Societat
Reivindicació i negoci
Formacions independentistes surten al carrer per proclamar que el 12 d’octubre no volen celebrar res i desenes de consistoris obren
Alguns establiments del sector obren pels clients o per queixar-se, en una jornada atípica
-
Una imatge de la cassolada al davant de la comissaria de la policia espanyola, ahir a Girona. AGÈNCIA ACN. -
Estudiants fent classe davant de l’institut Sobrequés de Girona, ahir. JERC. -
L'alcaldessa d’Anglès, la quarta per la dreta, ahir amb un grup de veïns. AJUNTAMENT D'ANGLÈS. -
Una botiga al centre de Girona, oberta ahir al migdia. J.F..
El 12 d’octubre l’Estat espanyol celebra la Hispanitat, però a Catalunya creixen any rere any les ganes de no festejar el descobriment d’Amèrica. I encara més amb el record de la violència policial de la Guàrdia Civil i la Policía Nacional l’1-O. El sector del comerç va obrir per atendre els clients o bé per queixar-se. Un carnisser de la plaça Mercat d’Olot explicava per què no feia festa: “Hem aprofitat que podíem obrir i també, particularment, volem protestar pel que es viu al país”, explicava en Carles, segons recull l’ACN.
Al centre de Girona, hi havia molts negocis oberts al migdia. Al carrer Lorenzana, per exemple, al davant del col·legi Verd, seu de la repressió policial fa dotze dies, dues botigues de roba estaven obertes i, al mig, una òptica, tancada. També van obrir l’Hipercor i l’Espai Gironès de Salt, entre altres establiments. Al carrer Joan Maragall, a la botiga Tezenis, de roba interior, l’encarregada, Noemí López, explicava que és un festiu en què solen obrir els darrers anys, però que l’afluència de consumidors no és tan alta com un dissabte.
Reunions amb veïns
Desenes d’ajuntaments van obrir. En són alguns dels molts exemples els de Verges i Palamós (Baix Empordà), Anglès i Arbúcies (Selva), Celrà (Gironès), Viladamat (Alt Empordà) i la Vall d’en Bas (Garrotxa), on els alcaldes van atendre els veïns i van fer reunions de treball. Els càrrecs electes van avançar feina i, per exemple, les alcaldesses de Girona i Figueres, Marta Madrenas i Marta Felip, van anar al seu despatx.
La mobilització va ser al carrer. Les Joventuts d’Esquerra Republicana a Girona van muntar una classe al davant de l’institut Santiago Sobrequés. En un manifest, les JERC van denunciar que “aquesta data celebra l’inici del procés de colonització a l’Amèrica Llatina i la consegüent explotació i genocidi de gran part del poble indígena”.
També hi va haver classe al carrer (a la plaça dels Jurats), organitzada per l’assemblea de joves del Gironès, la CUP-Crida per Girona i el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans. Posteriorment, en un acte a la plaça del Vi, hi va haver un debat obert sobre la situació política. L’acte el va conduir el regidor de Girona i membre del secretariat nacional de la CUP Lluc Salellas.
Els mateixos organitzadors van convocar un centenar de persones en la cassolada de protesta al davant de la comissaria de la policia espanyola. “Volem que se’n vagin de forma immediata i que no tornin mai més. Han reprimit amb violència el poble en un referèndum legítim i democràtic”, va dir Salellas.