Societat

barcelona'92

25è aniversari

La Seu recorda el 92

La subseu olímpica de fa vint-i-cinc anys va significar la transformació urbana dels terrenys que havien arrasat els aiguats del 1982 i la creació d’un parc d’oci i esportiu que utilitzen cada any més de 35.000 ciutadans i esportistes

Bar­ce­lona va recor­dar ahir la trans­for­mació que va viure arran de la pre­pa­ració i exe­cució dels Jocs Olímpics de 1992. Però només va can­viar la capi­tal cata­lana. A la Seu d’Urgell també s’està sen­tint els ecos del 25è ani­ver­sari d’uns Jocs que també van can­viar l’entorn física de la població, i en certa manera també la seva auto­es­tima i iden­ti­tat com a capi­tal piri­nenca.

Aquest pri­mer quart de segle del muni­cipi com a sub­seu olímpica se cele­bra amb aus­te­ri­tat, en com­pa­ració amb els fas­tos olímpics de fa vint-i-cinc anys. El pro­grama d’actes compta amb una expo­sició que recorda l’efemèride, i l’edició d’un lli­bre.

L’expo­sició, rea­lit­zada per l’Ajun­ta­ment amb la col·labo­ració de l’Arxiu Comar­cal de l’Alt Urgell, reme­mora amb imat­ges aquells dies i explica l’impacte de la ins­tal·lació olímpica del Parc del Segre sobre l’evo­lució de la dis­ci­plina de l’eslàlom en aigües bra­ves en la nos­tra ciu­tat. La mos­tra s’ina­gura demà a la sala de Sant Domènec, i es podrà visi­tar fins el 9 de setem­bre. Coin­ci­dint amb l’acte, també es pre­senta aquell dia el lli­bre Els Jocs Olímpics de 1992 i el Parc del Segre, de Ramon Ganyet, direc­tor de la Sub­seu Olímpica de 1992. Aquest volum, que recull la història del Parc Olímpic del Segre, s’ha edi­tat en tres idi­o­mes en col·labo­ració amb la Dipu­tació de Lleida.

Refer el sec­tor del riu

A la Seu d’Urgell s’hi van cele­brar les pro­ves de piragüisme en aigües bra­ves, en aigües del riu Segre. Per fer-les, es va cons­truir el Parc Olímpic del Segre en uns ter­renys que neces­si­ta­ven una remo­de­lació des dels des­as­tros­sos aiguats de 1982, que van dei­xar el riu Segre pen­dent de cana­lit­zació i de repar­cel·lar. Els parc s’ha con­ver­tit aquests vint-i-cinc en un punt d’intens ús ciu­tadà i turístic, a més d’espor­tiu: és el gran espai lúdic de la Seu, con­nec­tat al nucli urbà, i cada any regis­tra més de 35.000 usu­a­ris.

Joan Ganyet era l’alcalde i l’actual, Albert Bata­lla, era un ado­les­cent que feia lla­vors el seu pri­mer pas en política par­ti­ci­pant en la cam­pa­nya Fre­e­dom per Cata­lo­nia, repar­tint pro­pa­ganda i car­tells, i després com a volun­tari ate­nen els atle­tes olímpics i la resta de visi­tants de la família olímpica. Ara, des de l’alcal­dia, recorda que “aquells van ser uns dies molt espe­ci­als” per als urge­llencs, i el seu lle­gat ha sobre­vis­cut durant un quart de segle con­ver­tint la Seu d’Urgell en un lloc d’esport de pri­mer ordre, i amb una trans­for­mació urbanística que va millo­rar la ciu­tat: “Hem incor­po­rat com a molt nor­mal veure bai­xar pel canal palis­tes de tot el món, com­pe­tint per una meda­lla al Parc del Segre”, “però si ho mirem amb pers­pec­tiva és enor­me­ment excep­ci­o­nal, i ha pro­vo­cat també que palis­tes de casa nos­tra esti­guin ara com­pe­tint per meda­lles en cam­pi­o­nats d’arreu del món.

Pel que fa a la cre­ació del parc olímpic, Bata­lla explica que “va supo­sar, i suposa avui, una necessària ener­gia cons­tant per treure’n el màxim pro­fit per la ciu­tat la Seu d’Urgell: és un parc urbà que s’uti­litza per pas­se­jar i estar en família, un espai espor­tiu de màxim nivell amb les com­pe­ti­ci­ons inter­na­ci­o­nals i els cen­tres de tec­ni­fi­cació de piragüisme i esquí nòrdic, un espai turístic i fins i tot una mini­cen­tral elèctrica”.

LA FRASE

Gràcies als Jocs tenim ara atletes de la Seu d’Urgell competint per medalles al món
Albert Batalla
Alcalde de la seu d’urgell

Els jocs d’hivern, vius

A la Seu d’Urgell miren ara també cap al futur. La possibilitat d’una candidatura per als Jocs Olímpics d’Hivern liderada des de Barcelona però amb el Pirineu com a seu de les proves, ara ja amb la mirada posada en els jocs del 2030, es manté encara ben viva. La Generalitat ha pres el relleu al capdavant de l’organització, després que l’equip de govern de l’Ajuntament de Barcelona decidís fer un pas al costat, i ahir durant la celebració del 25è aniversari dels jocs d’estiu del 1992 s’hi va posar la mirada en aquesta possible, tot i que encara remota, nova cita olímpica. El secretari general de l’Esport, Gerard Figueras, va dir ahir durant una entrevista a Catalunya Ràdio que els Jocs d’Hivern del 2030 “serien una oportunitat per tanca el cercle, i acostar el territori pirinenc a la capital catalana, i fer-ho a través de l’esport”.

El president Carles Puigdemont, sense ser tan explícit, també els va citar des del Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat, també d’aniversari després de 30 anys d’inaugurar-se. Puigdemont va apuntar que el govern “renova el compromís del país amb l’olimpisme”, un compromís que expressa “en nom de tota la família de l’esport català, amb la mirada posada d’acollir en el futur una nova cita olímpica”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia