Barcelona subcutània

Una noia creua amb moto el carrer de Nicaragua, el mateix que va creuar Younes Abouyaaqoub fugint de la Rambla. Porta el braç esquerre embolicat amb un film transparent per protegir el tatuatge al tríceps que s’acaba de fer. És l’emblemàtic panot de la ciutat en forma de flor, disseny de Josep Puig i Cadafalch, amb un cor vermell sobreposat i un skyline amb els monuments més emblemàtics de la capital, com estampats en un cardiograma.

En Víctor i la Meritxell, tots dos de Barcelona, entraven ahir al matí en un centre de tatuatges del carrer de la Boqueria i demanaven d’imprimir-se per sempre una rajola dela ciutat a la pell. Ella, una mica més petita, a la part de dalt de la cuixa. Ell, una mica més gran, al tríceps o al bessó dret. “Ho tenia pensat de feia temps, perquè soc d’aquí i els tatuatges m’agraden senzills i amb significat, i el detonant ha estat l’atemptat. M’he dit «ara és el moment»”, explicava la Meritxell.“A mi m’ho va comentar ella. Em va semblar una molt bona idea. És una ciutat que ens enamora i a partir de l’atemptat vam pensar que és el millor moment per fer-nos-el i demostrar què és Barcelona per nosaltres”, deia en Víctor. “Així portes Barcelona amb tu”, rematava ella.

La Judit, dependenta de l’establiment, Dollar Tattoo, no sabia dir si hi ha hagut més peticions de tatuatges amb símbols de Barcelona arran del 17-A; cada dia té clients que en demanen, el 85% turistes, amb motius com el panot, la silueta de la Sagrada Família, el drac del Park Güell, les lletres de Barcelona... La Melissa, en canvi, sí que ha notat un increment: “Abans també n’hi havia, però ara més.” Ella mateixa es vol tatuar la flor modernista. “No és cap cosa frívola, no amb el que hem viscut nosaltres”, remarca. Aquell dia repartia flyers a la porta del Damon Tattoo and Piercing, en un primer pis de la mateixa Rambla, a l’altura del carrer de la Portaferrissa, quan la furgoneta d’Abouyaaqoub va passar disparada per davant seu. De seguida va refugiar transeünts a la botiga. “Per mi, el tatuatge és una mostra de respecte per les persones mortes, perquè jo en vaig veure els cadàvers. És una mena de pregària per ells. Jo treballo aquí vuit hores al dia i tot el dia veig espelmes per la finestra, llums, mort”, relata consternada, referint-se als memorials improvisats del passeig.

Rambla avall, al Four Roses Studio, van marcar dissabte un llaç de dol al braç d’un pare i una filla italians. “Eren per la zona de turisme el dia de l’atemptat”, diu l’Èlia. En alguns centres fins i tot han tatuat la fatídica data. A Nou de la Rambla, un parell de persones han entrat des de divendres al Sun Tattoo interessats a deixar constància subcutània de l’atropellament massiu. “Venien amb la idea de fer-se, no exactament la rajola, sinó alguna cosa per simbolitzar l’atemptat o la memòria de Barcelona”, explica l’Àngel. S’ho estan pensant.

A Mèxic, al voltant d’una taula amb amics catalans, l’Àlex, que s’ha fet dibuixar un panot a l’avantbraç, va estar reflexionant sobre quins símbols tenia Barcelona equivalents a l’abella que molts ciutadans de Manchester es van tatuar després de l’atemptat al concert d’Ariana Grande. Van convenir que ningú és propietari de la flor modernista: “És un símbol que podem compartir tots, ara que la política està tan polaritzada. En aquella taula hi havia gent independentista, gent que no, gent del Barça i de l’Espanyol.” Dos dels comensals ja han demanat hora per fer-se’l aquesta setmana.“De vegades necessites sentir-te a prop de casa. Sovint som molt crítics amb Barcelona i el turisme, que si sembla un part temàtic i tal, però ara, quan ha passat això, ens hem tornat a sentir molt de Barcelona, orgullosos de l’esperit solidari de la gent. Hem tingut un moment de reivindicació de ciutat”, hi afegeix.

A l’estudi on treballa l’Andrea no volen que surti el nom de l’establiment per no beneficiar-se de cap manera del 17-A: “Vam decidir no fer-nos publicitat a costa de l’atemptat. Volíem ajudar d’alguna forma, però en pensar-ho bé ens ha semblat millor no fer res especial.” El local és molt a prop de la Rambla. “Vam estar aquí tancats moltes hores amb gent que ho havia viscut, ho hem patit i estem molt afectats”, rememora. “A mi m’agrada tatuar-me coses felices, no tristes. Jo aquell dia em vaig tatuar un gelat. No és frivolitat, cada un té els seus motius per tatuar-se –defensa–. Els tatuatges són molt terapèutics. Si et podem ajudar a superar-ho, t’ajudarem, per descomptat, però la idea era de seguir el dia a dia i ja està.” Recuperar la normalitat.

La noia de la moto volta per la ciutat. Barcelona és ella.