Fan proves per saber la causa de l’ictus

L’hospital Trueta de Girona ha començat a fer arteriografies cerebrals, unes proves diagnòstiques que permeten determinar la causa dels ictus. Fins ara, aquest tipus de proves s’havien de fer en centres de Barcelona.

La primera es va fer el 29 de novembre a un pacient que havia tingut aquesta malaltia. La intervenció, que va dirigir un equip dels serveis de neurologia i radiologia, suposa incorporar una nova prestació als serveis que ofereix el centre hospitalari, que ja és un referent en el tractament de l’ictus a la regió sanitària de Girona. Per això, s’ha creat una unitat funcional en la qual intervenen professionals dels dos serveis implicats en el procediment.

La incorporació d’aquest tipus de proves diagnòstiques permetrà estalviar desplaçaments i obre la porta a la possibilitat que el Trueta pugui fer, en un futur, neurointervencionisme. Una mesura que permetria introduir un catèter en una artèria del pacient per arribar fins al coàgul que l’obstrueix –i que ha provocat l’ictus– i extreure’l. Fins ara, el Trueta havia de derivar un centenar de pacients cada any a Barcelona perquè aquest tipus de proves només es podien fer en centres hospitalaris de la capital catalana.

Es calcula que una de cada sis persones tindrà aquesta malaltia al llarg de la seva vida. Els ictus poden ser de dos tipus: hemorràgics (quan hi ha el trencament d’una artèria) o isquèmics (quan es produeix una oclusió d’una artèria). A les comarques gironines, s’estima que cada any 1.700 persones tenen un infart cerebral o ictus isquèmic. Una xifra que representa el 80% dels ictus totals. El tractament de l’ictus isquèmic en fase aguda pot requerir tractament fibrinolític, tractament endovascular –que actualment es deriva a Barcelona– i l’ingrés en una unitat d’ictus.

El servei de neurologia del Trueta atén cada any més de 1.000 casos relacionats amb aquesta malaltia i entre 500 i 600 d’aquests pacients han d’ingressar a la unitat d’ictus. Malgrat això, un 70% dels pacients són autònoms al cap de tres mesos.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) calcula que aquesta malaltia cerebrovascular representa la segona causa de mort i la primera d’invalidesa en adults dels països occidentals. A l’Estat espanyol és la primera causa de mortalitat entre les dones i representa el principal motiu d’incapacitat perquè la majoria dels pacients tenen seqüeles i, en el 40% dels casos, els inhabiliten per fer les seves activitats quotidianes.