Les institucions de la Cerdanya no volen ni sentir parlar de pertànyer a l'Alt Pirineu

Volen una llei pròpia per unificar la comarca, dividida entre les demarcacions de Girona i Lleida, i no la nova vegueria

El pre­si­dent del Con­sell de la Cer­da­nya, Esteve Mau­rell (PSC), afirma que ningú no ha pen­sat en la Cer­da­nya a l'hora de fer la nova divisió ter­ri­to­rial i ho exem­pli­fica amb el fet que la Gene­ra­li­tat no ha obert cap dele­gació a Puig­cerdà. «Hem d'entrar a la vegue­ria de l'Alt Piri­neu, però, no hi pin­tem res», asse­gura. Mau­rell recorda que la nova divisió ter­ri­to­rial com­pli­carà encara més la relació del dia a dia dels ciu­ta­dans cer­dans amb les admi­nis­tra­ci­ons. «Ara, ja hem de per­dre un dia per fer segons qui­nes ges­ti­ons», mani­festa. I és que per fer tràmits d'Agri­cul­tura, per exem­ple, els cer­dans han de des­plaçar-se a Lleida; de Salut, fins a Tremp; d'Edu­cació, fins a Girona; d'Hisenda, fins a Olot; de Pro­tecció Civil, fins a Man­resa i, per citar només un altre exem­ple, per rebre atenció per malal­ties greus, a Bar­ce­lona.

El vice­pre­si­dent del Con­sell de la Cer­da­nya, Joan Pous (CiU), té molt clar que la comarca ha de depen­dre de Bar­ce­lona i va més enllà afir­mant que mal­grat que la divisió pro­vin­cial va ser impo­sada per l'Estat espa­nyol li agra­da­ria depen­dre en les com­petències que per­to­quen de la Dipu­tació de Bar­ce­lona, que és la que té més recur­sos. «Es tracta de faci­li­tar les coses als ciu­ta­dans de la Cer­da­nya, històrica­ment dei­xats de la mà de Déu», afirma Pous. L'agru­pació comar­cal de CiU aposta per man­te­nir els con­sells comar­cals i per supri­mir les dipu­ta­ci­ons. Sobre la vegue­ria de l'Alt Piri­neu, manté que és invi­a­ble econòmica­ment, ja que abarca un vint per cent del ter­ri­tori de Cata­lu­nya i només a un 1% de la població.

L'alcalde de Puig­cerdà, Joan Pla­ne­lla (ERC), aposta, com la resta dels seus col·legues con­sul­tats, per una llei pròpia de la Cer­da­nya com la de la Vall d'Aran, que resol­gui el des­ga­vell admi­nis­tra­tiu que hi ha actu­al­ment, que doni res­posta a la vocació trans­fron­te­rera i a les rela­ci­ons amb els cer­dans de la Cata­lu­nya del Nord i que faci­liti el dia a dia dels habi­tants de la comarca. Ell i els altres res­pon­sa­bles política con­sul­tats qua­li­fi­quen de des­con­si­de­ració que el Par­la­ment ni hagi vol­gut deba­tre aquesta llei –CiU i el PP, sí– i espera que recon­si­deri la posició. «Tenim els matei­xos pro­ble­mes de fa 60 anys. Espe­rem resol­dre'ls en el marc de les pro­pe­res elec­ci­ons», sen­ten­cia Pous.

El delegat del govern elogia la llei

d.b

Tal com s'esperava, el delegat del govern a Girona, Jordi Martinoy (ERC), va reaccionar ahir de manera molt positiva a l'aprovació del projecte de llei de vegueries que ha promogut el govern tripartit de la Generalitat. «Les comarques gironines estan preparades per fer el canvi, perquè disposem de tots els instruments que calen i perquè hi ha una bona receptivitat i coordinació entre la majoria d'institucions», va afirmar. Segons el seu criteri, la llei representa una millora real i tangible per a la ciutadania, perquè racionalitza l'administració i crea territoris més compactes. I quan parla de coordinació entre administracions ho exemplifica amb la creació de la comissió de coordinació territorial, un òrgan que ha de ser integrat a la vegueria que substituirà la Diputació i que ha d'articular les relacions interadministratives. En aquesta comissió hi seran el president del consell de la vegueria, el delegat del govern i els presidents dels consells comarcals. I va posar un segon exemple: la simplificació de l'administració de la Generalitat a Girona, ja que cobrirà tot el territori gironí, i no com ara, en què la Cerdanya no en depenia en part. Martinoy recorda que la posada en marxa de llei coincidirà amb l'estrena de la nova seu de la Generalitat al Santa Caterina.

La nova llei territorial obvia la vegueria de l'Alt Ter

La nova divisió territorial que va aprovar el govern de la Generalitat en la reunió del dilluns passat ha frustrat l'anomenada vuitena vegueria, la de l'Alt Ter, que havia d'ajuntar les comarques del Ripollès i d'Osona. La plataforma que promou aquesta vegueria, que no té la unanimitat del territori, aglutina a la banda ripollesa la sensibilitat dels qui per raons pràctiques aposten per formar part d'Osona. De fet, les comunicacions sempre hi han estat millors i més ara que s'està enllestint el desdoblament de la carretera C-17 entre Ripoll i Vic. El sentiment gironí és generalitzat a la comarca del Ripollès, tot i que hi ha, en aquest àmbit, tres zones ben diferenciades. Es tracta de la vall de Ribes, la vall de Camprodon i la resta de la comarca, és a dir, el baix Ripollès amb Ripoll al capdavant. En els dos primers casos, fins i tot, s'ha proposat de forma seriosa la creació de comarques pròpies.

Per una altra banda, Unitat d'Aran, Convergència Democràtica Aranesa i el Partit Renovador d'Arties i Garòs han manifestat les seves reticències a la llei de vegueries, perquè temen que mantingui encallada la nova llei específica de la Vall d'Aran i els inclou en contra de la seva voluntat –com el cas de la Cerdanya– a la vegueria de l'Alt Pirineu.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.