Tractors i vaques

Trac­tors i vaques. Aquest és el meu record d’infància de les Fires de Girona. És el record resul­tat de ser de pagès i tenir un pare per a qui les Fires començaven i aca­ba­ven al seu món. Un món que per Fires començava i aca­bava al Cer­ta­men. Més con­cre­ta­ment, sali­vant davant l’últim model de trac­tor i davant vaques de revista. Res d’apro­fi­tar per fer ni que fos un cop d’ull ràpid a la resta de pro­duc­tes que s’hi expo­sa­ven en aque­lla època, i dels quals recordo que hi havia cot­xes, pis­ci­nes, sofàs..., molts sofàs.

No recordo que aques­tes visi­tes anu­als al Cer­ta­men hagues­sin inclòs mai ni un viatge a cap de les nom­bro­ses atrac­ci­ons. Tot i que alguna vegada incloïen un dinar a Cal Ros o a Ca la Mari­eta. Però la memòria és molt selec­tiva, i després de donar-hi un parell de vol­tes, m’han aju­dat a recor­dar que sí que m’hi por­ta­ven, a les atrac­ci­ons. Con­cre­ta­ment al tren de la bruixa. I després també he recor­dat que no m’ho pas­sava gens bé. Pot­ser d’això m’ha que­dat certa angúnia per aquest tipus d’atrac­ci­ons.

El cas és que el record que en tinc és que la visita a les Fires estava pla­ni­fi­cada exclu­si­va­ment per i per als adults. Això va fer que durant molt temps per a mi les Fires fos­sin això, cosa de grans. No obs­tant, anar-hi era tota una aven­tura des de la pers­pec­tiva d’una cri­a­tura de poble. Anar a Girona, a la ciu­tat, era un viatge emo­ci­o­nant i extra­or­di­nari, encara que costi de creure avui, que aga­fem un avió per anar a qual­se­vol capi­tal euro­pea com aquell que agafa l’autobús. Amb la pers­pec­tiva que ens dona el temps i de com han can­viat les coses, costa de creure, però aquesta era la rea­li­tat.

Se suposa que el Cer­ta­men era un motiu de prou pes per empren­dre aque­lla aven­tura. Per­me­tia conèixer, veure i tocar uns pro­duc­tes que, sense les tec­no­lo­gies actu­als, no esta­ven a l’abast tan fàcil­ment. Després, el Cer­ta­men va començar a sem­blar anacrònic. Era com aquells zoos que es limi­ta­ven a exhi­bir ani­mals exòtics. Però de la mateixa manera que els zoos han evo­lu­ci­o­nat cap a estu­dis científics dels ani­mals, el Cer­ta­men va inten­tar rein­ven­tar-se per adap­tar-se als can­vis soci­als i tor­nar a des­per­tar mínima­ment l’interès dels giro­nins.

La des­a­pa­rició de les vaques i els trac­tors va ser ja un pri­mer intent de canvi. Les vaques i els trac­tors i tot el que acom­pa­nya el món agrícola es merei­xien un espai propi i segu­ra­ment més pro­fes­si­o­nal. Per a la resta, es va optar per man­te­nir el caire popu­lar, tra­di­ci­o­nal i fins i tot folklòric que ha carac­te­rit­zat el Cer­ta­men fins avui.