la contra

Any nou, facultat nova

Amb el 2010, l'edifici de l'antic seminari ha començat a rebre els primers estudiants

La nova seu de la Facul­tat d'Edu­cació i Psi­co­lo­gia de la UdG, a l'edi­fici de l'antic semi­nari, va començar a rebre els pri­mers usu­a­ris dijous pas­sat. De moment s'hi ha tras­lla­dat el pro­fes­so­rat i uns 300 alum­nes, tots els d'estu­dis de grau, que ja tre­ba­llen en les noves ins­tal·laci­ons del reno­vat edi­fici. La resta ho faran el 8 de febrer. Un cop com­ple­tat el tras­llat des d'Emili Gra­hit fins al Barri Vell, l'antic semi­nari aco­llirà més de dues mil per­so­nes (1.800 alum­nes, 200 pro­fes­sors i per­so­nal no docent). Així doncs, l'estrena s'ha pro­gra­mat en dues eta­pes que per­me­ten una pro­gres­siva adap­tació a les noves ins­tal·laci­ons.

Les opi­ni­ons dels pri­mers ocu­pants no estan encara del tot defi­ni­des; estan en la fase de presa de con­tacte amb el nou entorn. Els comen­ta­ris que se sen­ten pels pas­sa­dis­sos fan referència, sobre­tot, a aques­tes pri­me­res impres­si­ons, i als dub­tes, per altra banda lògics, que sus­ci­ten. «On tens el des­patx?», «On trobo l'aula?», «On és el bar?», «Busco l'aula d'estudi...», «On puc fer fotocòpies?»... El per­so­nal de la recepció atén amb paciència –i amb plànols quan fa falta– els alum­nes, inten­tant ori­en­tar-los una mica en aquest gran edi­fici de pas­sa­dis­sos llarguíssims, parets i por­tes blan­ques i sòls llu­ents. Tot­hom entén que els pri­mers dies una certa deso­ri­en­tació és ben nor­mal. Pre­gunto a una de les recep­ci­o­nis­tes si no hau­ria estat millor pen­jar plànols, per estal­viar-se pre­gun­tes, i em diu que ja està tot ben reto­lat, però que «és més còmode pre­gun­tar». M'ho miro i té raó: les aules, els des­pat­xos, els nivells... estan visi­ble­ment iden­ti­fi­cats amb els números que els per­to­quen, però de plànol no en veig cap.

En racons estratègics dels pas­sa­dis­sos s'acu­mu­len mun­ta­nyes de cai­xes de cartró que són els resi­dus del desem­ba­latge del mate­rial que s'està efec­tu­ant sense difi­cul­tar, apa­rent­ment, l'acti­vi­tat docent.

Entro a la sala d'estudi i hi ha qua­tre estu­di­ants davant dels seus ordi­na­dors. Em des­ta­quen el salt qua­li­ta­tiu que ha supo­sat dei­xar l'edi­fici i els bar­ra­cons de l'antiga facul­tat del car­rer Emili Gra­hit i ocu­par les actu­als ins­tal·laci­ons, amples, moder­nes i ben con­di­ci­o­na­des. La millora és evi­dent. Les aules estan lles­tes per rebre els alum­nes. Cadi­res, tau­les, pis­sar­res i pro­jec­tors nous de trinca creen un ambi­ent còmode del qual fins ara no dis­po­sa­ven. «Teníem aules a Emili Gra­hit, però a l'hivern hi feia molta fred, i se sen­tia el soroll del trànsit... per això sovint fèiem les clas­ses en els bar­ra­cons», tes­ti­mo­nien. A l'antic semi­nari sem­bla que de pro­ble­mes de cale­facció no en tin­dran, perquè tot i que de moment s'hi ha ins­tal·lat un per­cen­tatge baix d'estu­di­ants, els radi­a­dors fun­ci­o­nen a totes les plan­tes, i fins i tot a les aules bui­des hi ha una tem­pe­ra­tura agra­da­ble.

Els pre­gunto també pel bar. Em diuen que encara no està llest, i que, a pri­ori, li veuen un pro­blema impor­tant: que serà exa­ge­ra­da­ment petit. En total hi cabran unes 25 per­so­nes, i els han dit que només s'hi ser­vi­ran entre­pans freds. El recurs imme­diat són els locals de l'exte­rior.

Con­si­de­ren, però, que el pro­blema més impor­tant del nou emplaçament és l'apar­ca­ment. Aquest assumpte és el que des­perta més recels i dub­tes, perquè sem­bla evi­dent per tot­hom que, tot i la nova zona de 130 pla­ces a l'altre cos­tat de la mura­lla, l'espai per apar­car vehi­cles és i serà insu­fi­ci­ent per aco­llir les més de dues mil per­so­nes que poden voler apar­car amb una certa pro­xi­mi­tat a la seva facul­tat, i que s'afe­gi­ran a les que ja hi apar­quen.

Per les esca­les que van d'un pis a l'altre trobo el degà de la Facul­tat d'Edu­cació, Paco Giménez, i li pre­gunto si recu­pe­ra­ran la pin­tada (o hau­ria de dir gui­xada, perquè estava escrita amb guix) que durant anys i panys va haver-hi damunt la por­ta­lada de l'entrada prin­ci­pal de l'edi­fici, con­ver­tint-se en gai­rebé un lema de la Uni­ver­si­tat: «És quan dormo que hi veig clar (J.V. Foix)». Em diu que són sen­si­bles a aquesta demanda i que estan estu­di­ant la forma, però que d'una manera o altra hi serà. Pot­ser és una visió exces­si­va­ment nostàlgica, però sense aquesta ins­cripció sem­bla que a l'edi­fici li falti alguna cosa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.