La plana aèria

L'itinerari pel pla de Martís, a tocar de l'estany de Banyoles, recorre els escenaris del que va ser un camp d'aviació republicà

La ruta que pro­po­sem –la número 9 del Cen­tre BTT del Pla de l'Estany– per­met des­co­brir un espai situat a tocar de l'estany de Banyo­les que, per les seves carac­terísti­ques orogràfiques, es va con­ver­tir en un esce­nari històric de la Guerra Civil: el pla de Martís. Aquesta extensa plana ha estat des de sem­pre una zona de camps de con­reu, amb molt poques cons­truc­ci­ons. Va ser pre­ci­sa­ment la seva horit­zon­ta­li­tat gai­rebé per­fecta i l'absència d'obs­ta­cles al seu inte­rior el que va moti­var que l'Exèrcit Popu­lar de la República decidís emplaçar-hi un camp d'avi­ació el març de 1938. L'aeròdrom, que era sub­si­di­ari del que ja exis­tia a Celrà, va ser bom­bar­de­jat pels fei­xis­tes el novem­bre d'aquell mateix any. Més tard es va tor­nar a posar en fun­ci­o­na­ment com a zona de con­trol aeri, fins l'any 1960.

La ruta té el seu punt d'inici a l'ano­me­nada casa dels Engi­nyers, situ­ada al veïnat de Martís. Per acce­dir-hi cal pren­dre la car­re­tera GIP-5121 en direcció a Espo­nellà, Crespià i Figue­res. Després de cre­uar Meli­anta, al final d'una llarga recta (Martís de Dalt) es trenca a l'esquerra en direcció a Martís de Baix. Al cap de poc més d'1 km, per una via asfal­tada, s'arriba a l'esmen­tada casa dels Engi­nyers, cone­guda també com la casa del Pantà, on es pot apar­car el vehi­cle.

La ruta en bici­cleta es comença des­fent el camí per on s'ha arri­bat fins a una bifur­cació (km 1,15), on caldrà pren­dre el tren­call de la dreta. A par­tir d'aquí només cal seguir les pla­ques direc­ci­o­nals del Cen­tre BTT cor­res­po­nents a la ruta 9.

El pri­mer tram de l'iti­ne­rari ens por­tarà fins a Serinyà, on és interes­sant de visi­tar el nucli antic. Sor­tint del poble la ruta passa a tocar de can Cer­mosa, una bonica masia amb alzi­nes cen­tenàries, i se cir­cula pel cos­tat d'una urba­nit­zació del sud de Serinyà fins a arri­bar al km 5,6, on hi ha una des­vi­ació. Des d'aquest punt es podria acce­dir, per dar­rere de l'entrada prin­ci­pal, al Parc de les Coves Pre­històriques de Serinyà. La ruta, però, marxa cap a l'esquerra i s'endinsa en un petit bosc d'alzi­nes tot dei­xant el camí, que segueix recte.

CAMP D'AVI­ACIÓ

En sor­tir del bosc (km 6,21) tro­bem una gran plana con­re­ada, esce­nari històric del que va ser el camp d'avi­ació de Martís. Es passa també per davant de can Mallo­les, una masia que va ser con­fis­cada pels repu­bli­cans a fi de des­ti­nar-la a pol­vorí. S'hi guar­da­ven tota mena de muni­cion i explo­sius, però, sobre­tot, les bom­bes que havien de car­re­gar els avi­ons Tupo­lev SB-2, cone­guts popu­lar­ment com a Katius­ques. Seguint el camí tro­bem un pont sobre la car­re­tera C-66 (km 7,32), a l'extrem sud-oest del pla de Martís. Si cre­uem el pont, arri­ba­rem al veïnat d'Usall, on des­taca can Tra­ver i l'església de Sant Cristòfol. El nos­tre iti­ne­rari, però, tomba a l'esquerra cap a l'est, per ini­ciar el retorn cap al punt de sor­tida.

REFUGI ANTI­A­ERI

A pocs metres tro­bem can Tra­ver Nou, també cone­gut com a Casa­nova de Tra­ver, al cos­tat del qual encara hi ha ves­ti­gis d'un refugi anti­a­eri que actu­al­ment no és visi­ta­ble. A l'altra banda, on hi ha l'esta­ble de cavalls, hi havia hagut el pavelló de coman­da­ment del camp d'avi­ació de l'any 1938. En la segona època d'ús de l'aeròdrom (de 1945 a 1960) s'hi van ins­tal·lar tots els equips de tele­fo­nia, radi­o­co­mu­ni­ca­ci­ons i mete­o­ro­lo­gia. Just després de dei­xar aques­tes edi­fi­ca­ci­ons hi ha un encre­ua­ment de qua­tre camins. Cap a la dreta s'acce­di­ria en pocs metres a la platja o clot d'Espo­lla. La ruta, però, vira a l'esquerra i al cap de poc, quan el camí ja segueix el rec d'Espo­lla, es passa pel cos­tat de la petita imatge de sant Gal­de­ric, patró de la page­sia, que esce­ni­fica el punt de coin­cidència dels ter­mes de Serinyà, Espo­nellà, Font­co­berta i Por­que­res. A par­tir d'aquí, la ruta con­ti­nua pel que es coneix com a camí vell de Banyo­les a Espo­nellà, pro­per al rec d'Espo­lla, fins a arri­bar nova­ment al veïnat de Martís, just on hi ha una creu de terme i l'antic pon­tet medi­e­val que tra­vessa el rec. Més enda­vant retro­ba­rem de nou el rec, que supera­rem per un pas ele­vat. A la dreta hi ha el camí que mena al sal­tant d'Espo­lla, d'uns 60 m d'altura. Igual que la platja d'Espo­lla, el sal­tant és inter­mi­tent, per tant no es pot garan­tir que es pugui veure en la seva màxima esplen­dor.

Des d'aquest punt es con­ti­nua pel vial asfal­tat des­fent el tram de camí del prin­cipi de la ruta fins a la casa dels Engi­nyers, punt ini­cial i final del recor­re­gut.

FITXA DE LA RUTA

Dificultat. Molt fàcil (senyalitzada de color verd)
Distància.12 km
Desnivell. Inapreciable
Punt de partida. Veïnat de Martís. Casa dels Enginyers
Durada. 45 min en BTT
Centre BTT del Pla de l'Estany-Banyoles. Tel. 699 770 647 / 686 385 797. www.plaestany.cat/centrebtt Obert dissabte, diumenge i festius de 9 a 17 h.
Àrea de Turisme del Consell Comarcal del Pla de l'Estany. Tel. 972 58 32 58 www.plaestany.cat/turisme

Un estanyol intermitent

Val la pena desviar-se uns metres de la ruta per acostar-se al paratge conegut com a platja o clot d'Espolla, un singular estanyol intermitent de 360 metres de llargada que apareix només després de continuades pluges i que forma part del sistema lacustre de l'estany de Banyoles. Aquesta intermitència es deu a l'altitud superior –50 metres– respecte a l'estany. Quan la pressió de l'aigua subterrània és molt gran, fet que es dóna després de pluges intenses, es formen aquestes surgències. A les aigües d'aquest estanyol hi viuen els Triops o Apus, un petit crustaci d'origen prehistòric que roman latent a l'època de sequedat i que ressuscita amb la humitat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.