UN RETRAT DE LA IMMIGRACIÓ A CATALUNYA - 3

Olot integra la segona onada migratòria dels últims seixanta anys

La ciutat d'Olot treballa per integrar el col·lectiu de nouvinguts que ara ja supera el 20% de la població, tal com va fer ara fa 60 anys

Olot ha estat i és encara una ciu­tat en què la indústria ha esde­vin­gut fona­men­tal i ha fet que els índex d'atur hagin estat tra­di­ci­o­nal­ment dels que s'ano­me­nen tècnics, tot i que tam­poc no ha esca­pat de l'actual crisi gene­ra­lit­zada. A la for­ta­lesa de l'eco­no­mia de la ciu­tat hi han con­tribuït molts fac­tors, i un d'aquests ha estat el dels nou­vin­guts, tot i que, ara, aquest és un dels sec­tors de la població a qui passa fac­tura la crisi.

Olot va rebre a mit­jan segle pas­sat una onada migratòria molt des­ta­ca­ble en nom­bre de per­so­nes, pro­vi­nent d'Anda­lu­sia. Ells venien a bus­car feina i unes con­di­ci­ons de vida més bones, i la indústria tèxtil i càrnia, sobre­tot, les empre­ses rela­ci­o­na­des i la cons­trucció van dis­po­sar d'una injecció de mà d'obra que va pro­pi­ciar un crei­xe­ment impor­tant de la ciu­tat i va reforçar la seva capi­ta­li­tat.

Avui, a Olot, ningú no dubta que aquest grup de nous olo­tins està inte­grat per­fec­ta­ment. El millor exem­ple de tot això és que hi ha mol­tes pare­lles de fills d'aquell con­tin­gent andalús amb autòctons.

A par­tir de l'any 2000, Olot ha rebut una segona onada de nou­vin­guts, ara més hete­rogènia. L'ha rebuda més nom­brosa que la majo­ria d'altres muni­ci­pis del país. La població nou­vin­guda volta el 21% del total d'habi­tants, que és de 33.864.

Una altra vegada, la indústria, ara més de la carn i el plàstic que no pas tèxtil –aquest sec­tor ha rebut més la crisi– ha estat un poderós atrac­tiu labo­ral per als nou­vin­guts. Hi ha, a més, un impor­tant con­junt de ciu­ta­dans d'ori­gen xinès que es dedica bàsica­ment al comerç i a la res­tau­ració, encara que, en alguns casos, també a la indústria de la carn.

La població nou­vin­guda va començar a ser sig­ni­fi­ca­tiva a par­tir del 2002 amb un 9% de la població. Aquest per­cen­tatge es va anar incre­men­tant regu­lar­ment i, el 2006, ja era del 19%. L'any 2008 es va començar a esta­bi­lit­zar al vol­tant del 21%, amb 6.877 per­so­nes. El 2009, aquesta quan­ti­tat es va incre­men­tar lleu­ge­ra­ment fins a les 7.080 per­so­nes. La crisi econòmica ha fre­nat l'arri­bada de més per­so­nes nou­vin­gu­des, i aquest lleu­ger incre­ment lleu­ger s'ha produït pels rea­gru­pa­ments fami­li­ars.

La població nou­vin­guda ha evo­lu­ci­o­nat durant els últims deu anys. Al prin­cipi, la d'ori­gen mar­roquí i sub­sa­harià era la més impor­tant en nom­bre d'indi­vi­dus. Ara, en canvi, els pro­vi­nents de l'Índia, majo­ritària­ment del Pan­jab, són, amb quasi 1.200 per­so­nes, la comu­ni­tat més nom­brosa, fins i tot pel que fa a tot el país. Seguei­xen, en nom­bre, els xine­sos (al vol­tant del miler) i els mar­ro­quins (amb poc més de 900), seguits molt de prop pels d'ori­gen gambià.

En el con­junt de per­so­nes d'altres països de la zona euro­pea, hi des­ta­quen els roma­ne­sos, amb prop de mig miler de per­so­nes, i també és remar­ca­ble el con­junt de ciu­ta­dans que pro­ve­nen de Sud-amèrica, que s'acos­ten als 900. La llen­gua, sobre­tot en grups com ara el de xine­sos, i l'habi­tatge, tot i que no de forma espe­cial, són els prin­ci­pals mal­de­caps amb què es tro­ben les per­so­nes immi­gra­des.

Els olo­tins, en gene­ral, i segu­ra­ment gràcies a l'experiència de la pri­mera onada migratòria de mit­jan segle pas­sat, han sabut inte­grar aques­tes per­so­nes i han mos­trat una civi­li­tat enve­ja­ble, segons el regi­dor de Con­vivència de l'Ajun­ta­ment d'Olot, Albert Rubi­rola. Hi ha hagut menys con­flic­tes remar­ca­bles dels que es podien espe­rar. No és fàcil inte­grar un con­tin­gent de més de set mil per­so­nes.

Les prin­ci­pals pro­blemàtiques es reflec­tei­xen en les qüesti­ons de con­vivència del dia a dia, deri­vats dels diver­sos cos­tums en el men­jar (olors), el soroll dels infants (solen ser famílies amb molts fills), les nor­mes d'higi­ene, etc. L'Ajun­ta­ment d'Olot, però, ha tin­gut sem­pre molt clar que la legis­lació i les nor­ma­ti­ves muni­ci­pals són iguals tant per als autòctons i com per als nou­vin­guts, i ha estat sem­pre molt estricte en el seu com­pli­ment.

L'èxit de tot ple­gat rau en part en el pla d'immi­gració apro­vat el 2008, que inclou totes les línies d'actu­ació política de l'Ajun­ta­ment en aquesta matèria, la con­si­de­ració de fons d'aques­tes polítiques com a no exclu­si­ves per al col·lec­tiu de nou­vin­guts i, sobre­tot, la cen­tra­lit­zació dels pro­gra­mes i recur­sos econòmics, a càrrec d'una mateixa àrea. Abans del pla, però, hi ha la feina de molts anys, duta a terme per enti­tats i per con­sis­to­ris ante­ri­ors, que ara són un bon subs­trat. El pla d'immi­gració pre­veu actu­a­ci­ons de ben­vin­guda, d'inclusió social, de cohesió i con­vivència i, final­ment, de gover­na­bi­li­tat i comu­ni­cació.

Quant a l'eix de la ben­vin­guda, el pla inclou reu­ni­ons amb els nou­vin­guts per infor­mar-los dels prin­ci­pals ser­veis bàsics que hi ha a la ciu­tat i d'on es poden tro­bar i, sobre­tot, per fomen­tar l'apre­nen­tatge del català. L'Ajun­ta­ment té també un ser­vei de tra­ducció i un d'asses­so­ra­ment jurídic, que s'ofe­reix a través de Càritas i de Comis­si­ons Obre­res.

Quant a l'eix de la inclusió social, l'Ajun­ta­ment informa dels ser­veis muni­ci­pals que es poden neces­si­tar com ara la borsa d'habi­tatge, el ser­vei d'ori­en­tació del mer­cat del tre­ball de l'ins­ti­tut muni­ci­pal de Pro­moció de la Ciu­tat, l'Aula Oberta per a joves de 16 a 18 anys, el casal Xivarri i el Larai, on, per mitjà del lleure, s'ajuda en els deu­res d'escola als infants i, a més, es trans­met infor­mació a les famílies sobre con­vivència, etc.

Pel que fa a l'eix de la cohesió i la con­vivència, els res­pon­sa­bles del pla d'immi­gració apos­ten per crear espais físics i de relació entre els col·lec­tius de nou­vin­guts i els d'autòctons. Així, per exem­ple, al barri de Sant Roc s'hi ha creat un con­sell de barri i s'hi han impul­sat acti­vi­tats com ara la de les cui­nes del món, en què els veïns que volen pre­pa­ren un plat típic del seu lloc d'ori­gen per fer un àpat en comú. Des de fa uns quants anys, té lloc a la ciu­tat l'experiència del volun­ta­riat per la llen­gua, en què una per­sona autòctona dóna con­versa a un nou­vin­gut durant una hora a la set­mana. Més recent és el pro­grama que fomenta el diàleg entre els repre­sen­tants de les prin­ci­pals reli­gi­ons que hi ha a Olot i les jor­na­des de por­tes ober­tes als tem­ples res­pec­tius que s'estan rea­lit­zant. A més, al barri de Sant Miquel s'ha posat en ser­vei l'espai Larai, amb una dina­mit­za­dora que ajuda a fer els deu­res als infants del barri i els pro­posa acti­vi­tats de lleure for­ma­ti­ves. D'àmbit més gene­ral, periòdica­ment es fa el Pati Obert, al Cor de Maria, que con­sis­teix en obrir el pati de l'escola un dis­sabte a la tarda de tant en tant per fer jocs també diri­gits per un ani­ma­dor. Encara més recent­ment, s'ha ini­ciat el pro­grama de medi­a­dors de les jun­tes d'esca­les, que es reu­nei­xen amb els veïns d'un bloc i inten­ten apor­tar solu­ci­ons als con­flic­tes que puguin sor­gir. En un cas als pisos Gar­rotxa, per exem­ple, el veïnat d'una escala es va posar d'acord per pin­tar i endreçar els espais comuns.

Final­ment, el pla d'immi­gració també pre­veu un quart eix, que con­sis­teix en el dis­seny de les polítiques de comu­ni­cació de les actu­a­ci­ons que es duen a terme, i de tot allò rela­ci­o­nat amb el pla.

POBLACIÓ ESTRANGERA

2000
1.561 (5,5% del total de població)
2001
2.017 (7,3%)
2002
2.784 (9,4%)
2003
3.619 (11,9%)
2004
4.475 (14,3%)
2005
5.232 (16,3%)
2006
5.812 (17,8%)
2007
6.391(19,3%)
2008
6.877 (20,4%)
2009
7.080 (20,9%)
Origen (2009)
Índia 1.192
Xina 1.061
Marroc 915
Gàmbia 877
Romania 553
Colòmbia 274
Hondures 200
Ucraïna 248
Equador 186
Mauritània 158
Itàlia 109
Argentina 99
Cuba 98
Portugal 92
Senegal 89
Brasil 82
Perú 81
França 63
Polònia 65
Mali 62
Bulgària 58
R. Dominicana 50
Algèria 42
Bolívia 40
Uruguai 31
Alemanya 29
Veneçuela 22
Lituània 21
Països Baixos 16
Pakistan 14
Estats Units 12
Guinea Bissau 11
Geòrgia 11

Les conferències de Sant Vicenç són el precedent a Olot dels serveis socials públics

Conferències de Sant Vicenç de Paül i, més tard, Càritas van ser els primers grups laics de voluntaris –amb les seccions d'homes i dones– que, tot i el seu evident lligam religiós, van oferir serveis socials des del final dels anys 50 del segle passat a les persones amb més dificultats econòmiques d'Olot i que, majoritàriament, eren nouvingudes. Bàsicament, es limitaven a donar aliments bàsics i roba i, més endavant, fins i tot van ajudar econòmicament a pagar temporalment lloguers i l'adquisició de material bàsic com ara la llenya per a les estufes. També ajudaven un grup de persones a les quals s'anomenava vergonyants. Es tractava de gent autòctona d'edat avançada a la qual costava reconèixer que necessitava ajuda. De mica en mica, Càritas va agafar el relleu a Conferències de Sant Vicenç. Es pot dir que aquestes dues entitats són el precedent dels serveis socials actuals. Des d'ara fa tretze anys els aglutina el Consorci d'Acció Social de la Garrotxa, coparticipat pel Consell Comarcal i l'Ajuntament d'Olot, que és pioner en aquests serveis i que l'any passat va ser guardonat amb el premi Catalunya Social que atorga el Departament d'Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya.

Els olotins nouvinguts provenen de vuitanta-vuit països diferents

Els olotins nouvinguts tenen un total de 88 punts de procedència. Entre les anècdotes destaca la que fa referència a un sol individu per origen, com en els casos d'Angola, Bangladesh, Cap Verd, Etiòpia, Finlàndia, Hongria, Jordània, Nigèria, Níger, Noruega, Vietnam i Xipre. És molt curiós el cas d'un contingent important de xinesos que vénen a fer estades temporals a Olot per causes relacionades amb la feina. Es tracta de treballadors del grup Simon, que fan estades a la fàbrica d'Olot per aprendre els processos i tècniques de fabricació que posteriorment han d'aplicar a la planta de la Xina. Respecte a la comunitat xinesa d'Olot, cal destacar que quasi tots els individus provenen de dos ciutats del nord de la Xina. El mateix passa amb els olotins que provenen de l'Índia. En aquest cas, quasi tots són de la regió nòrdica del Panjab i professen la religió sikh. Des del punt de vista religiós, és un dels col·lectius més oberts. Els seus líders religiosos van ser els primers a la ciutat a obrir les portes del seu temple a la resta de la societat olotina amb motiu de les festes litúrgiques pròpies més destacades. Fins i tot van convidar per carta els representants de totes les entitats de la capital garrotxina.

ALBERT RUBIROLA

«La població ha estat molt receptiva»

–Olot se'n surt bé?
–«Sí, la població en general ha estat molt receptiva. S'han trencat clixés perquè les coses es fan bé i des del consens. El pla d'immigració es va aprovar amb els consens de tots, excepte de la PxC.»
–Posi-hi algun exemple concret.
–«Un bon exemple és el dels infants amb necessitats educatives especials, que es reparteixen entre totes les escoles de la ciutat. Això, ja assenta les bases d'una bona convivència. Hi ha una part important de la població que, per la seva responsabilitat, té molt clar el tema de la integració i de la convivència, i això es nota en tots els àmbits.»
–Quina és l'estratègia de l'Ajuntament?
–«Tenim el pla d'immigració i intentem reunir tots els recursos humans i econòmics en una sola àrea. A més, som estrictes en el compliment dels deures per part de tothom.»
BAGOCJA SING

«Em veien exòtic»

–Quan i per què va venir a Olot?
–«Tenia 9 anys (ara en tinc 29) i amb la Manera vam venir a reunir-nos amb el pare, que hi era per treballar un temps. En principi, per fer uns quants diners i tornar a l'Índia. Posteriorment, van venir una trentena de parents més.»
–Quines dificultats va trobar?
–«Sobretot l'idioma i la manca d'alguna guia sobre els serveis. Van entrar per exemple al primer edifici que ens va semblar una escola i allà em vaig quedar.»
–Què en pensa, de com el van rebre?
–«Vaig ser dels primers indis a arribar a Olot. Em van tractar molt bé, però em veien exòtic. Em feien regals de benvinguda a l'escola.»
–Vostè, que va ser un nouvingut, què en pensa del tema?
–«Que és una situació que es dóna a tot el món i que es convertirà en normal.»


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.