La candidatura només preveu fer un equipament nou a la ciutat per a les competicions sobre gel

Un dels grans avals que Barcelona exhibirà per fer valer la seva candidatura, és que es tracta d'una ciutat preparada per acollir un gran esdeveniment. A banda de l'experiència del 1992, la capital catalana disposarà el 2022 de potents infraestructures comunicatives (la T1 i la Sagrera) i una àmplia oferta de places hoteleres, aspectes que el Comitè Olímpic Internacional (COI) s'acostuma a mirar amb lupa. A més, en cas de ser escollida, Barcelona no haurà d'afrontar cap gran inversió per construir els equipaments on es faran les competicions. Els actes inaugurals i de clausura, i també les entregues de medalles, es farien a l'Estadi Lluís Companys. Quatre són les proves que, en principi, tindrien la seva seu a Barcelona: patinatge artístic i de velocitat, cúrling i hoquei sobre gel. O sigui, les que es poden fer en espais tancats. Una possibilitat és habilitar el Palau Sant Jordi, però el mateix alcalde de la ciutat, Jordi Hereu, admetia ahir que caldrà plantejar-se la possibilitat d'haver de construir un altre equipament. Fonts municipals han detallat que es tractaria d'una pista de gel, concebuda de tal manera que es pugui reaprofitar en un futur. El que es vol evitar, en definitiva, és repetir l'error del velòdrom d'Horta, una instal·lació que es va construir amb motiu dels jocs del 1992 i que avui està pràcticament en desús.

Per la pura lògica que estableixen les lleis de la física, la major part de les proves es concentrarien al Pirineu. Entre elles el biatló, la combinada nòrdica, les diferents modalitats d'esquí (acrobàtic, alpí i de fons), els salts i el surf de neu, a les quals caldria afegir els diferents esports d'exhibició que acordi el COI. Aquí la candidatura barcelonina té múltiples opcions per triar, i de fet, ahir es van multiplicar els oferiments per part de municipis de la zona per ser escollides com a subseus. La Cerdanya, i més concretament l'estació de la Molina, és una de les que està més ben situada per poder tenir algunes d'aquestes proves. Al seu favor hi juga que és una instal·lació ben comunicada amb Barcelona i, a més, el 2022 encara ho estarà més un cop estigui enllestida l'autovia que connectarà amb el túnel del Cadí i un altre túnel que evitaria fer el tortuós trajecte de la collada de Toses. Però aquest no és el seu únic punt fort. La Molina és una estació que ja té en el seu currículum haver organitzat una copa del món. No és, però, l'única instal·lació del Pirineu per a la pràctica d'esports d'hivern. També hi ha les estacions de Vaquèira Beret, Vallter 2000, Port Ainé-Gran Pallars, Espot-Gran Pallars, Tavascan, Boí Taüll, Vall de Núria i Port del Compte, a més de les estacions d'esquí nòrdic d'Aransa, Bosc Virós, Guils Fontanera, Lles, Sant Joan de l'Erm, Tavascan i Tuixén-la Vansa.