Societat

festes i tradicions

Les dones reclamen a la xarxa el dret a poder fer de dimonis

El col·lectiu feminista La Ruda denuncia en un vídeo penjat a la xarxa que dues colles del Penedès, les de l’Arboç i Sant Quintí, no accepten dones

Les colles afectades al·leguen que “és així per tradició”, segons La Ruda

D’entrada, pot semblar inversemblant que en una societat occidental, en ple segle XXI, encara existeixin col·lectius culturals que vetin l’entrada a les dones. Però és així “per tradició”, al·leguen. El col·lectiu feminista i antipatriarcal La Ruda ha iniciat una campanya a través de les xarxes socials per denunciar que dues colles de diables del Penedès, les de l’Arboç (Baix Penedès) i Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès), no accepten dones al grup. Les activistes han penjat un vídeo de denúncia al canal YouTube en què, amb to satíric, denuncien aquesta situació i la pervivència del masclisme en algunes manifestacions de cultura popular, com és el cas de les colles de dimonis.

Vídeo viral

El vídeo penjat a la xarxa, que ja s’ha fet viral, el protagonitzen sis noies vestides de diablesses. Primer en surt una amb una gran barba postissa que, fent veu masculina, diu que les colles que no accepten dones ho fan “per tradició perquè sempre s’ha fet així”.

A continuació apareixen cinc noies més i una d’elles, en primer terme, llegeix una mena de manifest on fa palès el malestar del col·lectiu pel fet que algunes manifestacions populars continuïn vetant la participació de la dona. El vídeo de denúncia es pregunta si les dones poden fer de diablesses a totes les colles i respon amb un sí rotund amb l’excepció de les colles de l’Arboç i Sant Quintí de Mediona. Quan apareix el nom d’aquestes dues poblacions sobreimprès a les imatges se sent de fons un so d’alarma estrident.

Cultura i patriarcat

La diablessa i portaveu comença la seva interlocució definint, segons el diccionari, les paraules “cultura” i “patriarcat” per acabar-les relacionant amb l’àmbit de les manifestacions populars. En aquest sentit, assegura que tradicionalment la dona s’ha dedicat a ajudar a preparar la festa però a l’hora de celebrar-la se l’ha relegat a un paper secundari: “Durant la celebració dels actes festius, la dona és apartada a les voreres o les balconades com a fidels i passives espectadores de l’activitat masculina”, denuncia el manifest, que insta l’espectador a revertir aquesta situació. “Com a societat, tenim dues opcions possibles: seguir reproduint amb estricta fidelitat la festa o bé corregir una injustícia històrica i evitar, així, el patiment de moltes companyes”, s’afegeix en el manifest.

“Això fa mal”

El vídeo de denúncia finalitzat amb les cinc diablesses fent pinya al voltant de la portaveu que exhibeix una forca i, mirant a la càmera, diu: “En qüestionar les festivitats s’està qüestionant la identitat dels pobles, i això fa mal.”

LES FRASES

La normalització de la participació de la dona en l’àmbit de les festes populars i en molts altres sectors és encara avui un horitzó llunyà
Durant la celebració dels actes festius, la dona és apartada a les voreres o balconades com a fidels i passives espectadores de l’activitat masculina
Com a societat tenim dues opcions: seguir reproduint amb fidelitat la festa o bé corregir una injustícia històrica i evitar molts patiments


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.