L'eix transversal ferroviari no inclou el ramal de trens de mercaderies previst per Salt
El govern considera que són projectes diferents i independents, i manté la reserva de terrenys actual de la línia
En els primers documents de l'eix transversal ferroviari s'apostava per aprofitar el projecte per desenvolupar la variant per a mercaderies per Salt, aprofitant la reserva de terrenys que s'havia fet inicialment per al TAV, i s'hi podia llegir: «S'ha optat per completar l'eix transversal ferroviari amb una variant completa de Girona per als trens de mercaderies, ja que es considera que, a mitjà termini, quan s'incrementin els fluxos, serà convenient evitar el pas de nombrosos trens de mercaderies per dins de l'estació de viatgers de Girona.» Això va generar l'oposició dels municipis afectats, sobretot Salt, que va presentar al·legacions perquè afecta espais com les deveses de Salt.
Més endavant, fa un any, l'aprovació inicial del pla director ja no incorporava el dibuix de la variant, però l'Ajuntament de Salt va continuar presentant al·legacions perquè en el text s'hi mantenien les referències, que ara s'han eliminat en l'aprovació definitiva. Fonts de Política Territorial i Obres Públiques van explicar ahir que s'ha pres aquesta decisió perquè la reserva de terrenys va de Lleida a l'aeroport de Vilobí, des d'on la línia connectaria amb la línia del TAV per arribar fins a Girona. Per això es considera que els projectes són independents, i que l'eix transversal ferroviari no afecta el ramal de Salt de cap manera, i que tampoc en modifica la reserva urbanística ja existent. Pel que fa a la decisió de mantenir només el traçat sud en el tram final en comptes d'un doble traçat a l'altura de Santa Coloma de Farners, el departament creu que així es guanyarà temps i s'evitarà impacte ambiental.
Pineda, satisfeta
L'alcaldessa de Salt, Iolanda Pineda, es va mostrar ahir satisfeta perquè s'han acceptat les al·legacions de l'Ajuntament en el sentit que s'eliminessin totes les referències al ramal de mercaderies. «És bo que s'hagi tret definitivament i ens n'hem d'alegrar, però el front continua obert i continuarem la lluita en aquest sentit», va dir. De fet, el ramal és una infraestructura inclosa en el pla d'infraestructures del transport de Catalunya aprovat per la Generalitat, si bé en un horitzó a mitjà i llarg termini, i també està previst en el pla director urbanístic del sistema urbà de Girona. Tant Salt com la resta de pobles afectats pel ramal –Sant Gregori, Sarrià de Ter, Sant Julià de Ramis i Vilablareix– fan front comú contra aquesta infraestructura, i Salt ha presentat un recurs contra la decisió als tribunals.
Reaccions d'Olot i Figueres
L'aprovació definitiva de la reserva de sòl per a l'eix transversal ferroviari va acabar de confirmar el que ja se sabia: que el traçat aniria de Vic a Vilobí, i que no es tindria en compte l'alternativa que havien presentat els ajuntaments d'Olot i Figueres perquè l'eix passés per la Garrotxa i l'Alt Empordà. L'alcalde d'Olot, Lluís Sacrest, va lamentar la decisió del govern i va dir que ja fa temps que no tenien cap altre remei que la «resignació». Per això l'alcalde va explicar que estan treballant en una altra direcció, que és la d'aconseguir que el desdoblament de la línia entre Barcelona i Vic arribi fins a Torelló, on es podria fer una nova estació que donaria servei als olotins: «L'Ajuntament de Torelló ja ha ofert uns terrenys a la Generalitat per fer-hi l'estació, i des d'Olot a Torelló tindríem vint minuts, de manera que aquesta seria la nostra estació per anar a Barcelona.» Sacrest confia que els diners que l'Estat donarà per millorar aquesta línia serveixin o es puguin ampliar per arribar amb doble via fins a Torelló: «Amb això, i l'accés a l'estació de TAV a Vilafant a 25 minuts i les millores en carreteres tindríem un mapa de futur satisfactori pel que fa a connexions, pendent només de millorar l'accés a l'aeroport», va dir. D'altra banda, l'alcalde de Figueres, Santi Vila, tampoc esperava cap canvi a favor seu, si bé considera que tant Figueres com Olot han de continuar insistint en la viabilitat de la seva proposta: «Ara s'ha fet una reserva urbanística, però el que cal és compromís d'un govern per desenvolupar l'obra, i d'això n'haurem de parlar amb algun govern nou. El traçat escollit crec que és un error, i no podem renunciar a la nostra proposta».
Uns terrenys per al TAV
La reserva d'aquests terrenys que ara es volen destinar al ramal de mercaderies es va fer inicialment a principis dels anys noranta amb la intenció que hi passés la línia del TAV. Quan finalment es va optar per fer passar la línia pels túnels urbans de Girona i fer subterrània l'estació, el govern de l'Estat va mantenir la reserva per a possibles futures necessitats. Ara el projecte és construir-hi un ramal de mercaderies, de manera que aquests combois no hagin de passar pels túnels urbans i no puguin interferir en el trànsit de viatgers, tant del TAV com dels trens d'alta velocitat que serviran per unir les capitals catalanes. A més, les característiques tècniques dels túnels també dificulten el pas d'aquests combois, amb pendents més pronunciats del que és recomanable. Tant el pla d'infraestructures de la Generalitat com el pla director urbanístic del sistema urbà de Girona inclouen l'obra, tot i que els ajuntaments reclamen que s'alliberin els terrenys definitivament, ja que consideren que la via pel centre de Girona ja permetrà el pas d'aquests combois i que la línia tindria un gran impacte.
