Barcelona dóna corda al català

Ha costat Déu i ajuda, però com diu la dita, mai és tard si és a fi de bé. El 5 de febrer el ple de l'Ajuntament de Barcelona aprovarà un reglament d'usos lingüístics que reconeix el català com a llengua de ple ús de l'administració municipal. Un acte, en definitiva, de normalització com a país, amb el qual però l'espanyolisme mediàtic ja s'hi comença a esplaiar a gust. Ja es veu, com a mínim s'intueix, que aquesta norma no tindrà un camí planer.

La seva concreció va fer ahir un pas definitiu, amb l'aprovació definitiva en comissió –amb l'únic vot contrari del PP– del redactat, un cop resoltes les al·legacions que s'hi han presentat. La majoria han estat a càrrec d'ERC i gairebé totes han estat acceptades, tot i que en cap s'ha modificat substancialment el contingut doctrinal del reglament. Per marcar territori, d'entrada proclama que el català es la llengua «oficial i d'ús normal i preferent de l'Ajuntament». El text definitiu també concreta que totes les actuacions internes de la casa gran s'han de formalitzar en aquest idioma. Això inclou les actes dels plens, la documentació administrativa i fins i tot els rètols informatius de les diferents àrees i departaments de la corporació. Els programes i les aplicacions del sistema informàtic d'ús intern també s'hauran d'adaptar, en el menor temps possible, al català. Els funcionaris i el personal municipal no quedaran exempts de la nova regulació: hauran d'acreditar un coneixement de la llengua d'acord amb el seu rang i la categoria laboral.

L'altre gran nivell on es desenvoluparà la normativa serà en les relacions que s'estableixen entre l'Ajuntament i els ciutadans. En cada tramitació que es faci, així com a l'hora de sol·licitar documents i notificacions, s'utilitzarà el català. Ara bé, qui vulgui expressar-se en castellà ho podrà continuar fent sense cap coacció, tot i que en alguns casos caldrà cursar una petició, ja que no hi haurà impresos bilingües. Per la regidora del PP Àngels Esteller, això suposa «una restricció dels drets de moltes persones, ja que s'hauria de garantir un ús equilibrat dels dos idiomes.» Tota la retolació del consistori, així com la publicitat institucional, estarà feta en la llengua del país, a excepció per exemple de la que tingui finalitats turístiques. També es vetllarà perquè els anuncis que utilitzin suports públics –transport públic, mobiliari urbà, etc.– siguin «normalment en català».

Tot i l'ampli consens polític que hi ha en la matèria, el PP marca distàncies. Lògic. Així, Esteller va assenyalar ahir que l'aprovació del reglament suposa «la institucionalització de l'expulsió de facto del castellà de l'Ajuntament». La resta de partits (PSC, ICV-EUiA, CiU i ERC) van respondre automàticament aquestes acusacions recordant que el text s'empara, legalment i ideològicament, en el nou Estatut. «Tot el que diu el reglament es circumscriu al que diu la llei», va rebatre el primer tinent d'alcalde, Carles Martí (PSC). «Aquest és un reglament que va a favor del català, no en contra de ningú», va reblar el convergent Jaume Ciurana. Per la seva banda, el republicà Jordi Portabella, un dels impulsors de la normativa, també va recalcar que a partir de l'aprovació del document «es dóna seguretat als catalanoparlants per ser atesos en el seu idioma».