“El pessebre s’ha convertit en una tradició cultural catalana”

Celebrem que fa cent anys que va arribar el rector Josep Guardiet a Rubí, que per activar la part cultural del poble va iniciar una sèrie d’accions; quasi la primera va ser convocar un concurs de pessebres a les cases. Després es va crear l’Esbart Dansaire, el Casal Popular, el Foment de la Sardana... A partir del 1951 es va constituir com a associació de pessebristes i depenien de Barcelona, la més antiga d’Europa.

Hem fet un diorama conjunt del Rubí de fa cent anys. És un pessebre de 60 metres quadrats amb vistes puntuals del Rubí de llavors, com per exemple l’església amb el mercat de l’època, la plaça que ara es diu del Doctor Guardiet o el pont de Can Claverí, que encara existeix i que era el canal que portava aigua a una fàbrica de telers de vapor. Per relacionar-ho amb el que realment celebrem, que és que es feien pessebres a les cases, hem reproduït cases amb el seu pessebre; per acabar de lligar-ho tot, hem fet botigues i hem representat oficis de l’època perquè fem un joc per a la mainada.

Sí, es manté, però depèn de cada casa i de les ciutats. A Catalunya hi ha 67 associacions de pessebristes a la Federació Catalana de Pessebristes, que estan repartides per tot Catalunya. A tot l’Estat n’hi ha força, l’any passat vam fer una visita a Bilbao. Com a entitat vam deixar de fer el concurs de pessebres per falta de gent que s’hi apuntés. Però, per exemple, hem recuperat la visita de les escoles a l’exposició.

Els pessebres tradicionals, inicials i potser fa cent anys, eren els de casa, i quasi sempre eren de molsa i suro. Això va canviar a l’associació amb el que en dèiem l’escola de Barcelona, que era fer-los amb guix i escaiola. Però d’uns anys ençà, per nosaltres aquest és el primer any, s’ha imposat el poliestirè. És aprendre de nou, més net, més lleuger... Tot es fa de manera artesanal.

Hem celebrat la 47a Trobada Nacional de Pessebristes de Catalunya i les Illes Balears aprofitant el centenari, i van venir més de 250 participants. Volíem tenir el pessebre començat i va ser impossible. Si el 8 d’octubre vam fer la trobada, el 9 d’octubre vam començar a treballar i es va inaugurar el 17 de desembre. Hi hem participat cap a trenta persones; uns quants que fa més de cinquanta anys que fem pessebres i n’hi ha de més nous. Com que no disposem de local fix, ho hem de fer tot en el d’exposicions.

Normalment va al contenidor, es trenca tot; del guix se’n pot aprofitar alguna peça. Les figures són de fang cuit de quatre pessebristes; sí que es guarden en vitrines, cadascú a casa seva o a l’entitat. En el meu cas, els últims anys he fet una peça concreta petita per guardar, una església, una xemeneia, perquè disposo de més espai a casa. A l’entitat només hi guardem ferros i fustes.

Com a mínim, la part del naixement. Nosaltres el que hem anat fent normalment són diorames amb figures, com els pastors, els Reis i altres figures tradicionals.

Es deixa que cadascú faci dins d’uns límits. A Rubí hem estat molt oberts. Moltes vegades han vingut artistes a fer la seva visió només un any. El que no és habitual a l’entitat és fer un diorama tan gran. Cada any tenim unes 12.000 visites a l’exposició a Rubí. Pensem que venen per la diversitat que tenim. Fer coses diferents i donar la llibertat a l’hora d’expressar-se és la part positiva nostra.

El pessebre ja és tradició cultural catalana. Hi ha gent contrària al caganer, però crec que és positiu perquè, a part de ser-hi, fa que es parli del pessebre.

Es diu que la va començar sant Francesc d’Assís, que volia representar el que es deia oralment de la història del naixement de Jesús. Era una tradició hebraica, amb vestits propis de l’època. Va evolucionar i es va posar vestimenta catalana i una mica de tot. En aquest diorama gran hem intentat posar figures amb vestits de fa cent anys.

Crec que sí, perquè cada vegada que hem fet un curset s’hi ha apuntat gent i hem tingut noves incorporacions a l’entitat. Potser ara, amb el canvi de material, es pot treballar a altres espais i ens podem plantejar demanar locals per fer cursets.