barcelona'92
25è aniversari
La Seu recorda el 92
La subseu olímpica de fa vint-i-cinc anys va significar la transformació urbana dels terrenys que havien arrasat els aiguats del 1982 i la creació d’un parc d’oci i esportiu que utilitzen cada any més de 35.000 ciutadans i esportistes
Barcelona va recordar ahir la transformació que va viure arran de la preparació i execució dels Jocs Olímpics de 1992. Però només va canviar la capital catalana. A la Seu d’Urgell també s’està sentint els ecos del 25è aniversari d’uns Jocs que també van canviar l’entorn física de la població, i en certa manera també la seva autoestima i identitat com a capital pirinenca.
Aquest primer quart de segle del municipi com a subseu olímpica se celebra amb austeritat, en comparació amb els fastos olímpics de fa vint-i-cinc anys. El programa d’actes compta amb una exposició que recorda l’efemèride, i l’edició d’un llibre.
L’exposició, realitzada per l’Ajuntament amb la col·laboració de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell, rememora amb imatges aquells dies i explica l’impacte de la instal·lació olímpica del Parc del Segre sobre l’evolució de la disciplina de l’eslàlom en aigües braves en la nostra ciutat. La mostra s’inagura demà a la sala de Sant Domènec, i es podrà visitar fins el 9 de setembre. Coincidint amb l’acte, també es presenta aquell dia el llibre Els Jocs Olímpics de 1992 i el Parc del Segre, de Ramon Ganyet, director de la Subseu Olímpica de 1992. Aquest volum, que recull la història del Parc Olímpic del Segre, s’ha editat en tres idiomes en col·laboració amb la Diputació de Lleida.
Refer el sector del riu
A la Seu d’Urgell s’hi van celebrar les proves de piragüisme en aigües braves, en aigües del riu Segre. Per fer-les, es va construir el Parc Olímpic del Segre en uns terrenys que necessitaven una remodelació des dels desastrossos aiguats de 1982, que van deixar el riu Segre pendent de canalització i de reparcel·lar. Els parc s’ha convertit aquests vint-i-cinc en un punt d’intens ús ciutadà i turístic, a més d’esportiu: és el gran espai lúdic de la Seu, connectat al nucli urbà, i cada any registra més de 35.000 usuaris.
Joan Ganyet era l’alcalde i l’actual, Albert Batalla, era un adolescent que feia llavors el seu primer pas en política participant en la campanya Freedom per Catalonia, repartint propaganda i cartells, i després com a voluntari atenen els atletes olímpics i la resta de visitants de la família olímpica. Ara, des de l’alcaldia, recorda que “aquells van ser uns dies molt especials” per als urgellencs, i el seu llegat ha sobreviscut durant un quart de segle convertint la Seu d’Urgell en un lloc d’esport de primer ordre, i amb una transformació urbanística que va millorar la ciutat: “Hem incorporat com a molt normal veure baixar pel canal palistes de tot el món, competint per una medalla al Parc del Segre”, “però si ho mirem amb perspectiva és enormement excepcional, i ha provocat també que palistes de casa nostra estiguin ara competint per medalles en campionats d’arreu del món.
Pel que fa a la creació del parc olímpic, Batalla explica que “va suposar, i suposa avui, una necessària energia constant per treure’n el màxim profit per la ciutat la Seu d’Urgell: és un parc urbà que s’utilitza per passejar i estar en família, un espai esportiu de màxim nivell amb les competicions internacionals i els centres de tecnificació de piragüisme i esquí nòrdic, un espai turístic i fins i tot una minicentral elèctrica”.
LA FRASE
Els jocs d’hivern, vius
A la Seu d’Urgell miren ara també cap al futur. La possibilitat d’una candidatura per als Jocs Olímpics d’Hivern liderada des de Barcelona però amb el Pirineu com a seu de les proves, ara ja amb la mirada posada en els jocs del 2030, es manté encara ben viva. La Generalitat ha pres el relleu al capdavant de l’organització, després que l’equip de govern de l’Ajuntament de Barcelona decidís fer un pas al costat, i ahir durant la celebració del 25è aniversari dels jocs d’estiu del 1992 s’hi va posar la mirada en aquesta possible, tot i que encara remota, nova cita olímpica. El secretari general de l’Esport, Gerard Figueras, va dir ahir durant una entrevista a Catalunya Ràdio que els Jocs d’Hivern del 2030 “serien una oportunitat per tanca el cercle, i acostar el territori pirinenc a la capital catalana, i fer-ho a través de l’esport”.
El president Carles Puigdemont, sense ser tan explícit, també els va citar des del Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat, també d’aniversari després de 30 anys d’inaugurar-se. Puigdemont va apuntar que el govern “renova el compromís del país amb l’olimpisme”, un compromís que expressa “en nom de tota la família de l’esport català, amb la mirada posada d’acollir en el futur una nova cita olímpica”.