Ciència

Societat

Un llarg afer neolític

Els primers agricultors d’Europa van encreuar-se amb els caçadors locals durant tres mil·lennis, segons un estudi que mostra la complexitat de la transició

L’Institut de Biologia Evolutiva ha col·laborat en la recerca internacional

L’agri­cul­tura va sor­gir a l’Ori­ent Mitjà fa uns deu mil anys i, poste­ri­or­ment, va expan­dir-se cap a Europa, on va subs­ti­tuir els caçadors mesolítics locals. El canvi del mode de vida de caçador recol·lec­tor a agri­cul­tor es con­si­dera la tran­sició demogràfica més gran que ha expe­ri­men­tat l’ésser humà en mili­ons d’anys i, com a tal, no va ser sen­zi­lla ni ràpida. Ho cer­ti­fica un estudi pale­o­genètic publi­cat a Nature en què ha par­ti­ci­pat l’Ins­ti­tut de Bio­lo­gia Evo­lu­tiva, un cen­tre mixt del Con­sell Supe­rior d’Inves­ti­ga­ci­ons Científiques (CSIC) i de la Uni­ver­si­tat Pom­peu Fabra (UPF) i que cer­ti­fica l’encre­ua­ment entre els caçadors que ocu­pa­ven el con­ti­nent i els agri­cul­tors que s’hi endin­sa­ven durant tres mil·len­nis.

Uns i altres no només dife­rien en el mode de vida que els garan­tia la super­vivència, també hi havia nota­bles diferències físiques. Els caçadors recol·lec­tors eren alts, robus­tos, amb ulls blaus i pell fosca. Els agri­cul­tors, en canvi, eren més menuts i esvelts, de pell més clara i ulls fos­cos. Les seves diferències, però, no van ser un obs­ta­cle i durant més de tres mil anys es van inter­re­la­ci­o­nar a mesura que els cul­tius s’este­nien pel con­ti­nent.

Un equip inter­na­ci­o­nal d’inves­ti­ga­dors ha acon­se­guit seqüenciar l’ADN de nom­bro­ses mos­tres anti­gues pro­ce­dents de dife­rents jaci­ments de tres regi­ons d’Europa: Hon­gria, Ale­ma­nya i l’Estat espa­nyol. “Gràcies a aquesta seqüenci­ació s’ha pogut deter­mi­nar que, en els tres casos, després de l’arri­bada ini­cial dels pri­mers agri­cul­tors, aquests van encre­uar-se amb els caçadors locals durant diver­sos segles”, explica Car­les Lalu­eza-Fox, inves­ti­ga­dor de l’Ins­ti­tut de Bio­lo­gia Evo­lu­tiva.

Les anàlisis dels geno­mes d’aquests homes pri­mi­tius i dels seus des­cen­dents, de què alguns es van tro­bar al jaci­ment de la Cova Bonica, a Valli­rana (Baix Llo­bre­gat), ha permès dibui­xar un pano­rama sobre el procés de neo­li­tit­zació més com­plex del que exis­tia fins ara. “Ja no pot con­si­de­rar-se única­ment una migració d’agri­cul­tors ni un procés demogràfic uni­forme”, explica l’inves­ti­ga­dor.

Tot i que, des de fa anys, se sap que els dos grups eren genètica­ment dife­rents, fins ara les dinàmiques locals de l’esmen­tat procés de subs­ti­tució es conei­xien poc. Els geno­mes dels agri­cul­tors del neolític mitjà i final de la península Ibèrica mos­tren un 25% de com­po­nent genètic pro­ce­dent de caçadors afins a l’home de La Braña, el pri­mer genoma d’un caçador del mesolític d’aque­lla zona, que va ser seqüenciat ara fa tres anys.

El tre­ball de Nature reporta indi­vi­dus amb ances­tra­li­tats mix­tes i, fins i tot, caçadors que s’ins­tal·len a viure en les comu­ni­tats agrícoles, on aca­ben sent enter­rats. L’anàlisi de més indi­vi­dus de la pre­història de la península Ibèrica aju­darà a com­ple­tar aquest pano­rama i a enten­dre els can­vis genòmics que van tenir lloc amb poste­ri­o­ri­tat, arran de l’arri­bada dels metalls i, fins i tot, amb migra­ci­ons que van esde­ve­nir-se en temps històrics. Segons Lalu­eza-Fox, “en aquests moments, tenim prop de qua­tre-cents geno­mes ibèrics antics de totes les regi­ons i períodes, des del mesolític fins a l’edat mit­jana, que seguei­xen mos­trant can­vis genètics poste­ri­ors que podran cor­re­la­ci­o­nar-se amb can­vis de tipus arqueològic”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.