers de Vilafranca havien obert plaça ni més ni menys que amb el 4 de 9 amb l’agulla, un castell que no feien des del Concurs del 2014. Les cares de concentració del folre i la manera com el castell va guardar les mides amb l’entrada dels sisens, feien presagiar una victòria completa que l’agulla va confirmar. En segona ronda els vilafranquins van rendir la torre de 9 sense contemplacions, des del primer so de la gralla i amb les manilles falcades. El verds es van acomiadar amb el pilar de 7 només carregat. La màquina verda no s’atura.

Van completar el cartell els Minyons de Terrassa, els quals, sense efectius suficients per intentar algun castell de gamma extra, van foguejar nous castellers amb un programa, no menor: 3 de 9 i 5 de 8, més un 4 de 9 i el pilar de 6.

L’altra gran notícia del dia van protagonitzar-la els Marrecs de Salt en convertir-se en nova colla de 9 del món casteller. La gesta es va produir en la diada de festa major de Salt. Els Marrecs es presentaven a la cita amb el castell molt ben assajat i avalats per una trajectòria solvent, amb el 2 de 8 i el 5 de 8 ja assolits. Precisament, els Marrecs van obrir plaça amb el 5 de 8, una prova exigent que van superar amb nota. Enfortida moralment, la colla gironina va desafiar tot seguit el 3 de 9. Era la quarta vegada que s’hi batia després de tres intents l’any passat.

L’atac va ser decidit, amb la mida correcta i el ritme adequat, però... amb l’aixecador posat, l’enxaneta es va fer enrere. “En aquell moment, em va semblar que havíem perdut una gran ocasió”, em deia la cap de colla, Iruna Rigau, “però quan vam alinear el peu per al segon intent i vaig veure les cares dels companys, vaig entendre clarament que sortiríem de plaça amb el 3 de 9 descarregat”...

L’execució va tenir el mateix traç que la primera, a l’altura del compromís, i la valentia de la canalla (és valent qui venç la por) va convertir els Marrecs en colla de 9. Des d’ahir, Girona té un club de futbol a primera i als Marrecs en l’elit del món casteller.